Descobreixen l’estrella més llunyana mai observada
El telescopi Hubble ha permès observar Eärendel, l’estrella més llunyana descoberta fins ara
Un equip internacional de científics, entre els quals n’hi ha alguns de nacionalitat espanyola, han pogut observar amb el telescopi Hubble l’estrella més llunyana descoberta fins ara, batejada amb el nom d’Eärendel.
Es veu només com un puntet de tres píxels, però és, en realitat, l’estrella més llunyana i antiga mai vista. Eärendel, a 12.900 milions d’anys llum de la Terra i formada quan l’univers encara era jove, serà una porta per a entendre l’evolució estel·lar.
La descoberta ha estat virtual perquè ja no existeix, perquè va explotar fa milions d’anys, però la seva llum va ser tan potent que encara és visible i és una estrella de rècord perquè, fins ara, la més llunyana detectada era Ícar, descoberta en 2018 a 9.000 milions d’anys llum.
La troballa que publica avui “Nature” ha estat a càrrec d’un equip internacional, amb participació espanyola, liderat per Brian Welch de la Universitat Johns Hopkins (els EUA) i l’equip Space Telescope Science Institute.
“Fins avui havíem vist només estrelles recents, mai una tan antiga com aquesta”, que va existir en els primers mil milions d’anys després del Big bang, diu a Efe l’investigador i un dels signants de l’estudi José María Diego, de l’Institut de Física de Cantàbria (IFCA, CSIC-UC).
Diego destaca la importància del descobriment per a entendre l’evolució de les estrelles i com es van formar les primeres, així com l’etapa de reionització de l’univers, un període en el qual circulaven electrons lliures, però no se sap molt bé quines fonts d’energia van provocar aquest procés.
L’estrella pren el seu nom del poema “El viatge d’Eärendel, l’estrella vespertina”, escrit en 1914 per J.R.R. Tolkien, autor de “El senyor dels anells”, i es troba en una galàxia que han anomenat Sunrise Arc.
D’Eärendel ja només existeix la seva llum i per a predir si la seva lluentor es mantindrà en els pròxims anys o és temporal “es necessita estimar la massa de totes les estrelles que es troben en la línia de visió”, assenyala la també signant de la investigació Yolanda Jiménez, de l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia (IAA-CSIC), que ha participat en el projecte, així com la Universitat del País Basc.