Les Terres de l'Ebre tornen a dir «No»
Milers de persones es manifesten a Móra d'Ebre en contra de la candidatura d'Ascó a acollir el cementiri nuclear
-
Diferents grups d'animació van participar en la protesta. DIMAS BALAGUER. -
Una vista general de la manifestació DIMAS BALAGUER. -
Andreu Carranza durant la seva intervenció. DIMAS BALAGUER. -
Els manifestants van exhibir nombroses pancartes. DIMAS BALAGUER. -
Representants d'ERC i d'ICV. DIMAS BALAGUER. -
Un detall d'una pancarta. DIMAS BALAGUER.
Una gran pancarta, amb el lema No al cementiri nuclear, va encapçalar la manifestació en contra de la candidatura d'Ascó a acollir l'MTC, convocada per la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC), i que va reunir milers de persones a la capital de la Ribera d'Ebre, Móra d'Ebre. Durant la marxa, es van cridar consignes en contra d'aquesta instal·lació, així com també contra el batlle d'Ascó i els regidors, que amb els seus vots van aprovar la candidatura del municipi a acollir el cementiri nuclear. «L'alcalde d'Ascó, de cap al reactor», es va sentir en algunes ocasions.
La protesta va reunir ciutadans d'arreu de les Terres de l'Ebre i del Camp de Tarragona, com també s'havia organitzat un tren des de Barcelona. Així, grans i petits van sortir al carrer per cridar en contra d'aquesta instal·lació. «És una injustícia que un poble pugui decidir per tot el territori», reclamava Filo Pujol, veïna de Móra d'Ebre. Segons Pujol, l'èxit de la manifestació es va deure al cansament de la gent de la situació que es viu a les Terres de l'Ebre. De la mateixa manera es va manifestar Filomena Anguera, veïna d'El Molar, al Priorat. «El govern ens hauria de fer cas», demanava aquesta manifestant, alhora que assegurava: «La gent ho fa pels fills, perquè nosaltres ja ho hem passat, però aquí ens deixaran un femer per a les generacions del futur.»
Durant la manifestació, amenitzada per diversos grups de grallers i un parell de gegants, també es van poder veure nombroses pancartes, algunes amb el lema ben clar i directe: No volem el cementiri nuclear.I d'altres més elaborades, com la que duien un grup de veïns de Vinebre: Es ven casa a Vinebre. Raó: pregunta-li a l'alcalde d'Ascó. Algunes pancartes també feien referència al perjudici que la instal·lació pot comportar per a l'agricultura. Demanem viure de la terra i ens donen cementiri nuclear, denunciaven uns manifestants.
El recorregut de la marxa es va acabar a la plaça de Dalt, que es va quedar petita per a tants manifestants. Quan ja hi era tothom, es van iniciar els parlaments. El primer a intervenir va ser l'escriptor Andreu Carranza. «Avui som la veu dels qui no tenen veu, que són els nostres avantpassats», va assegurar. Després també van prendre el torn de paraula una desena de veïns d'Ascó, per demostrar que en aquest municipi no tothom està d'acord a acollir el cementiri de residus nuclears. «Ascó perd una mitjana de divuit habitants a l'any», van recordar durant la lectura del seu manifest. Els veïns també van qualificar de «traïció» el procés d'aprovació de la candidatura, ja que asseguren que no hi va haver debat públic ni transparència, i van recordar que una decisió d'aquest tipus «pot hipotecar el futur de moltes generacions, i també suposa un gran risc per a la població del voltant».
«També volem dir «sí»
L'última intervenció va ser la de Sergi Saladié, portaveu de la CANC. Saladié va assegurar que el govern espanyol vol aplicar «un procediment a l'estil franquista, perquè no té en compte que tot el territori està en contra de l'MTC». En aquest sentit, Saladié va manifestar que està en joc molt més que els efectes negatius d'un cementiri nuclear: «També està en joc la democràcia mateixa, i no deixarem que es consumeixi un dels majors fraus democràtics de la història de Catalunya.» Segons Saladié, «en un país normal, amb aquest posicionament territorial, ja n'hi hauria d'haver prou, però aquí no». El portaveu de la CANC també va lamentar: «A les Terres de l'Ebre ens han obligat moltes vegades a dir que no, però el que volem és dir que sí: sí a un projecte de territori, a uns productes agrícoles de qualitat, a empreses que donen llocs de treball...» Saladié va concloure la lectura del manifest assegurant que tot i els interessos econòmics que hi pugui haver al darrere d'aquesta instal·lació, «no ens faran callar».
Iniciativa i ERC
La CANC havia instat el president de la Generalitat, José Montilla, i el president del Parlament, Ernest Benach, a participar en la manifestació per demostrar el seu suport al territori. Finalment, ni un ni l'altre hi van prendre part, malgrat que la manifestació va comptar amb el suport explícit d'Iniciativa i Esquerra Republicana de Catalunya. El secretari general d'Iniciativa, Joan Herrera, va participar en la protesta, així com també ho va fer Joan Tardà, diputat al Congrés per ERC. Herrera va denunciar la forma de fer política del govern espanyol, «imposant decisions al marge del que vol la gent». Per la seua banda, Tardà va ressaltar que la paraula «la té Catalunya, i el govern ha de plantar cara». La portaveu del grup parlamentari d'ERC, Anna Simó, també va acudir a la manifestació, i va rebutjar que la decisió de l'emplaçament del cementiri pugui recaure només en un únic ajuntament.
Pel que fa al PSC, van acudir a la manifestació el diputat ebrenc i alcalde de Batea, Joaquim Paladella, com també ho va fer la diputada Lluïsa Lizárraga. Paladella va recordar que ja fa més d'un any que la federació del partit a l'Ebre es va manifestar en contra de la instal·lació del cementiri al territori.
Com a representat de CiU, va participar en la manifestació Joan Pere Gómez, regidor d'Urbanisme de l'Ametlla de Mar.
