L’Ajuntament ha invertit un 20% més en els actes de Fires
El consistori subratlla l’ambient de “festa major” assolit i el manteniment de l’afluència global, tot i la pluja inicial
De les xifres destaca l’augment de públic en els concerts de la Copa i Sant Feliu i als museus
L’Ajuntament de Girona va fer ahir un “balanç molt positiu” de les Fires de Sant Narcís 2018, en què va destacar que s’ha aconseguit com es volia un “ambient de festa major”, i mantenir, tot i la pluja dels primers dies, unes xifres d’assistència globals similars als anys anteriors. Cal destacar que el consistori va invertir aquest any un 20% més en la realització dels actes. En concret, segons va revelar la regidora de Dinamització del Territori, Eva Palau, el pressupost per a l’organització dels 250 actes realitzats va ser de 232.000 euros, uns 40.000 euros més que el 2017. A banda hi ha el cost d’infraestructures.
Palau va remarcar que es “va avançant cap a un model més participatiu” i amb més participació dels barris gràcies a la consolidació d’apostes com les atraccions sostenibles i la festa major dels Quatre Rius. També va destacar com “un encert” l’avançament horari d’alguns concerts de la Copa adreçats a joves de 14-15 anys i el nou format de la Fira d’Artesans destacant cada any un ofici, començant aquest any per la forja.
Xifres d’assistència
Tot i que el consistori parla de “manteniment de les bones xifres d’anys anteriors”, les dades de l’Ajuntament mostren un augment de públic en els concerts de la Copa i Sant Feliu. Així, es xifra en 55.000 persones l’afluència global en els concerts de la Copa –quan el 2017 van ser 50.000– i en 10.000 el públic dels concerts de Sant Feliu –fa un any havia estat de 9.000. Sí que disminueix en els espectacles infantils de la Copeta, ja que, com va destacar la regidora, es va haver de suspendre alguna actuació els primers dies: va haver-hi uns 5.000 assistents quan el 2017 havien estat uns 10.000. Per contra, Palau va destacar que la pluja va ajudar a “descobrir l’espai de l’envelat”, on es van traslladar alguns actes. A més, la primera jornada d’activitats familiars que s’hi va fer el 2 de novembre va tenir una “gran resposta”, amb més de 700 visitants, i els balls i concerts van reunir-hi unes 3.000 persones. Palau va indicar la possibilitat de potenciar-ho com a nou punt de més activitats.
On més va créixer el públic, com sol passar quan hi ha mal temps, és als museus, que van tenir en global un 33% més de visitants que a les Fires 2017. L’increment més fort va ser al Museu del Cinema, amb un 46,75% (de 2.430 a 3.566 visitants), seguit del Museu d’Història dels Jueus, amb un 41,64% (de 2.642 a 3.742). Al Museu d’Història de Girona l’augment va ser de l’11,94% (de 2.915 a 3.263).
Altres dades de l’edició d’enguany són les 570 donacions de sang que hi va haver durant la marató del dia de Tots Sants (una xifra “espectacular”, segons Palau), els 1.100 assistents de 29 colles en la trobada de gegants, els 300 participants en el sopar popular i les 64 parelles que van prendre part en el Campionat de Botifarra. La regidora també va destacar l’aforament complet –amb gent que no hi va poder accedir– tant en els castells de vigília que es van haver de fer a Sant Pere de Galligants com en el pilar de 4 de la catedral, a més de lamentar que la pluja obligués a suspendre la diada castellera.
Pel que fa a les consultes a l’Oficina de Turisme de la Rambla, van disminuir en total un 15,48% a causa de la forta davallada el primer cap de setmana. En canvi, durant el pont hi va haver un fort augment.
Punt Lila i assistències
Palau va fer un bon balanç també del Punt Lila, que es va instal·lar per primer cop a la Copa, per “assessorar i sensibilitzar sobre situacions d’assetjament sexual”. Unes 1.300 persones van demanar-hi informació, el 78% de les quals, dones i la majoria, d’entre 16 i 25 anys, i s’hi van repartir 500 polseres amb el lema Només sí és sí. També va destacar que no es va atendre cap incident greu.
Pel que fa a les atencions sanitàries de la Creu Roja al mateix espai de la Copa, n’hi va haver en total 72 i només es van derivar quatre casos –sense gravetat– als centres de salut. La majoria de casos van ser per ferides lleus. Només hi va haver sis intoxicacions etíliques –cap de menor d’edat–, xifra que contrasta amb els 41 casos del 2017. Un dels factors que ho pot haver afavorit són els nous horaris de concerts per a adolescents.
Els firaires han fet un 10-15% menys de calaix
El president de l’Associació de Firaires de les Comarques Gironines, Joan Bagó, va xifrar ahir en entre un 10% i un 15% la disminució dels seus ingressos en aquestes Fires respecte a l’any passat. Bagó va destacar que aquest any el calendari els havia caigut molt bé, però el mal temps els havia fet la guitza. “Els últim dies de bon temps s’ha arreglat però, allò perdut els primers dies, ja no ho hem recuperat”, va explicar. L’Ajuntament els va oferir quedar-se el cap de setmana que ve per compensar-ho però només podran fer-ho 40 de les 180 atraccions que hi havia, bàsicament les infantils de davant de la Devesa.
D’altra banda, Bagó va fer una valoració molt positiva de la jornada 2x1 que va substituir aquest any la jornada a 1 euro, ja que els va permetre “treballar més relaxadament perquè l’afluència de gent no venia tant de cop i fer més o menys la mateixa recaptació”.
Pel que fa a la reducció progressiva del nombre de caravanes de dins de la Devesa, Bagó va dir que estan oberts a escoltar les propostes de l’Ajuntament, però va admetre que hi hagut queixes entre els firaires que viuen més a prop i no els hi han deixat tenir: “Als firaires ens és incòmode no tenir la caravana a la vora.” La regidora de Dinamització del Territori, Eva Palau, va explicar ahir que en les setmanes vinents es reuniran amb els firaires per veure com reduir-ho més de cara a l’any que ve, i va admetre que aquest any, a l’espai de Domeny, només se n’hi van situar 30 quan n’hi caben 80. A la Devesa n’hi ha hagut 148, quan el 2017 eren 203 i el 2016, 210 (més 236 vehicles no destinats a habitatge).
D’altra banda, tant Palau com els firaires es van mostrar disposats a estudiar la possibilitat que algunes atraccions siguin adaptables per a persones amb mobilitat reduïda, tal com han reclamat alguns pares a través de les xarxes socials.