Apocalipsi a rodalies
Els viatgers aguanten impotents i indignats el tall de totes les línies de tren cap al nord, amb queixes per la desatenció informativa
«No se sap res, no et diuen si passaran trens, és una absoluta desatenció i en cap moment han aixecat les barreres de les màquines validadores.» Ho explicava en Carles, carregat d'impotència, un viatger que era a l'estació de Sants. En parlar-hi, a tres quarts de vuit del vespre, feia gairebé tres hores que esperava el tren per tornar a Sabadell. I no sabia quan el podria agafar, ni tan sols si el podria agafar. A aquella hora, l'estació de Sants ja no estava tan atapeïda de gent: molts viatgers buscaven coneguts per quedar-se a dormir a Barcelona.
La mateixa escena es repetia a les estacions de Plaça Catalunya i Passeig de Gràcia. Plaça Catalunya era la imatge del caos més absolut. A les taquilles de venda i d'informació tothom havia desertat, no hi havia ni una sola persona informant els viatgers. Això sí, les barreres estaven aixecades, però els usuaris deambulaven d'una banda a l'altra sense saber què fer, o s'acumulaven a les andanes, amb l'esperança que passés algun tren. L'única informació era per megafonia –i només esmentava el tall de línies pel «temporal de neu»– o pels panells electrònics. En els panells, a les sis de la tarda –l'hora en què s'anunciava la suspensió del servei– encara hi figuraven trens de les quatre de la tarda. Quan per la megafonia de Plaça Catalunya es deia que cap de les línies del nord no anaven, a un quart de set de la tarda, a Plaça Catalunya apareixia un tren en direcció a Blanes, que va quedar atapeït en un no res. El tren havia de passar a les quatre de la tarda i, més de dues hores més tard, feia tot l'efecte de ser un comboi d'evacuació. Una situació similar la va viure un tren en direcció cap a Vic, que va sortir a les tres de la tarda de Plaça Catalunya i a les vuit del vespre continuava aturat a Sant Martí de Centelles.
«És que no hi ha alternativa, per carretera no puc tornar i els trens no van», es queixava un usuari a Passeig de Gràcia, entre desesperat i perplex. A les taquilles, on sí que hi havia personal venent bitllets i donant informació, un treballador responia, a un quart de vuit del vespre, la petició d'informació d'un viatger: «És que és tot, l'acumulació de neu, catenàries trencades, arbres caiguts, no sé quan tornarà a haver-hi trens, cada cop ho veig més difícil.» Hi havia incertesa per a molta gent que no sabia com tornaria a casa o on passaria la nit.
L'empitjorament de la situació pel temporal de neu va obligar ahir a suspendre la circulació d'autobusos a Barcelona. A les 16.50 hores de la tarda va començar la retirada de tots els vehicles a les cotxeres, a l'espera que les condicions meteorològiques milloressin i es pogués circular amb seguretat. La primera zona en què la Guàrdia Urbana va impedir la circulació de vehicles, al matí, va ser la serra de Collserola, cosa que va fer que no funcionessin tres línies de bus de barri d'aquesta zona. A mesura que persistia la nevada, es van haver de tallar la resta de línies d'autobusos. A la tarda, molta gent s'acumulava a les parades de busos, sense saber que no hi havia servei. La xarxa de metro va ser l'alternativa en el transport, i els combois circulaven, això sí, ben atapeïts. Per contribuir a resoldre els problemes de mobilitat, el metro va estar en funcionament tota la nit.
