“El fons del mar és un món per descobrir, és exploració pura”

Em vaig incorporar a l’Institut Cartogràfic de Catalunya el 1992 quan aquest organisme havia començat a treballar en GPS d’alta precisió amb una estació a l’Observatori de l’Ebre. Era una època en què el GPS encara no s’utilitzava en el cotxe ni per fer excursions. Segurament en el món de la nàutica es feia servir més. Hi havia GPS de mà via satèl·lit però la precisió era d’uns cent metres i variava segons l’estat geopolític mundial: les grans potències activaven o desactivaven la precisió des de les xarxes de satèl·lits. L’institut Cartogràfic tenia previst muntar una xarxa d’estacions GPS repartides pel territori per donar un servei públic de precisió.

La intenció de l’Institut Cartogràfic era oferir un servei de posicionament de precisió a tots aquells que treballen en l’àmbit de la topografia, tant en obra civil com en la pública i que fins aquell moment s’havien de desplaçar a llocs elevats i poc accessibles per triangular vèrtexs geodèsics i utilitzar els tradicionals teodolits.

El nostre equip va fer un estudi previ sobre les zones més idònies de la geografia catalana i , a continuació, un treball de camp per localitzar els indrets on es muntarien les estacions: bàsicament una base de formigó amb una antena GPS connectada cada segon, les 24 hores del dia, amb les constel·lacions de satèl·lits i amb la base de dades de l’Institut Cartogràfic. Les primeres que es van fer van ser la de l’observatori de l’Ebre, la del cap de Creus, el cap de Baqueira i la de la Panadella fins arribar a les setze estacions actuals de la xarxa CatNet, la primera d’aquestes característiques que va funcionar a l’Estat espanyol.

El GPS del cotxe llegeix directament la informació dels satèl·lits i la seva precisió pot ser d’entre cinc o deu metres... o de cent si els estats que controlen els satèl·lits decideixen augmentar l’error, com van fer els nord-americans durant la guerra de Kuwait. Quan a aquestes dades s’hi afegeixen les de les xarxes terrestres, que serveixen per corregir els errors, la precisió és de centímetres i això té moltes utilitats, tant per a la topografia convencional com per a la millora de la cartografia i per als estudis tectònics a àmbit mundial sobre, per exemple, el desplaçament dels continents.

Efectivament, des del 1991 fins al 2003 vaig participar a moltes curses d’orientació. Per mi va ser fantàstic descobrir un esport que consisteix a córrer per la muntanya anant llegint un mapa. Cal tenir bona forma física i molt sentit de l’orientació i les proves poden durar des d’una hora fins a tot un cap de setmana recorrent 30 o 40 quilòmetres. Tant individualment com en equip vàrem vèncer diferents campionats tant de Catalunya com d’Espanya.

Això va ser entre el 1992 i el 1998. Ho vaig fer amb el centre excursionista Àliga de Barcelona i era l’època en què es començava l’exploració de barrancs. És un esport d’alt risc que uneix algunes de les meves passions: la muntanya, l’aventura i els mapes. Anàvem pels Pirineus, pels ports de Tortosa-Beseit, la Sierra Nevada, els Pics d’Europa i vàrem obrir vies molt difícils per on no hi havia baixat ni una cabra. També vaig fer escalada, per exemple el Pic Bolívar a Veneçuela, que quan hi vàrem pujar arribava als 5.000 metres d’alçada però que una mesura posterior amb GPS el va deixar en 4.978...

Va ser l’estiu del 2002. La vàrem fer sis persones sense cap suport logístic. Més de mil quilòmetres de desert i de muntanya en 22 dies. Era com estar dins d’un documental de National Geographic. Fantàstic.

La vàrem fer quan ja coneixia en Pere Forès. Ell havia construït dos velers i amb el segon ens vàrem llançar a l’aventura. A l’anada vàrem enganxar temporal gairebé durant tota la ruta i a la tornada, a l’escala a les Açores, vàrem coincidir amb una gent que havien construït un submarí científic. En Pere es va quedar amb ells durant un temps i allà va néixer la idea de fer el nostre propi submarí que ja és una realitat: l’Ictineu 3.

Soc pilot de submarí acreditada per l’entitat certificadora DNVGL però com que he assumit el rol de coordinadora de campanya estic més sovint a dalt del vaixell de suport portant el control de superfície. El submarí, sempre que està en immersió ha de ser constantment monitoritzat. També m’encarrego de la tota la logística i dels temes cartogràfics. A sota l’aigua no hi arriba el GPS.

El fons del mar és un món per descobrir. És exploració pura. Quan era a la universitat, pensava que tot ja estava descobert, però el 70 per cent del planeta és mar. Actualment en el fons marí és on s’està fent l’exploració i no té res a envejar a anar a la Lluna.