Les màquines prenen el control de la política
Candidats artificials, avatars electorals i ‘deepfakes’ de veu i imatge desafien la democràcia
La IA canvia les campanyes electorals mentre el món s’enfronta a noves amenaces
Les eleccions sempre han estat un camp de batalla d’idees, promeses i estratègies. Però, i si el terreny s’estigués expandint més enllà de la imaginació humana? Això ja és una realitat amb la irrupció de la intel·ligència artificial (IA) en la política. Candidats generats per IA, deepfakes manipuladors i campanyes electorals assistides per algorismes marquen una nova era en la història democràtica. En països com ara el Japó, el Regne Unit, Indonèsia o Dinamarca, la política ha estat testimoni d’una transformació radical impulsada per la IA, i el 2024, amb un miler de milions de ciutadans convocats a les urnes arreu del món, es preveu que aquesta tendència s’accentuï.
Tòquio va sorprendre enguany quan, per primera vegada, un candidat a l’alcaldia era una IA. Sota el sobrenom de IA Major, aquesta entitat artificial va competir en unes eleccions en què la seva promesa era oferir un govern més eficient i lliure de corrupció. Tot i que el resultat va ser insignificant, amb només un 0,02% dels vots, la simple existència va obrir un debat sobre el futur de la política.
A Dinamarca, el Partit Sintètic va anar més enllà, proposant un candidat anomenat Leader Lars, una IA que recollia totes les propostes polítiques marginals del país des del 1970. Aquesta entitat aspirava a representar el 20% dels danesos que no voten, amb l’objectiu de sacsejar el sistema polític.
El Regne Unit no es queda enrere amb AI Steve, una IA creada per Steve Endacott, que es va presentar com a candidat a les eleccions generals al districte de Brighton. La proposta d’AI Steve era revolucionària: les decisions polítiques es basaven en les peticions dels votants, interactuant directament a través d’un avatar digital. Endacott, l’humà darrere la IA, seria qui físicament assistiria al Parlament, votant segons les indicacions de la màquina. Tot i que les possibilitats d’èxit d’AI Steve es van demostrar nul·les a les urnes, el projecte va suscitar un intens debat sobre la participació ciutadana i la transparència en la política.
La utilització de la IA no es limita als candidats, perquè ja transforma la manera com es desenvolupen les campanyes. A Indonèsia, Prabowo Subianto, exmilitar i candidat presidencial amb un passat controvertit, va aprofitar les eines digitals i la IA per ressituar-se davant l’electorat jove. Amb l’ajuda d’un avatar simpàtic i l’ús d’aplicacions com TikTok, Subianto va aconseguir allunyar-se de la seva imatge de militar dur i va captivar els votants més joves, arribant a liderar les enquestes.
El cas de Subianto no és únic. A l’Índia, un dels països amb el major nombre de votants del món, els partits polítics han adoptat models com DALL-E i Midjourney per generar material de campanya a gran escala. En un país amb més de 850 milions d’usuaris d’internet, la IA permet als candidats arribar a zones rurals remotes amb missatges personalitzats i altament efectius. Aquestes tècniques, combinades amb hologrames i deepfakes, han transformat la manera de fer política, augmentant l’eficàcia de les campanyes i reduint-ne els costos.
El risc per a la democràcia
Però aquesta revolució tecnològica comporta riscos importants. Les eines d’IA permeten la creació de deepfakes, vídeos manipulats que poden distorsionar la realitat i influir en l’opinió pública de maneres abans impensables. A Eslovàquia, durant les eleccions del 2023, un deepfake que suplantava les veus del líder de l’oposició i d’un periodista va provocar una onada d’indignació en aparentment revelar un complot per manipular els comicis. A Rússia, els deepfakes han estat utilitzats per crear discursos falsos de Vladimir Putin, augmentant la desinformació i erosionant la confiança en el procés democràtic.
Aquestes manipulacions no es limiten a vídeos. Durant les primàries d’aquest any als Estats Units, es va detectar una campanya massiva de robotrucades amb la veu falsificada de Joe Biden, desincentivant els votants a participar en les votacions. La capacitat dels deepfakes per infiltrar-se en grups privats de missatgeria com WhatsApp o Telegram els fa encara més perillosos, ja que la verificació esdevé gairebé impossible.
El Fòrum Econòmic Mundial ja va advertir en el seu Informe de riscos globals que la desinformació serà el principal perill els propers anys, davant de la guerra o la crisi climàtica. Amb milers de milions de persones acudint a les urnes aquest any, la preocupació per la integritat de les eleccions és màxima.
Conscients de les amenaces que planteja el mal ús de la IA, governs, parlaments i grans tecnològiques estan adoptant mesures per evitar que les eleccions siguin manipulades amb la desinformació. En els comicis al Parlament Europeu, la xarxa EU Disinfo Lab va destapar una campanya russa que clonava webs de mitjans de comunicació de prestigi alterant els seus continguts.
Als Estats Units, el Consorci per la Integritat de les Eleccions va treballar per prevenir intents de manipulació electoral, coordinant les alertes i investigant la propagació de desinformació a través de diverses plataformes. Tot i això, la pressió de certs sectors va provocar la seva dissolució, deixant l’amenaça latent en els comicis presidencials.
Les grans tecnològiques, com Microsoft i Meta, també han començat a prendre mesures, limitant el llançament de noves eines d’IA fins després de les eleccions per evitar un ús indegut. Així mateix, les autoritats estan desenvolupant sistemes avançats per detectar deepfakes en temps real, permetent una resposta ràpida i efectiva.
El 2024 és un any determinant per a la política mundial. Les eines digitals poden millorar la participació democràtica i fer les campanyes més accessibles, però si no es gestionen adequadament poden erosionar la confiança en les institucions i alterar la mateixa essència de la democràcia.
El futur de la democràcia està en joc en aquesta nova era digital: la IA pot ser una eina per al progrés o l’arma de destrucció massiva de la veritat. Estem preparats per defensar la democràcia en un món on la realitat mateixa pot ser manipulada?
Decktopus: eina d’IA per a presentacions
Decktopus fa presentacions de manera simple i divertida. Només cal introduir el tema, el públic i l’objectiu, i generarà una presentació completa amb text i diapositives. Amb botons màgics a la interfície, pots canviar imatges o generar text fàcilment. Comença amb un esborrany i assoleix una versió final potent.
Reclaim: planifica i protegeix els teus hàbits
Reclaim és una aplicació de programació amb IA que protegeix els teus hàbits i garanteix que no perdis els teus objectius setmanals d’esport o lectura. Defensa el temps necessari per completar tasques importants, reordenant l’horari de manera eficient. Assegura que les prioritats es mantinguin al capdavant.
BeeDone: gestió de tasques de manera divertida
BeeDone és una aplicació de productivitat per gestionar tasques, ideal per als que necessiten un toc d’emoció per completar-les. Converteix tasques avorrides en jocs, i ofereix recompenses a mesura que avances. Fa seguiment dels teus hàbits i proporciona un assistent d’IA per guiar-te i fer tasques aleatòries.
Slidesgo: aplicació d’IA per fer presentacions
Slidesgo és una aplicació d’IA per crear presentacions. Permet triar el tema, el to d’escriptura i una plantilla. La IA genera la presentació, que després pots personalitzar afegint-hi el contingut. Cada diapositiva es pot modificar amb la IA per escriure, generar imatges o noves pàgines. Ideal per ser més productiu.
Diccionari
Dades sintètiques
Les dades sintètiques (synthetic data) són dades generades artificialment per entrenar models d’IA utilitzades quan les dades reals són escasses o difícils d’obtenir. Aquestes dades poden simular diversos escenaris i ajuden a millorar la precisió dels models i a superar limitacions de privadesa o accessibilitat de les dades reals.
Transferència estilística
La transferència estilística (style transfer) és una tècnica que permet aplicar l’estil d’una imatge (com un quadre) a una altra imatge mantenint el contingut original però amb l’estil visual desitjat. Aquesta tècnica és popular en la creació artística digital i permet transformar fotografies en obres d’art amb estils diferents.
Aprenentatge per transferència
L’aprenentatge per transferència és una tècnica d’IA que reutilitza un model entrenat en una tasca per aplicar-lo a una altra tasca similar. Això accelera l’entrenament i millora la precisió, especialment en situacions amb dades limitades, i permet aprofitar el coneixement previ del model.
Algorismes genètics
Els algorismes genètics són tècniques d’optimització inspirades en la selecció natural. Aquests algorismes evolucionen solucions a un problema combinant, mutuant i seleccionant les millors opcions en cada generació, fins a trobar la solució òptima. S’utilitzen en problemes complexos en què les solucions exactes són difícils de trobar.
