13.000 passatgers han posat a prova l’autobús sense xofer
L’‘Erica’ arriba a Vic, última parada de la gira per vuit municipis
El 2020 se situa com l’horitzó per a l’entrada en servei d’una primera línia de bus autònom
Dia de boques obertes, ulls d’incredulitat i comentaris de sorpresa a la rambla del passeig de Vic. El cor de la capital d’Osona és des d’ahir al matí i fins diumenge escenari de l’última etapa de la gira de prova de l’autobús autònom Erica, primer vehicle de transport urbà sense conductor que circula per Catalunya. Des del setembre passat, quan el giny va rodar pels carrers de Sant Cugat, fins ahir, 13.000 persones ja han experimentat les sensacions de deixar-se transportar per un vehicle autònom que, de moment, ha superat totes les proves amb bona nota.
Els impulsors de la iniciativa, l’Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU), calculen que durant els cinc dies que l’Erica estarà circulant per la rambla vigatana hi pujaran unes 2.000 persones, confirmant que és un tipus de vehicle apte per ser incorporat a les flotes de transport urbà de les ciutats que així ho requereixin. En aquest sentit, el director general de l’AMTU, Joan Prat, va assegurar ahir que el bus autònom “és present i no futur”, i aquest present es podria concretar el 2020 amb la primera línia estable en un municipi de Catalunya, en un trajecte adaptat a les seves possibilitats.
L’experiència d’aquests dies a Vic es fa en un tram d’uns dos-cents metres de passeig, i el bus circula entre vianants. El sistema de sensors als quatre angles inferiors del xassís i al sostre, amb càmeres de 360 graus, fa que la circulació sigui molt segura perquè el vehicle detecta amb anticipació el pas de qualsevol persona que pugui travessar per davant o s’hi apropi per un costat i automàticament s’atura. La velocitat de 8 km/h a la qual es fa circular l’autobús autònom aquests dies per Vic –el vehicle està preparat per assolir els 40 km/h– també el converteix en una màquina molt segura.
L’Erica pot transportar fins a vuit passatgers en cada viatge, i a bord del bus hi va el que tècnicament es coneix com operador. Es tracta d’un tècnic de l’AMTU, responsable de vigilar el normal funcionament del vehicle i que només compleix la missió d’obrir i tancar les portes.
Millor que l’home
Un d’aquests operadors, el Kenneth, ressaltava ahir els avantatges del bus autònom assegurant que “té una capacitat de resposta més ràpida que jo conduint un cotxe”. Aquest operador té clar que en qüestió de seguretat la màquina “és millor que jo”.
Des que es va posar en marxa l’experiència, en Kenneth ja ha acumulat 300 hores de circulació, experiència suficient per posar en evidència alguns desajustaments dels sistema: “Quan plou molt fort, el bus s’atura perquè els sensors confonen la cortina d’aigua amb un obstacle. També s’ha aturat quan una fulla ha passat per davant d’un dels sensor o s’hi han acostat coloms arran de terra.”
Per poder fer circular l’Erica hi ha un treball previ indispensable de cartografiar l’espai per on es mourà i introduir la informació dins el sistema. Quan els sensors detecten qualsevol obstacle que no reconeix en aquesta cartografia, aleshores s’atura.
“Com pot ser que funcioni, això?”
La Glòria, una veïna de Vic de mitjana edat, s’acostava ahir entre incrèdula i divertida a tocar de l’habitacle de l’autobús Erica. El vehicle destaca de lluny perquè sembla una cabina de telefèric de grans dimensions, posada sobre quatre rodes petites. “Com pot ser que funcioni, això?”, preguntava la Glòria als tècnics de l’AMTU que des de principi de setembre expliquen el sistema de funcionament als ciutadans dels municipis per on el vehicle ha rodat. Davant l’Erica tot són preguntes. “Com sap si hi ha algú a la parada?”, demanava en Jaume, un altre vigatà que comparava el bus amb els combois de metro que circulen sense conductor. La Josefa també hi veia similituds: “És com la línia 9 del metro de Barcelona.” El cert és que el moviment de l’Erica recorda una mica el dels trens subterranis, amb petites sacsejades cada vegada que atura la marxa i reprèn el camí quan algú travessa davant seu.