Ciència
Ramon M. Masalles i Saumell, botànic i mestre de naturalistes
Membre numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des de l’any 2008
El doctor en ciències biològiques Ramon Maria Masalles i Saumell va morir dilluns, als 75 anys, segons ha comunicat la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Nascut l’any 1948 a Blancafort (Conca de Barberà), es va llicenciar en ciències biològiques a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i es va especialitzar en botànica. L’any 1979 es va doctorar amb una tesi sobre l’estudi de la flora i la dinàmica de la vegetació a la Conca de Barberà. La seva activitat professional es va iniciar tan bon punt va acabar la seva formació. A la mateixa facultat, va començar com a professor adjunt (1977-1986); després, com a titular; a partir del 1990, com a catedràtic d’universitat, i actualment era professor emèrit. Al llarg d’aquests quaranta anys de docència va impartir classes de botànica, geobotànica, fanerogàmia, cormòfits i biologia de poblacions. També va participar com a professor convidat en el màster de paisatgisme de la Universitat Politècnica de Catalunya, va ser responsable del Grup Consolidat de Recerca de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació (2001-2008) i va ser secretari del Centre de Recerca de Biodiversitat Vegetal (2004-2007).
El seu treball com a botànic es va centrar especialment en el camp de la geobotànica. Va fer i va dirigir estudis sobre la flora i la vegetació d’àmbits diversos, principalment a Catalunya i particularment de terres agrícoles, de cartografia de la vegetació, sobre la colonització progressiva dels espais agrícoles deixats de cultivar i sobre la gestió del patrimoni natural. Va escriure i publicar una gran quantitat d’articles i de llibres, i entre aquests treballs destaca Flora manual dels Països Catalans (1990 i actualitzat el 2005), el volum 6 –Plantes superiors– de la Història natural dels Països Catalans (1988) i la col·laboració amb l’Atlas corològic de la flora vascular dels Països Catalans de l’IEC. També solia fer conferències i xerrades sobre temes diversos de botànica i de l’any 2005 al 2008 va participar com a coautor en alguns dels volums del Manual dels hàbitats de Catalunya, encarregat i publicat per la mateixa Generalitat. El 1980 va rebre el premi Pius Font i Quer de l’Institut d’Estudis Catalans.