Valls viu un duel de gegants
Joves i Vella ho donen tot en una diada de Santa Úrsula de màxima rivalitat amb dos 4 de 9 nets descarregats, un 2 de 8 net carregat i alguns atacs frustrats
Una primera ronda per a la llegenda, molta tensió, molta rivalitat i molta llenya. Només un dels nou castells intentats en les tres rondes –i quan ja no hi havia batalla– no va ser un rei de la gamma extra. Cap de les dues històriques formacions va acomplir els objectius de màxims que s’havia fixat. Però, comptat i debatut, va ser un duel de gegants.
Santa Úrsula sempre és especial, però feia molts anys que a Valls no es respirava un ambient de derbi amb una intensitat tan penetrant, amb dues colles que, des de plantejaments distints, arribaven a la cita definitiva amb un joc de tripletes majestuoses. A la plaça del Blat, no hi cabia ni una ànima més. Alea iacta est.
El sorteig va decidir que obrís la Colla Joves, que amb una determinació absoluta va atacar d’entrada el 4 de 9 net. La colla ens va ensenyar com es pot defensar aquest castell fins més enllà del límit. Els sisens rebien la carregada completament descol·locats i per sota un terç ja feia estona que havia perdut la posició.
Amb franquesa: era “carregat i a terra”, com es diu indelicadament en l’argot. Doncs no! En una demostració de com la ment descarrega castells, la Joves va ser capaç de defensar un descens èpic. Els diables vermells havien colpejat primer. I de quina manera!
Era el torn de la Colla Vella, i en una situació delicada, perquè els rosats havien de lluitar contra el seu castell total, que també havien escollit per a la sortida, després de veure com la Joves ja els l’havia clavat. Tot plegat, difícil de pair. L’atac va ser frontal, però amb l’aparició dels sisens les mides es van perdre perillosament, i això va obligar un terç a rectificar la posició del braç. Per dalt, aliena a tot, la canalla volava.
Aleta per saludar els àngels de la plaça –que diuen que són allà, invisibles, però presents per protegir els enxanetes– i descarregada a pit descobert. Resposta de campions per posar un colofó brillant a una primera ronda per emmarcar i per recordar. Cos a cos brutal! Recorden el mític combat Ali-Foreman a Kinshasa (31 d’octubre del 1974)? Ventallada va, ventallada ve...
La diada es torça
Després d’aquest primer assalt d’escàndol, la Joves anunciava el 2 de 8 net. La pujada de l’enxaneta es va endarrerir en excés i, amb l’aixecador col·locat, es van perdre uns segons irrecuperables que, finalment, van passar una factura impagable. Just després de la carregada, el tronc es va dinamitar i el 2 de 8 net va quedar en carregat.
A partir d’aquí, tot es va tòrcer. Així, la Colla Vella hauria pogut jugar en clau de diada (és a dir, 2 de 8 net), però en canvi va optar per llançar-se a l’aventura del 2 de 9 sense manilles. Una decisió valenta. Ara bé, des del primer so de la gralla ja es va veure que els terços (és a dir, els segons del 2 de 8 net, elevats a dalt d’un folre) estaven incòmodes. Al meu humil parer, l’intent s’hauria d’haver fet baixar.
L’atac va resultar infructuós i, en la repetició, la Vella va canviar de tàctica i va ordenar formar el peu, el folre i les manilles del colossal 3 de 10. Però el castell de 10 tampoc es va agafar bé en l’encaix de folre i manilles i, tot just començar, es va tocar a retirada. El castell es desmuntava i la Vella perdia ronda.
Silenci sepulcral a la plaça: la Colla Joves anuncia l’esperadíssim combat amb el 3 de 9 net. El que passa, però, és que aquest castell és una mala bèstia. Així de clar. No té defensa, és interminable, comença realment quan els dosos s’aixequen...
I justament quan els dosos vermells es disposaven a entrar, la canalla va decidir que reculava. El tronc va resistir estoicament la desmuntada i, després, la colla hi va tornar. Però la segona temptativa va ser un calc de la primera, amb l’agreujant que, aquesta vegada, la retirada va comportar la caiguda amb tot l’estrèpit. Cares de frustració, perquè a plaça no s’havia vist la feina feta en l’assaig.
Al seu torn, a la Vella encara li quedava una última oportunitat per reenganxar-se a la diada. La decisió tornava a ser complicada: o jugar a guanyar o apostar-ho tot a glòria o res. Era el dia dels valents i va ser la segona: pinya tancada i segons de 3 de 9 net, amb camisa rosada, marcant les mides. Impenetrable, el castellot va rebre els assaltants amb fredor glacial i torpedinant les defenses dels pisos inferiors. Amb tot, l’intent va arribar a fer entrar els dosos, per bé que, quan també s’iniciava la retirada, el tronc es rompia amb virulència. El 3 de 9 net, la frontera, el mite dels mites, continua inabordable. Sense més esma, la Vella liquidava la sèrie amb el 3 de 9 folrat. La Joves cantava victòria i les dues colles s’acomiadaven amb el pilar de 6. Apassionant, aspra, severa, duríssima. Així va ser, enguany, la diada de Santa Úrsula.
DIADA DE SANTA ÚRSULA A VALLS, PLAÇA DEL BLAT
Dissabte, 20 d’octubre
Tarragona
Jove Xiquets de Tarragona:
Castellers de Sant Cugat:
Nens del Vendrell:
Bordegassos de Vilanova:
Berga
Tirallongues de Manresa:
Castellers d’Esparreguera:
Castellers de Berga:
Diumenge, 21 d’octubre
Castellers de Sants:
Minyons de Terrassa:
Capgrossos de Mataró:
Alcover
Xiquets de Reus:
Xicots de Vilafranca:
Xiquets d’Alcover:
Barcelona
Castellers Vila de Gràcia:
Castellers de la Sagrada Família:
Jove de Barcelona: