Hi ha projectes de ciència ciutadana que no estan oberts a la participació de tothom, sinó que requereixen un grau d’expertesa. És el cas de La memòria del ramat, un treball liderat per la doctora Patricia Martín des de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social de Tarragona. El seu estudi vol fer valdre i aprofundir les pràctiques ramaderes actuals com a base per a una posterior mirada al passat. “Jo estudio la ramaderia del neolític i, a partir de les restes animals trobades als diferents jaciments, interpretem com es gestionaven els ramats a la prehistòria. De vegades ho fem sobre la base d’uns estàndards que poden tenir biaixos, de manera que ens va semblar interessant parlar amb els pastors actuals d’aquesta zona per entendre millor com gestionen els seus ramats”, explica. Per posar un exemple, determinar a quina edat es mataven els animals pot orientar els arqueòlegs per saber si s’utilitzaven per fer llet o per aprofitar-ne la carn. Els investigadors de l’IPHES, en col·laboració amb la URV, l’Institut Milà i Fontanals-CSIC i la UAB, estan entrevistant els gestors de ramats d’ovelles i cabres per conèixer la seva feina i crear un corpus etnoarqueològic. Han parlat ja amb pastors del camp de Tarragona, Lleida, Barcelona i el nord de Castelló, i també els han presentat una sèrie de dades arqueològiques dels seus estudis per tal que ells les interpretin basant-se en els seus coneixements ramaders.

La memòria del ramat, un projecte finançat per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología, també té una altra vessant clarament vinculada amb la ciència ciutadana que té a veure amb la divulgació. S’estan realitzant múltiples tallers intergeneracionals, especialment en municipis rurals, per tal d’intercanviar coneixements entre els pastors i pastores amb els joves i infants. Se’n fan en centres cívics però també en escoles, aprofitant un joc de cartes relacionat amb el pasturatge que s’ha creat expressament per a aquestes accions.