Ciència

ANTONI CANICIO

HIDROGELÒLEG

“Cal protegir els volcans”

Fa 200 mili­ons d'anys, abans de l'apa­rició dels dino­sau­res, les Ter­res de l'Ebre eren una gran plana desèrtica i salina envol­tada per aigua on bra­ma­ven una mul­ti­tud de vol­cans. Pot sem­blar men­tida, però encara que­den ves­ti­gis d'alguns d'aquells vol­cans i l'hidrogeòleg rapi­tenc Antoni Cani­cio acaba de fer un estudi per a la Fun­dació Pri­vada Montsià del Con­sell Comar­cal per recu­pe­rar-los de l'oblit, i asse­gura que tenen força interès científic i també turístic.

–Per què aquest estudi?

–Fa dos anys que vaig sor­tir de Riet Vell (l'empresa de SEO / Bird Life que ges­ti­ona el con­reu d'arròs ecològic al Delta) i la veri­tat és que tot i que em podria jubi­lar no tinc ganes encara d'asseure'm al banc del si no fos, per tant m'he fet autònom i ara em busco la vida fent estu­dis com aquest. Quan era estu­di­ant de geo­lo­gia em vaig assa­ben­tar que un dels pio­ners de la geo­lo­gia d'aquest país, Adolfo San Miguel Arri­bas, que va ser pro­fes­sor meu, va fer un estudi als anys trenta o qua­ranta sobre la regió volcànica del Baix Ebre i en aquest estudi fa referència a més de 30 punts on hi ha una presència impor­tant de roques volcàniques. He basat el meu estudi en aquell.

–No sabia que li interessés el món dels vol­cans...

–Els pri­mers quinze anys de la meua vida labo­ral vaig tre­ba­llar en jaci­ments d'or d'arreu del món: Nova Zelanda, Islàndia... Els jaci­ments d'or estan situ­ats majo­ritària­ment en roques volcàniques i para­do­xal­ment, jo, que m'he pas­sat mitja vida tre­pit­jant zones volcàniques de tot el món, les de casa meua no les havia vis­tes mai.

–Qui­nes són aques­tes zones volcàniques de les Ter­res de l'Ebre?

–Hi ha trenta punts docu­men­tats per l'estudi d'Adolfo San Miguel Arri­bas, però alguns són on Nos­tre Senyor va per­dre l'espar­de­nya i és molt com­pli­cat arri­bar-hi. Jo m'he cen­trat en els més acces­si­bles com per exem­ple el volcà d'Alfara de Car­les, al cos­tat de les runes del cas­tell de Car­les. La car­re­tera asfal­tada que puja al Tos­car passa pel mig del cràter i hi ha una zona recre­a­tiva. També hi ha diver­sos basalts (pedra volcànica) a la car­re­tera vella de Ras­quera a Beni­fa­llet, al Mas de les Eres (entre Paüls i Horta de Sant Joan) o al camí que puja a l'ermita de Sant Roc de Paüls.

–Quina és la importància d'aques­tes res­tes volcàniques?

–For­men part del nos­tre patri­moni geològic i s'hau­rien de pro­te­gir. En alguns punts només cal­dria posar-hi pla­fons inter­pre­ta­tius. A més és indub­ta­ble la seua importància acadèmica, de cara estu­di­ants de geo­lo­gia. Per exem­ple, en el cas del volcà d'Alfara de Car­les, jo he vist coses que no havia vist mai enlloc. Es poden veure les arrels del volcà. És una infor­mació que com­ple­menta la de la zona volcànica de la Gar­rotxa i Olot.

–Allí és molt fàcil intuir la forma dels vol­cans, en canvi dels de l'Ebre només que­den pedres. Per què?

–Els d'Olot tenen entre 10.000 i 12.000 anys, en canvi els de les Ter­res de l'Ebre són de fa 200 mili­ons d'anys. Aquesta és una de les prin­ci­pals con­clu­si­ons del meu estudi, ja que Adolfo San Miguel creia que eren com els d'Olot.

–I com arriba a aquesta con­clusió?

–Les res­tes volcàniques no més apa­rei­xen en aquells punts on l'erosió del ter­reny ha posat al des­co­bert els mate­ri­als del triàsic (període que va començar fa 250 mili­ons d'anys).

–Hi ha mol­tes més zones volcàniques a Cata­lu­nya?

–A Cata­lu­nya només Olot, al País Valencià hi ha les illes Colum­bre­tes i Cofrents, i Campo de Cala­trava a Ciu­dad Real.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia