La IA no existeix, és intel·ligència humana augmentada

Antoni Esteve, periodista i empresari audiovisual, ha publicat recentment un article en què planteja una reflexió crítica sobre el terme “intel·ligència artificial”. Segons Esteve, aquest concepte no només és inexacte, sinó que també provoca temors infundats i una percepció distorsionada sobre les capacitats reals d’aquesta tecnologia. A través de l’article titulat “”, publicat a Paréntesis MEDia, Esteve argumenta que el nom d’IA genera la idea d’una competència amb la intel·ligència humana que, en realitat, no existeix.

El terme “intel·ligència artificial” va ser encunyat per John McCarthy el 1956, en una conferència a Dartmouth. Des d’aleshores, aquesta denominació ha marcat l’imaginari col·lectiu i ha influït en la manera com percebem la relació entre màquines i humans. Esteve creu que el nom, tot i el seu atractiu inicial per captar inversions i suport polític, ha contribuït a augmentar la desconfiança. Segons l’editor de Paréntesis MEDia, una alternativa més precisa hauria estat anomenar aquesta tecnologia “intel·ligència augmentada”, un terme que posa l’ésser humà al centre de l’equació i remarca la col·laboració entre les capacitats humanes i les màquines. Aquesta visió emfatitza que la tecnologia no substitueix les nostres habilitats, sinó que les amplifica, una idea que defensa amb fermesa.

Esteve conclou que, encara que ara sigui difícil canviar el terme, el discurs al voltant de la IA ha de transformar-se per destacar la seva funció com a aliada, no com a competidora de la intel·ligència humana. La clau rau en veure aquesta tecnologia com un suport per a la nostra creativitat i productivitat, i no com una amenaça per a la nostra singularitat. Esteve sosté que “fins i tot si arribem a la IA general, seguirà sent una tecnologia d’humans per a humans.” “I ha de quedar clar que quan redefinim la narrativa allò que anomenem tecnologia artificial ha de ser percebut com un veritable aliat de la humanitat”, afegeix.