La NASA ajorna el llançament de la missió Artemis I
Problemes en un motor del coet obliguen a endarrerir l’enlairament fins divendres
La nau té previst viatjar a la Lluna
La NASA va suspendre ahir el llançament de la missió Artemis I, que tenia previst iniciar aquest dilluns el seu viatge amb destinació a la Lluna des del cap Canaveral, a Florida (EUA). La detecció d’incidències tècniques va obligar a cancel·lar el compte enrere fins divendres.
Els enginyers de la NASA van decidir aturar el llançament a les 8.34 h, hora local (14.34 h, hora catalana), un minut més tard de l’hora programada per a l’enlairament, que es va endarrerir després de detectar problemes als motors del coet SLS (per les sigles en anglès de Sistema de Llançament Espacial).
El principal problema es va localitzar en un dels quatre motors RS-25 (el 3) ubicats a la part inferior de l’etapa central del coet. Després de la càrrega d’hidrogen líquid, l’aparell no va assolir la temperatura adequada per a la posada en marxa. Els enginyers també van analitzar el que semblava una esquerda al material del sistema de protecció tèrmica en una de les juntes de connexió de l’etapa central.
Els tècnics van intentar sense èxit una sèrie de correccions però finalment es van veure obligats a suspendre el llançament en constatar que el problema no es podria resoldre en les dues hores de marge de les quals disposaven.
La NASA assegura al blog de la missió que “el coet SLS i la nau espacial Orion es mantenen en una configuració segura i estable” i els enginyers treballen ara per “recopilar dades addicionals” sobre la incidència.
L’agència espacial nord-americana ja havia anunciat amb anterioritat que, si l’enlairament no es podia realitzar ahir, les dues pròximes dates possibles serien el 2 i el 5 de setembre.
Viatge històric
Divendres, doncs, es tornarà a intentar fer el llançament del potent coet i la càpsula Orion, que emprendran un viatgehistòric sense tripulació a la Lluna, el satèl·lit terrestre, que no rep una visita d’aquest tipus des del final del programa Apollo.
Es preveu que, un cop llançat, el coet començarà un viatge de sis setmanes durant el qual arribarà a ubicar-se a més de 450.000 quilòmetres de distància de la Terra abans d’emprendre una tornada que culminarà a l’oceà Pacífic.
Amb el programa Artemis, la NASA obre un nou capítol en l’exploració espacial marcat per l’establiment d’una base lunar i l’enviament d’una tripulació a Mart. Artemis pren el relleu del programa Apollo, l’última missió del qual, l’Apollo 17, va tenir lloc l’any 1972 i va ser l’últim cop que l’home va trepitjar la superfície lunar. Una absència a la qual l’agència espacial nord-americana anhela posar fi quan la missió Artemis III toqui terra al satèl·lit terrestre el 2025 i ho faci amb la primera dona i el primer home de color que viatgin a la Lluna. Prèviament, aquest programa, que pren el nom de la germana bessona del déu Apol·lo, enviarà el 2024 la seva primera missió tripulada, l’Artemis II, que farà el mateix trajecte que a partir de divendres faci la seva predecessora.
