Bacteris i fongs procedents del Sàhara tenen una presència persistent al sud d’Europa

Un estudi del CEAB-CSIC i el CREAF, basat en mostres recollides durant trenta anys, ha revelat que bacteris i fongs procedents dels deserts nord-africans tenen una presència persistent al sud d’Europa, independentment dels episodis de pols sahariana. Aquesta troballa confirma que el seu impacte en els ecosistemes i en la salut humana no és puntual, sinó continuat.

La investigació s’ha fet a partir de mostres de pluja recollides des del 1987 fins al 2014 al massís del Montseny. La pols del desert (dins la qual hi ha microorganismes que es mantenen vius) viatja constantment, milers de quilòmetres, dins els corrents persistents de les capes altes de l’atmosfera. Acaba caient amb la pluja o la neu, que l’arrossega cap a terra. És per això que analitzant les mostres de precipitació i dades de satèl·lits, els científics poden saber quins microbis han recorregut distàncies intercontinentals. Per evitar confusions amb la contaminació local, que es concentra a capes més baixes, les mostres es recullen en zones de muntanya, on la pluja només arrossega partícules provinents de les capes altes de l’atmosfera, assegurant així que l’anàlisi reflecteix exclusivament els microorganismes transportats pels corrents atmosfèrics de llarg recorregut.

Per poder caracteritzar la microbiota, els investigadors han analitzat l’ADN de les mostres de pluja amb tècniques de seqüenciació massiva, i han comparat els resultats amb sòls de deserts nord-africans i dades genètiques d’altres sòls de tot el món. Per a la recerca, també s’ha recreat mitjançant simulació informàtica el moviment de les grans masses d’aire que dispersen els microorganismes a nivell global. Els resultats s’han recollit i donat a conèixer en un article científic publicat aquest febrer a la revista Environmental Microbiology.

El treball demostra que bacteris i fongs provinents dels sòls de deserts del nord d’Àfrica són sempre presents a les mostres, en tot el període, i per tant al nostre aire, de manera continuada; fins i tot molt temps després de les grans injeccions de pols saharianes que produeixen els episodis de calima. Revela la transcendència dels processos que succeeixin contínuament a les capes altes de l’atmosfera i contradiu la percepció, derivada d’estudis aerobiològics anteriors, que la microbiota present en entorns locals és generada majoritàriament pels ecosistemes veïns.

Els investigadors, entre els quals hi ha Joan Cáliz, del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i primer autor de l’estudi, destaquen la importància de continuar estudiant aquests fenòmens que es produeixen a les capes altes de l’atmosfera i els factors que els condicionen, ja que tenen un impacte directe tant en la natura —com la fertilització dels sòls— com en la salut humana —amb l’augment d’al·lèrgies o la propagació de gens resistents als antibiòtics. Tot això pren encara més rellevància en l’escenari de canvi climàtic, en què es preveu l’expansió de les zones àrides i alteracions en la circulació atmosfèrica a causa de l’activitat humana.