Ciència

JUDIT GIRÓ

ENGINYERA BIOQUÍMICA

“Avancem per detectar els càncers en l’orina”

Hem reproduït la capacitat dels gossos de detectar els tumors reproduint el seu nas amb sensors i el cervell amb intel·ligència artificial
Vaig crear l’empresa a Silicon Valley però vaig decidir tornar a Catalunya. Per què no puc trobar el meu lloc a Silicon Vallmoll?

L’enginyera biomèdica Judit Giró (Vallmoll, 1996) és una de les 100 dones menors de 30 anys seleccionades per aparèixer en el darrer volum de Contes de bona nit per a nenes rebels, que, després d’haver repassat la vida de les dones més inspiradores de la història i d’haver venut 5,5 milions d’exemplars a tot el món, en la quarta edició se centra en figures de joves extraordinàries que estan deixant empremta amb els seus descobriments científics, aventures o projectes artístics. En el seu cas, per haver dissenyat un dispositiu per detectar el càncer de mama a partir de mostres d’orina.

Com va sorgir la idea d’aquest projecte?
De la frustració. La salut femenina és una àrea típicament oblidada, té poques tècniques de diagnòstic i hi ha patologies que no les podem prevenir a temps. Jo estudiava enginyeria biomèdica, una carrera que em va agradar moltíssim, però on alhora em frustrava que el cos humà és tan i tan complex que moltes vegades costa passar-lo a números, a les matemàtiques, i per tant costa entendre’l, estudiar-lo. I pensava que tant de bo existís una tecnologia que ens permetés llegir o adquirir senyals i dades del cos humà per poder prevenir el càncer, que sempre arriba per sorpresa, quan a la universitat un professor ens va explicar que hi havia gossos que eren capaços d’olorar-lo i detectar-lo.
I això va ser la clau…
Em va obrir els ulls i em va fer veure que la màquina que jo volia per detectar el càncer ja existia, és el sistema olfactiu d’un gos i com interactua amb el bulb olfactiu del cervell caní. Per tant, el que ens calia fer era traslladar el sistema olfactiu del gos, la biologia canina, a l’electrònica per adquirir els senyals i després traduir el seu cervell en un software d’intel·ligència artificial per interpretar aquestes dades. Aquesta era la recepta per posar fi a aquesta frustració i crear The Blue Box.
I com va anar el desenvolupament?
Primer va ser una prova de concepte; després, un treball de final de grau a la Universitat de Barcelona; després, un treball de final de màster a la Universitat de Califòrnia a Irvine, i, com que vèiem que la cosa anava tirant, vam crear una start-up per dur al mercat aquesta tecnologia i ajudar les dones a prevenir el càncer de mama a temps.
No és un repte menor.
És molt gran per dos motius. Primer, perquè és el més prevalent en les dones i després, perquè, tot i que és molt curable si es detecta a temps, encara hi ha moltes dones que moren per càncer de mama. Per tant, si ens en sortim podrem salvar moltes vides.
Ara ja fa un parell d’anys que va crear l’empresa. Com està d’afinat el producte? El veurem al mercat?
Ja hem fet una primera prova pilot a l’hospital Sant Joan de Reus recollint mostres d’orina de 90 persones sanes o amb càncer de mama avançat. I vam veure que els nostres algoritmes podien classificar bé el 95% de les mostres. El següent pas va ser repetir-ho amb mostres de dones amb càncer de mama molt i molt inicial. Aquest és un estudi més gran, amb set centres implicats de Catalunya i Madrid. I, de moment, tenim una eficàcia del 77%.
Quins seran els pròxims passos a seguir, doncs?
Ara congelarem el disseny, deixarem de desenvolupar aquesta tecnologia i durant aquest any ens centrarem en el procés de certificació a nivell europeu i la industrialització de la tecnologia. L’objectiu és aconseguir sortir al mercat a finals del 2024.
I com s’ho han fet per reproduir el sistema del gos dins una caixa?
Quan una persona té càncer, el cos humà s’inflama i a l’organisme hi ha diferents vies metabolòmiques que s’activen. Aquestes reaccions químiques es transformen en determinades molècules, que és el que nosaltres analitzem i detectem amb nou sensors que hi ha dins la caixa, que converteixen aquests valors físics en impulsos elèctrics.
Això és el nas del gos. I el cervell?
Aquests senyals s’envien al microprocessador que hi ha dins la caixa blava i llavors entren en escena l’algoritme i la intel·ligència artificial que hi ha al darrere per interpretar aquestes dades. Al final, és el nostre principal producte. Inicialment volíem vendre la Blue Box, però ara ens veiem com un DAS.
Un DAS?
Si mires les últimes tendències en les start-ups de tecnologia mèdica, veuràs que es porta molt, això del DAS. Vol dir Diagnostics As a Service. Volem ser un servei de diagnòstic molt accessible per a les pacients i posar la prevenció a les mans de les dones, fer que elles siguin les responsables de la seva salut. Volem que aquest dispositiu estigui en una clínica on les dones es fan les revisions ginecològiques rutinàries, idealment un cop l’any, i que se’ls ofereixi la possibilitat de fer-se el test com un servei més.
Aquesta tecnologia podria detectar altres càncers o malalties a partir de l’orina?
Hem començat pel càncer de mama perquè la necessitat que hi ha és urgent, tangible i molt important. Però tan bon punt haguem aconseguit això obrirem línies d’investigació paral·leles per aconseguir detectar tants càncers com sigui possible o fins i tot altres patologies, ja veurem com. En el futur veig The Blue Box com un hub de prevenció integral, que si et fa l’analítica i surt bé, és que tu estàs bé.
Com se li va despertar la vocació científica?
Ara no tinc molt clar que ho sigui, perquè no estic amb una bata blanca en un laboratori. El que sí que tinc clar és que al col·legi sempre m’havien agradat molt les matemàtiques i la física. Eren dues assignatures superinteressants i que m’encantaven, juntament amb la biologia, que m’interessava més com aplicació final. Volia fer coses per a les persones a partir de les matemàtiques i la física. Era una època en què no estava ben vist que t’agradessin aquestes assignatures, perquè això et convertia en una freaky. Però en el meu cas era així i no me n’amagava.
Tenia clar què volia ser de gran?
No, però pensava que tant de bo hi hagués alguna carrera on pogués aglutinar tot això. Llavors, em van dur al Saló de l’Estudiant a preguntar i mirar quines carreres existien i un home em va parlar de l’enginyeria biomèdica. Va ser un amor a primera vista. Vaig tenir clar que volia estudiar aquesta carrera supernova que ningú no feia encara. Seria fer això o res més.
Quina és la clau que les coses li estiguin sortint bé? Què s’ha de fer per aixecar un producte com aquest?
La gran feina consisteix a fer tres coses. Una és definir un pla de ruta, tenir clar on ets i on vols ser d’aquí a tres anys, encara que no tinguis massa clar com fer tot el que s’ha de fer pel camí. Has de confiar que trobaràs la gent que sabrà aconseguir-ho. Per tant, la segona cosa a fer és convèncer, enredar si tu vols, gent molt bona perquè treballi o col·labori amb tu. Jo fins ara he tingut la sort de trobar tres cracs enormes. I la tercera cosa és atreure el capital necessari per fer-ho. I això inicialment implica demanar ajudes públiques. Aquí tenim la sort que Europa destina molta inversió pública en ajudes d’aquesta mena. Després tocarà atreure inversió privada. Quan arribi el moment ja ho farem.
Com veu el panorama de la ciència i l’enginyeria biomèdica a Catalunya?
Molt bé. Aquesta start-up va començar a Califòrnia, però jo vaig decidir marxar de Silicon Valley i venir a Catalunya. Molta gent es posava les mans al cap: “Què fas!? Ets a Silicon Valley!” Doncs jo responc: “Fem Silicon Vallmoll!” Allò pot semblar molt atractiu, molt icònic i ple de purpurina. Però el que tenim aquí a Catalunya, déu-n’hi-do. Així que no me’n penedeixo, perquè el caldo de cultiu que s’està coent aquí és molt potent.
Per què?
Primer, perquè la gran oferta de carreres que hi ha a Catalunya relacionades amb la salut i la biomedicina fa que hi hagi gent molt jove en aquest sector que s’especialitza en temes en què hi ha molta cosa a fer. I com que la gent jove és crítica per definició, tenim joves frustrats que es volen carregar el món tal com existeix i construir coses per canviar la societat. Aquest és el primer pas. El segon és que Catalunya té un ecosistema per rebre i acollir aquesta gent frustrada i facilitar que munti una empresa emergent o un grup de recerca i tenir mil programes que t’ajudin al voltant.
És l’única representant estatal que apareix al llibre ‘Contes de bona nit per a nenes rebels’ (ed. Estrella Polar). Li va fer il·lusió?
Molta, perquè quan era petita recordo moltíssim que gairebé cada dia el meu pare ens explicava a la meva germana i a mi una història abans d’anar a dormir. Era un conte que va començar un dia i no acabava mai, una historia acumulativa protagonitzada per la Gisela, una nena que mai es cansava i creia en ella mateixa que vivia moltes aventures. Els contes d’abans d’anar a dormir són molt importants.
I ara hi és vostè.
I em fa gràcia que sigui per a “nenes rebels”, perquè quan anava a escola els profes em castigaven per ser rebel, com per exemple un dia que estava tan contenta de fer un examen de matemàtiques que vaig decidir utilitzar el meu boli rosa preferit, però em van castigar per no fer el que tocava. Això em va passar moltes vegades per certa rebel·lia. Ara això ho considero un premi, està claríssim que les nenes han de ser rebels.
Que encara considerem rebels les qui volen liderar i prendre les regnes de la seva vida no és molt trist?
Cert, però ara les dones estem en un procés d’opressió i volem aconseguir un estat de llibertat. Per tant, ens hem de rebel·lar contra l’statu quo i ser rebels temporalment per passar a ser normals: lliures i felices.
Se sent rara en aquest sector?
La majoria de dones que han fundat una start-up han hagut d’ignorar certs comentaris que de vegades semblen més propis del segle XV. A la vegada, però, aquests comentaris van fent forat. Són situacions que posen de manifest micromasclismes que tenim tots molt inculcats a dins. Són petits comentaris o decisions que acaben resultant en fets observables. Com per exemple que, si ets una dona, és significativament menys probable que puguis atreure una roda d’inversió per a la teva start-up.

Una nena que ha tret profit de la rebel·lia

Greta Thunberg, Taylor Swift, Billie Eilish o Zendaya són algunes de les celebritats que apareixen en la llista de les “100 noies que estan canviant el món” a les quals s’ha dedicat el darrer volum de Contes de bona nit per a nenes rebels, en què apareix Judit Giró com a representació catalana. Segons s’hi pot llegir, el fet que la seva mare tingués un càncer de mama va ser un impuls també per reproduir la capacitat detectora dels gossos en un nas artificial que li va permetre guanyar el premi James Dyson, un prestigiós guardó internacional per a joves dedicats a l’enginyeria. Ara hi ha més grups de recerca amb projectes similars, per exemple per determinar l’estat dels aliments i disminuir el malbaratament de menjar, o per detectar el càncer de pulmó amb l’alè (com també fan els gossos). Però, segons Giró, no estan tan desenvolupats com el seu. “Tot queda molt vinculat a la ciència i poques vegades salta al mercat”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.