Els circs Amorós-Silvestrini

El 3 de novembre del 1946 Los Sitios recollia : «El públic- traduït del castellà- va omplir ahir el Circo Dorado espectacle presentat per l’empresa Amorós-Silvestrini que un cop més ha fet el miracle que un circ de les dimensions del Dorado, estigués totalment ple. El cert, és que l’espectacle, molt interessant i atractiu, l’integren vint números executats per les millors atraccions circenses d’Espanya». El diari informava que entre els artistes destacaven les Roses del Patí, els Germans Ferrer i Dorita, els pallassos Popi, Bimbo i Cía, Carmencita Torres, els Germans Díaz o Los cinco Rudi-Llata, i assegurava que l’acollida del public havia estat tant bona que la tornada a Girona estava assegurada. El cronista no anava errat i més si tenim present que en els anys posteriors, l’empresa Amorós-Silvestrini és la que més circs ha presentat a Girona. Essent com eren les darreres del calendari, les Fires de Sant Narcís tancaven la temporada i era freqüent que allà coincidissin els dos circs en ruta que habitualment tenia l’empresa. Els darrers dies de la seva estada gironina solien ajuntar les dues companyies en una sola, donant així l’oportunitat a qui encara no havia vist cap espectacle de poder veure, a preus populars, el millor de cada programa.

Comencem pel principi. Segons recull Ramon Bech, en el número 52 de la revista Zirkolika en un reportatge dedicat al centenari del naixement d’Osvaldo Silvestrini, es va iniciar en aquest món acompanyat de la primera esposa Olga Malova amb la que presentava un número de bicicleta sobre pedestal a circs com el Corzana, l’Olympia i el Royal, aquest darrer propietat de Lucas i Paquito Amorós. Silvestrini que era un àliga pels negocis i va ser l’introductor de les disciplines italianes al nostre país, no va deixar passar les oportunitats que se li van presentar i així quan els Amorós van trencar l’aliança estratègica que mantenien amb el matrimoni Bárcena-Perezoff i ell va fer el mateix amb el seu soci Nani Frediani amb el que havia impulsat un circ batejat com Palacio, va aplicar un principi d’eficàcia i després de comprovar que les dues companyies feien rutes molt semblants, la qual cosa generava una competència indesitjada, va proposar crear una societat que ha passat a la història com Hermanos Amorós-Silvestrini, una aventura de llarga trajectòria,- més de trenta anys- que va convertir la seva presència en un clàssic a les festes majors de la majoria de les ciutats i pobles importants del Principat. Malgrat que les veles administrades per l’empresa sovint van canviar de nom i tant les podem trobar sota l’epígraf «Britanic Circus» com, «Canadà Circus», «Circ Continental» el «Cirque d’Hivern de París» o «Circ Imperial de França», el cert és que la simbiosi va funcionar i gràcies als coneixements que tenien els amos del negoci, van convertir el classicisme i la innovació en estris potents per atraure un públic que tant es podia veure immers en una de les cavalcades del millor espectacle del món, com assistir a les sessions que el deixava sense respiració. L’ambient era d’eufòria i no ens ha d’estranyar que la premsa recollís anuncis que avui serien acusats d’anar contra l’ordre establert o provocar disturbis públics i així el novembre del 1962 es podia llegir a Los Sitios:« Hoy, de 10’30 a 11, hará, su entrada en nuestra Ciudad, la colosal caravana del GRAN CIRCO CONTINENTAL DE FRANCIA, dirigiéndose a la Dehesa para proceder a su rápido montaje, que se’ efectuará en dos horas solamente. Debutando hoy mismo a las 10’30 de la Noche. Se compra carne y piensos para los animales. Este Circo dispone de toldo totalmente impermeable y grupo electrógeno de luz propia. No se suspenderá ninguna función en caso de lluvia Un exercici de grandiloqüència aplaudit posteriorment per la crítica local que parlava de domadors sense por que demostraven una temeritat i un domini excepcional, de gossos ensinistrats, acròbates que es jugaven la vida sota la mirada sorpresa d’unes famílies que tant reien amb els pallassos, com ploraven amb els equilibris d’uns ximpanzés que volien emular a la Xita d’en Tarzán.

Amorós Silvestrini que tenia la seu principal a un despatx de la Rambla de Barcelona i el magatzem de material a Vilafranca del Penedès, van buscar la compensació empresarial i així en el moment d’organitzar les gires, mentre l’Osvaldo, viatjava en una caravana, els germans ho feien a l’altra acompanyats de Rosita Gándara, una gallega que era la sacerdotessa que marcava la litúrgia dels espectacles i portava el temps amb mà de ferro, la qual cosa, agraïen tant els artistes com els espectadors. Ja hem explica que. normalment la temporada s’acabava per les Fires de Girona i eraen aquesta ciutat, solta els plàtans de la Devesa que les dues companyies s’unien per oferir un programa únic que feia xalar a un públic entregat.

Abans hem fet esment que Silvestrini va ser l’introductor dels circs italians- a finals dels cinquanta n’hi havia més de cent d’ambulats a l’altra banda dels Alps - a l’Estat espanyol i podem remarcar que dos d’ells, el Circo Jarz (també publicitat com Italiano, 1957) i el Circo Italiano Aurora (també anomenat Casartelli, 1958), començaren la seva tournée a Girona. El primer, va arribar el 1957 amb un número corprenedor dels germans Jarz (amb el legendari Enzo Cardona, fill d’una família de circ. germà de Sergio domador de felins, i un as del trapezi volant) , el segon descendent d’una dinastia d’artistes iniciada el 1873 amb el casament de Piero Casartelli i Albina Fedrigon, continuada pel seu fill Umberto Casartelli que es va casar amb Rosina Gerardi (1898 – 1974), dona valenta que va ser qui, després de la mort prematura del seu marit va inculcar l’amor pel circ als seus quatre fills, Jonne (1919 - 1999), Liliana (1921 - 2004), Leonida (1924 - 1978) y Lucina (1931 - 2003) i amb determinació i força de voluntat va engegar el Rosa Arena, que va ser l’embrió del Circo Aurora, un dels que els Amoròs - Silvestrini van portar a Girona. Coneixent el que demanava el públic, l’empresa dels Amorós Silvestrini, que el 1958 havia portat el Circo Cristiani (1958), i rescatant una tradició que els nous temps i les velles costums havien condemnat a l’oblid, van apostar per un espectacle familiar, amb artistes polivalents, capaços de presentar números de disciplines diverses. Així en trobem que a l’inici dela anys seixanta van plantar a la Devesa el conegut com Circo de Àustria,- el seu muntatge a la Devesa va ser inmortalitzat pel fotògraf Albert Oller Garriga- quan, en realitat, cap dels artistes que sortien a la funció havia nascut al país dels Alps.

En algunes de temporades, els Amorós-Silvestrini s’associaren amb el valencià Salvador Hervás, presentant espectacles com el Circo Mexicain. Quan aquest circ visità Girona per les fires de 1959 el periodista Jordi Oms va entrevistar al domador Gerardi dins la gàbia, envoltat de set lleons.

Poques vegades els circs d’aquesta empresa trobaven competidor a les fires de Girona. I les excepcions són comptades. Així, al  1964 els aficionats gironins tenien tres circs per escollir: el Cirque d’Hiver i el Continental dels Amorós-Silvestrini i el Circo Roma dels germans Alonso. L’any següent trobaren un gran competidor en el Circo Atlas dels pallassos germans Tonetti, que portava com artistes als Faggioni, que anys més tard es convertirien en empresaris circenses.

Les fires de 1965 foren un moment especialment complicat pels Amorós-Silvestrini l’incendi del Cirque de París a les festes del Tura d’Olot. Gràcies a Joan Casulà, cronista oficial de la capital de la Garrotxa, que havia fundat la “Biblioteca Olotina”, dirigit el quadre escènic de l’Orfeó Popular Olotí; col·laborador de premsa local amb el pseudònim El Campaner del Fluvià i gran afeccionat al circ, es va poder organitzar una funció benèfica a la plaça de braus per afrontar unes pèrdues que van arribar al milió de pessetes. El disgust de Lucas Amorós va ser tant profund que va morir pocs dies abans de les fires de Girona i va en aquell moment que el seu germà Paquito i Osvaldo Silvestrini van decidir ajuntar les dues companyies, la del Cirque d’Hiver i la del Continental que va debutar a la Devesa tres dies després del Circ Atlas del Germans Tonietti que s’havien consolidat com una de les troupes emergents i un any més tard van repetir estada presentant un extraordinari programa que comptava amb els trapezis volants dels «4 Jarz» i el malabarista «Bela Kremo.»

Malgrat el traspàs de Lucas, els socis van mantenir el nom de l’empresa Amorós-Silvestrini i van contraatacar portant des d’Itàlia el Circo Togni, de llarga tradició i més prestigi, a més del malabarista valencià Gran Picaso. El setembre del 1966, el Britanic Circus, que segons la propaganda, havia arribat de l’Àfrica Equatorial. Com atraccions principals i segons va recollir la premsa: Entre les diferents atraccions en primer lloc destaca amb gran força els cocodrils i les serps domades per «Miss Zira» i el «Príncep Sahari» que va captivar el nombrós públic que va serguir amb interés i suspens les actuacions.Tambá van destacar els super-pallassos -traduït del castellà- musicals «Los Bellos» que per primer cop a Espanya van desenvolupar les seves particulars pantomimes de poca paraula i molta acció. A més van brillar les actuacions de «Lucien and Partener», prodigiosos malabaristes i «El cohet humà»amb el sformidables artistes «3 Randols». Hi hagueren grups de lleons, els ossos siberians del domador «Iván Les Rosaires», el trampolí amb el nan Allan Delon, a més d’equilibristes, filferristes, acròbates, en definitiva una vetllada complerta. El 31 d’octubre del 1968 l’empresa Amorós Silvestrini fidel a la seva cita amb les Fires, va presentar el circs Hugària i Milan. Del primer destacava, «Els germans Arèvalo», malabaristes, un «Lloro que fumava», «Els Martins» clowns musicals, la contorsionista «Linda Bela», o «L’Elefant sabi». Aquella va ser una vetllada amb un cert regust d’acomiadament. Tot i que s’havia aparentat normalitat,i es van fer algunes sessions organitzades per l’empresa Amoròs Silvestrini, poc temps després de la desaparició de Lucas Amorós, Silvestrini per continuar treballant va decidir arribar a un acord amb Arturo Castilla per explotar les marques Price i Americano.