Ciència

L’Estat és plurilingüe en l’estratègia d’IA

Inversió de 1.500 milions per a un bot de conversa públic en totes les llengües i per fomentar l’ètica

Una entitat estatal posa 20.000 milions en microelectrònica, semiconductors i audiovisual

La intel·ligència artificial (IA) s’ha convertit en una prioritat estratègica per al govern espanyol, que ha posat en marxa una sèrie d’iniciatives per situar-se a l’avantguarda d’aquesta tecnologia disruptiva. Amb una inversió multimilionària i projectes innovadors, l’Estat busca no perdre el tren de la IA a escala internacional, liderar-la amb models lingüístics i impulsar-la a l’administració pública i el teixit empresarial.

Un dels pilars fonamentals d’aquesta estratègia és la creació de la Societat Espanyola per a la Transformació Tecnològica (SETT), mediàticament coneguda com la “SEPI Digital”. La nova entitat pública empresarial, adscrita finalment al Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública (el Ministeri d’Hisenda aspirava al seu control), neix amb l’objectiu de gestionar i coordinar les inversions en àmbits tecnològics.

La SETT disposa d’un pressupost inicial de 20.000 milions, provinents principalment de fons europeus. Aquests recursos es destinaran a projectes estratègics com el Perte Chip (12.000 milions), el Fons Next Tech (4.000 milions) i el Hub Audiovisual (1.700 milions). La societat tindrà la capacitat d’atorgar préstecs i subvencions, així com invertir directament en empreses i infraestructures crítiques com semiconductors o la microelectrònica.

Paral·lelament, el govern espanyol ha incrementat la seva participació a Telefónica a través de la SEPI (depenent del Ministeri d’Hisenda) per garantir el seu control estratègic 26 anys després de la privatització de la companyia i evitar així que passés a mans estrangeres, de Saudi Telecom. L’aportació ha estat de 2.285 milions i suposa un 10% de l’accionariat.

ALIA: el ChatGPT espanyol

Un dels projectes més destacats en l’àmbit de la IA és ALIA, una família de models fundacionals d’IA entrenada amb dades en les llengües oficials a l’Estat (castellà, català, gallec i euskera). Amb una inversió de 10,2 milions, ALIA pretén superar les limitacions dels models actuals del mercat internacional, que tenen menys d’un 5% d’entrenament en espanyol. A més, d’aquest 5% un volum important és de l’Amèrica Llatina, de tal manera que els bots de conversa responen en un espanyol poc castellà.

El govern espanyol ha anunciat que ALIA tindrà més d’un 20% d’entrenament en castellà i llengües cooficials, alimentant-se de documents oficials com els diaris de sessions del Congrés dels Diputats, el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) o la Biblioteca Nacional. Els primers resultats d’ALIA estaran disponibles la tardor del 2024, tot i que el seu desenvolupament complet no finalitzarà fins al primer trimestre del 2026. ALIA aprofitarà part de la feina feta per AINA, del Barcelona Supercomputing Center i la Generalitat de Catalunya i que té l’objectiu de potenciar el català en el món digital.

IBM i Microsoft, aliats

El govern de l’Estat no ha dubtat a establir aliances amb empreses líders del sector tecnològic per impulsar el desenvolupament de la IA. Destaquen els acords amb IBM i Microsoft, que suposaran inversions milionàries i la implementació de projectes innovadors.

IBM col·laborarà en el desenvolupament de models fundacionals d’IA basats en castellà, català, gallec i euskera, en línia amb el projecte ALIA. Microsoft invertirà 1.950 milions d’euros durant els pròxims dos anys per potenciar la infraestructura d’IA i núvol a Espanya. Aquesta col·laboració inclou l’obertura d’una regió cloud de centres de dades a la Comunitat de Madrid i la construcció d’un campus de dades a l’Aragó.

Impuls a la ciberseguretat

L’estratègia espanyola d’IA també posa un fort èmfasi en la ciberseguretat. Microsoft treballarà amb el Centro Criptológico Nacional del Centro Nacional de Inteligencia (CNI) per millorar els mecanismes d’alerta primerenca i resposta a incidents de seguretat. A més, l’Instituto Nacional de Ciberseguridad tindrà accés a dades de telemetria i ciberatacs que puguin afectar les institucions governamentals i empreses privades espanyoles.

En l’àmbit de l’administració pública, l’executiu aposta per la modernització dels processos administratius mitjançant l’ús d’eines d’IA generativa. Microsoft s’ha compromès a formar els funcionaris en l’ús d’aquestes solucions per augmentar la seva eficiència.

El govern espanyol ha posat en marxa altres projectes d’IA relacionats amb les llengües oficials. Entre ells destaca Ilenia (Impuls de les Llengües en Intel·ligència Artificial), amb un pressupost de 7,5 milions d’euros per desenvolupar un corpus de les llengües cooficials des del Barcelona Supercomputing Center. També cal citar el projecte LEIA (Llengua Espanyola i Intel·ligència Artificial), impulsat per la RAE des del 2019, amb una dotació de 5 milions.

L’Estat ha creat el Consell Assessor Internacional d’Intel·ligència Artificial, presidit per l’exministre català dels Comuns Manuel Castells, que s’ha apropat als socialistes. Aquest consell reuneix experts internacionals per assessorar sobre el desenvolupament i l’ús ètic de la IA.

També ha creat l’Agència Espanyola de Supervisió de la Intel·ligència Artificial (Aesia), amb seu a la Corunya, dirigida pel valencià Ignasi Belda. Amb una llarga trajectòria professional a Barcelona, Belda ha liderat diversos projectes tecnològics i startups. L’Aesia tindrà un paper fonamental en la supervisió dels sistemes d’IA d’alt risc i en la promoció de pràctiques responsables.

Mentre l’Estat aposta per la IA, a Catalunya es va constituir testimonialment la Comissió de la Intel·ligència Artificial pocs dies abans de les eleccions al Parlament del 12 de maig. Uns comicis als quals els partits catalans hi van concórrer sense propostes ambicioses en els seus programes electorals, en contrast amb el que pocs dies abans havien fet els partits bascos en aquesta matèria.

Aquest contrast en l’enfocament i la intensitat de les polítiques d’IA entre l’Estat i la Generalitat podria generar desequilibris en el desenvolupament i l’aplicació d’aquesta tecnologia, així com en les inversions públiques territorialitzades.

Drift: Converses intel·ligents per optimitzar vendes

Drift és una IA conversacional que qualifica i converteix els visitants al teu web en clients, augmentant la productivitat dels equips de vendes. Es pot utilitzar en suport al client, absorbint la base de coneixements de l’empresa per respondre preguntes. Una via directa que alleugereix la càrrega del centre de contacte.

Apollo.io: Vendes amb intel·ligència de dades

Apollo.io és una plataforma d’intel·ligència de dades i compromís de vendes que ajuda les empreses a trobar i connectar clients, escurçar el cicle de vendes i enriquir els contactes. Amb 275 milions de contactes, transcriu i analitza converses de vendes, extraient informació valuosa per optimitzar resultats.

Qualifier.ai: Prospecció de clientsautomàtica

Qualifier.ai facilita la identificació de clients potencials com un detector de metalls sensible. Proporciona informació de contacte i envia correus automàticament segons la indústria, títol, àrea geogràfica i mida de l’empresa que busques, fins i tot realitzant seguiments automàtics si no hi ha resposta.

DALL-E: Creació i edició d’imatges amb simple text

DALL-E, desenvolupat per OpenAI, transforma descripcions textuals en imatges, estenent l’arquitectura GPT a l’àmbit visual. Crea imatges, edita i augmenta imatges existents. Ideal per a disseny gràfic, màrqueting i projectes artístics. És una eina potent per transformar text en imatges impactants.

Diccionari

Metaaprenentatge

El metaaprenentatge és una tècnica en la qual els models d’IA aprenen a aprendre. En lloc de centrar-se en una sola tasca, busca identificar patrons i estratègies que puguin ser aplicades a noves tasques. Això permet a la IA adaptar-se ràpidament a nous problemes amb menys dades i millorar la seva capacitat de generalització.

Xarxa neuronal recurrent

Una xarxa neuronal recurrent és un tipus de xarxa neuronal dissenyada per treballar amb dades seqüencials, com ara text, àudio o sèries temporals. Les XNR tenen bucles que permeten mantenir informació sobre el que han processat anteriorment, fent-les adequades per a tasques com la traducció automàtica, el reconeixement de veu i la predicció de sèries temporals.

Sistemes multiagent

Els sistemes multiagent són sistemes compostos per múltiples agents intel·ligents que interaccionen entre ells i amb el seu entorn per complir objectius comuns o competitius. Cada agent pot prendre decisions de manera autònoma i col·laborar o competir amb altres agents. Aquests sistemes s’utilitzen en jocs, simulacions i sistemes distribuïts.

Computació quàntica

La computació quàntica utilitza els principis de la mecànica quàntica per processar la informació de manera diferent a la computació clàssica. Els bits quàntics, que poden representar múltiples estats simultàniament, permeten realitzar càlculs molt més ràpids per a certs tipus de problemes, com el trencament de xifrats i l’optimització. És una tecnologia emergent amb un gran potencial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia