Camí sense retorn

Amb la mateixa sang freda amb què va entrar amb la fur­go­neta a la Ram­bla de Bar­ce­lona i va enves­tir tot el que va tro­bar, You­nes Abouya­aqoub va ini­ciar la seva fugida en soli­tari des­a­fi­ant l’ampli des­ple­ga­ment poli­cial dis­po­sat a pagar amb la seva vida. Estava can­tat que tard o d’hora cau­ria a mans de la poli­cia, però apro­fi­tant el caos i la con­fusió de les pri­me­res hores, el jove ter­ro­rista va acon­se­guir bur­lar el dis­po­si­tiu de segu­re­tat dei­xant en el seu camí dues vícti­mes més: Pau Pérez, un jove de Vila­franca del Penedès al qual va matar a gani­ve­ta­des per robar-li el cotxe, amb el qual, poc després, va enves­tir un con­trol de sor­tida a la Dia­go­nal i va atro­pe­llar una agent dels Mos­sos que va que­dar ferida de gra­ve­tat. You­nes Abouya­aqoub va acon­se­guir sor­tir del pri­mer perímetre de segu­re­tat i va arri­bar a Sant Just Des­vern, on va aban­do­nar el cotxe amb el cos sense vida de Pau Pérez esti­rat als seients del dar­rere i va ini­ciar, a peu, un camí sense retorn que el va dur a deam­bu­lar durant més de 90 hores per les mun­ta­nyes i les vinyes de l’Ordal que unei­xen el Baix Llo­bre­gat i l’Alt Penedès.

Durant els qua­tre dies llargs que va durar la seva fugida, el ter­ro­rista de la Ram­bla va cami­nar més de 40 quilòmetres entre Sant Just Des­vern i Vila­franca del Penedès. Pel mig de la mun­ta­nya i les vinyes a punt de verema, va tra­ves­sar els ter­mes muni­ci­pals de Valli­rana i Cer­velló, va tra­ves­sar el port d’Ordal i va arri­bar a Vila­franca del Penedès després de cre­uar Sant Cugat Ses­gar­ri­gues i Sant Miquel d’Olèrdola. Va cami­nar d’esma de dia i de nit, sense rumb, dor­mint esto­nes al ras i sem­pre allu­nyat de les zones habi­ta­des. Així ho acre­dita la recons­trucció que han fet els Mos­sos de tot el peri­ple que va fer Abouya­aqoub abans de ser loca­lit­zat i aba­tut. L’únic moment que el ter­ro­rista es va apro­par a una zona habi­tada va ser el seu dar­rer dia com a fugi­tiu, el dilluns 21 d’agost, quan a pri­mera hora del matí va inten­tar robar un cotxe a l’apar­ca­ment del super­mer­cat Car­re­four al polígon de Sant Pere Molanta, al terme d’Olèrdola. Tot i for­ce­jar amb la pro­pietària del vehi­cle, a qui va assal­tar quan obria el cotxe per pujar-hi, You­nes Abouya­aqoub no va acon­se­guir pren­dre-li les claus i final­ment va desis­tir. La víctima va pre­sen­tar una denúncia, però en aquell moment ningú no va sos­pi­tar que el lla­dre fos en rea­li­tat el ter­ro­rista de la Ram­bla. Anava ves­tit amb una roba dife­rent de la que duia quan va aban­do­nar la fur­go­neta i aquest fac­tor va des­pis­tar els Mos­sos. Més tard, els inves­ti­ga­dors van com­pro­var que el fugi­tiu s’havia can­viat de roba durant la seva fugida, ja que en el moment de l’atemp­tat ves­tia un polo rat­llat blau i blanc i uns pan­ta­lons negres i quan va inten­tar robar el cotxe al Car­re­four duia uns pan­ta­lons de color teula i una camisa de màniga llarga blau cel que pro­ba­ble­ment va robar d’algun este­ne­dor d’alguna masia que es va tro­bar pel camí. Aquesta és la roba que duia el dilluns 21 d’agost, el dia que va ser loca­lit­zat i aba­tut en una vinya pro­pera a la car­re­tera C-243b que uneix Sant Sadurní d’Anoia i Gelida. Fruit de la casu­a­li­tat o d’un cop de sort, aque­lla tarda dos agents de Vila­franca que tor­na­ven d’una reunió a la seu cen­tral del cos a Saba­dell per pla­ni­fi­car l’ope­ració anti­ter­ro­rista es van cre­uar molt a prop de l’auto­pista, a Sant Sadurní, amb el ter­ro­rista fugit. El van seguir amb un cotxe de paisà perquè els va sem­blar sos­pitós, però en aquell moment la dar­rera cosa que van pen­sar és que fos el ter­ro­rista que esta­ven bus­cant. La pista defi­ni­tiva la va donar un expo­li­cia estran­ger que tre­ba­lla en una gaso­li­nera de Sant Sadurní que just en aquell moment va aler­tar el 112 que havia vist You­nes Abouya­aqoub deam­bu­lant prop de l’estació de ser­vei. Els dos agents aler­tats per l’avís van anar a tro­bar el tes­ti­moni: “N’estic segur, és ell. Les feso­mies no les oblido perquè quan tre­ba­llava de poli­cia aquesta era una de les meves espe­ci­a­li­tats.” Dese­nes d’agents es van des­ple­gar per la zona per caçar el fugi­tiu, que minuts després va caure aba­tut pels trets de dos mos­sos que li van cri­dar l’alto i als quals ell els va res­pon­dre mos­trant-los un cin­turó amb explo­sius i cri­dant “Al·là és gran!”.