Les Terres de l'Ebre tornen a dir «No»

Milers de persones es manifesten a Móra d'Ebre en contra de la candidatura d'Ascó a acollir el cementiri nuclear

Una gran pan­carta, amb el lema No al cemen­tiri nuclear, va encapçalar la mani­fes­tació en con­tra de la can­di­da­tura d'Ascó a aco­llir l'MTC, con­vo­cada per la Coor­di­na­dora Anti­ce­men­tiri Nuclear de Cata­lu­nya (CANC), i que va reu­nir milers de per­so­nes a la capi­tal de la Ribera d'Ebre, Móra d'Ebre. Durant la marxa, es van cri­dar con­sig­nes en con­tra d'aquesta ins­tal·lació, així com també con­tra el bat­lle d'Ascó i els regi­dors, que amb els seus vots van apro­var la can­di­da­tura del muni­cipi a aco­llir el cemen­tiri nuclear. «L'alcalde d'Ascó, de cap al reac­tor», es va sen­tir en algu­nes oca­si­ons.

La pro­testa va reu­nir ciu­ta­dans d'arreu de les Ter­res de l'Ebre i del Camp de Tar­ra­gona, com també s'havia orga­nit­zat un tren des de Bar­ce­lona. Així, grans i petits van sor­tir al car­rer per cri­dar en con­tra d'aquesta ins­tal·lació. «És una injustícia que un poble pugui deci­dir per tot el ter­ri­tori», recla­mava Filo Pujol, veïna de Móra d'Ebre. Segons Pujol, l'èxit de la mani­fes­tació es va deure al can­sa­ment de la gent de la situ­ació que es viu a les Ter­res de l'Ebre. De la mateixa manera es va mani­fes­tar Filo­mena Anguera, veïna d'El Molar, al Pri­o­rat. «El govern ens hau­ria de fer cas», dema­nava aquesta mani­fes­tant, alhora que asse­gu­rava: «La gent ho fa pels fills, perquè nosal­tres ja ho hem pas­sat, però aquí ens dei­xa­ran un femer per a les gene­ra­ci­ons del futur.»

Durant la mani­fes­tació, ame­nit­zada per diver­sos grups de gra­llers i un parell de gegants, també es van poder veure nom­bro­ses pan­car­tes, algu­nes amb el lema ben clar i directe: No volem el cemen­tiri nuclear.I d'altres més ela­bo­ra­des, com la que duien un grup de veïns de Vine­bre: Es ven casa a Vine­bre. Raó: pre­gunta-li a l'alcalde d'Ascó. Algu­nes pan­car­tes també feien referència al per­ju­dici que la ins­tal·lació pot com­por­tar per a l'agri­cul­tura. Dema­nem viure de la terra i ens donen cemen­tiri nuclear, denun­ci­a­ven uns mani­fes­tants.

El recor­re­gut de la marxa es va aca­bar a la plaça de Dalt, que es va que­dar petita per a tants mani­fes­tants. Quan ja hi era tot­hom, es van ini­ciar els par­la­ments. El pri­mer a inter­ve­nir va ser l'escrip­tor Andreu Car­ranza. «Avui som la veu dels qui no tenen veu, que són els nos­tres avant­pas­sats», va asse­gu­rar. Després també van pren­dre el torn de paraula una desena de veïns d'Ascó, per demos­trar que en aquest muni­cipi no tot­hom està d'acord a aco­llir el cemen­tiri de resi­dus nucle­ars. «Ascó perd una mit­jana de divuit habi­tants a l'any», van recor­dar durant la lec­tura del seu mani­fest. Els veïns també van qua­li­fi­car de «traïció» el procés d'apro­vació de la can­di­da­tura, ja que asse­gu­ren que no hi va haver debat públic ni trans­parència, i van recor­dar que una decisió d'aquest tipus «pot hipo­te­car el futur de mol­tes gene­ra­ci­ons, i també suposa un gran risc per a la població del vol­tant».

«També volem dir «sí»

L'última inter­venció va ser la de Sergi Saladié, por­ta­veu de la CANC. Saladié va asse­gu­rar que el govern espa­nyol vol apli­car «un pro­ce­di­ment a l'estil fran­quista, perquè no té en compte que tot el ter­ri­tori està en con­tra de l'MTC». En aquest sen­tit, Saladié va mani­fes­tar que està en joc molt més que els efec­tes nega­tius d'un cemen­tiri nuclear: «També està en joc la democràcia mateixa, i no dei­xa­rem que es con­su­meixi un dels majors fraus democràtics de la història de Cata­lu­nya.» Segons Saladié, «en un país nor­mal, amb aquest posi­ci­o­na­ment ter­ri­to­rial, ja n'hi hau­ria d'haver prou, però aquí no». El por­ta­veu de la CANC també va lamen­tar: «A les Ter­res de l'Ebre ens han obli­gat mol­tes vega­des a dir que no, però el que volem és dir que sí: a un pro­jecte de ter­ri­tori, a uns pro­duc­tes agrícoles de qua­li­tat, a empre­ses que donen llocs de tre­ball...» Saladié va con­cloure la lec­tura del mani­fest asse­gu­rant que tot i els interes­sos econòmics que hi pugui haver al dar­rere d'aquesta ins­tal·lació, «no ens faran callar».

Ini­ci­a­tiva i ERC

La CANC havia ins­tat el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, José Mon­ti­lla, i el pre­si­dent del Par­la­ment, Ernest Benach, a par­ti­ci­par en la mani­fes­tació per demos­trar el seu suport al ter­ri­tori. Final­ment, ni un ni l'altre hi van pren­dre part, mal­grat que la mani­fes­tació va comp­tar amb el suport explícit d'Ini­ci­a­tiva i Esquerra Repu­bli­cana de Cata­lu­nya. El secre­tari gene­ral d'Ini­ci­a­tiva, Joan Her­rera, va par­ti­ci­par en la pro­testa, així com també ho va fer Joan Tardà, dipu­tat al Congrés per ERC. Her­rera va denun­ciar la forma de fer política del govern espa­nyol, «impo­sant deci­si­ons al marge del que vol la gent». Per la seua banda, Tardà va res­sal­tar que la paraula «la té Cata­lu­nya, i el govern ha de plan­tar cara». La por­ta­veu del grup par­la­men­tari d'ERC, Anna Simó, també va acu­dir a la mani­fes­tació, i va rebut­jar que la decisió de l'emplaçament del cemen­tiri pugui recaure només en un únic ajun­ta­ment.

Pel que fa al PSC, van acu­dir a la mani­fes­tació el dipu­tat ebrenc i alcalde de Batea, Joa­quim Pala­de­lla, com també ho va fer la dipu­tada Lluïsa Lizárraga. Pala­de­lla va recor­dar que ja fa més d'un any que la fede­ració del par­tit a l'Ebre es va mani­fes­tar en con­tra de la ins­tal·lació del cemen­tiri al ter­ri­tori.

Com a repre­sen­tat de CiU, va par­ti­ci­par en la mani­fes­tació Joan Pere Gómez, regi­dor d'Urba­nisme de l'Amet­lla de Mar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.