La neu i el vent colpegen Barcelona

Segons la regidora de Seguretat, Assumpta Escarp, des del gener de 1985 no es veia una nevada així a la ciutat

En ple debat de les pre­ten­si­ons de l'alcalde, Jordi Hereu, perquè Bar­ce­lona orga­nitzi els jocs d'hivern del 2022, el col·lapse per la neu que va supor­tar ahir la ciu­tat va tenir un cert regust d'iro­nia. La regi­dora de Segu­re­tat de l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, Assumpta Escarp, va asse­gu­rar que no es veia una nevada així a la ciu­tat des del gener de 1985. Les vol­ves que van començar a caure al matí, acom­pa­nya­des del tem­po­ral de vent que va asset­jar la ciu­tat a la tarda, van dei­xar imat­ges de caos en dife­rents punts de la ciu­tat.

La pri­mera neu del matí va començar a aga­far a Vall­vi­drera i va obli­gar a tallar des de tres quarts de set del matí a la una del mig­dia la car­re­tera de la Rabas­sada, cosa que va impe­dir l'accés durant més de sis hores al Tibi­dabo. Pro­gres­si­va­ment i sense treva, la neu es va anar este­nent pels dife­rents bar­ris de la ciu­tat, i va arri­bar fins a pri­mera línia del mar. Les vol­ves que que­ien amb insistència es van con­ver­tir en gel en alguns punts de la ciu­tat. La sen­sació de fred es va accen­tuar pel tem­po­ral de vent que va començar a asset­jar la ciu­tat a par­tir de mitja tarda. La mobi­li­tat, en alguns punts de la ciu­tat, es va con­ver­tir en impos­si­ble. Hi va haver talls pun­tu­als als túnels de Vall­vi­drera i a les ron­des. El Ser­vei Català de Trànsit (SCT) infor­mava que calien cade­nes per sor­tir de Bar­ce­lona per la ronda Lito­ral (B-10), con­cre­ta­ment entre els quilòmetres 0 i 8, entre Poble­nou i el Nus de la Tri­ni­tat.

3.000 pla­ces d'hotel

Arran de la impos­si­bi­li­tat que alguns dels que tre­ba­llen a Bar­ce­lona no pogues­sin tor­nar als seus muni­ci­pis, Hereu va anun­ciar que s'havien habi­li­tat 3.000 pla­ces d'hotel a preu reduït.

La zona nord de la ciu­tat va ser la més afec­tada, la qual cosa va obli­gar a tan­car, entre altres punts, els acces­sos a la Vall d'Hebron, tot i que el cen­tre fun­ci­o­nava amb nor­ma­li­tat. Les urgències, però, es deri­va­ven a l'hos­pi­tal Clínic.

Les imat­ges en diver­sos punts de la ciu­tat eren dan­tes­ques. Cot­xes mal apar­cats en doble fila, ja que no podien avançar perquè les rodes els pati­na­ven, arbres cai­guts al mig de les vies, gent espe­rant auto­bu­sos que no arri­ba­ven. L'únic aliè a tot aquest caos va ser la xarxa de metro, que va con­ti­nuar ofe­rint ser­vei amb nor­ma­li­tat i, fins i tot, afe­gint-hi més com­bois. De fet, l'Ajun­ta­ment va allar­gar durant tota la nit aquest ser­vei per evi­tar que la gent es des­placés per la ciu­tat amb trans­port públic.

L'Ajun­ta­ment tenia acti­vat el pla d'emergència muni­ci­pal per neu i gel en fase d'emergència per neva­des. Per això, s'han pre­pa­rat vehi­cles lle­va­neu i escam­pa­dors de sal. L'àrea de Medi Ambi­ent del con­sis­tori, per exem­ple, va dis­tri­buir 94 con­te­ni­dors de sal en bar­ris de la zona alta de la ciu­tat. Cada un d'aquests con­te­ni­dors té una capa­ci­tat de 800 litres, i esta­ven a dis­po­sició dels veïns perquè els pogues­sin escam­par pel car­rer.

la crònica

On eren?

La neu que durant el matí va emblanquinar el barri de Vallvidrera, a la tarda es va anar estenent per tota la ciutat. Allà on arribava el temporal, hi havia col·lapses de major o menor magnitud. Els pares que habitualment paren davant la porta de l'escola per esperar el seu fill, ahir, si haguessin pogut, haurien entrat amb el vehicle al centre escolar per evitar que el seu nen fes una passa en fals. De res va servir que algunes escoles de Sarrià demanessin als pares que anessin a buscar els seus fills abans de les cinc. Un voluntari del col·legi Reial Monestir de Santa Isabel, al carrer Vergós, intentava posar ordre als cotxes dels pares que anaven a buscar les criatures i es preguntava si hi havia algun agent de la Guàrdia Urbana. N'hi havia un, al mateix carrer Vergós cantonada amb Via Augusta, que es limitava a vigilar que ningú accedís als túnels de Vallvidrera. Era com si no veiés els vehicles que havien de parar, mal aparcats en doble fila, ja que no podien avançar perquè els relliscaven les rodes.

Els cotxes tardaven una hora a baixar pel carrer Anglí, de cinc a sis de la tarda. Per allà no van passar els camions que tiren sal. Això va obligar els propietaris dels garatges a buidar paquets d'un quilo de sal, un rere l'altre, a les rampes dels pàrquing per intentar evitar que aquestes es convertissin en obstacles insalvables. Tampoc van passar pel carrer Anglí les màquines llevaneu –la qual cosa feia que els vehicles fessin esses–, ni cap brigada de l'Ajuntament per retirar algun arbre caigut. Semblava terra de ningú. Però això no importava els escolars amb calça curta que jugaven a fer boles de neu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.