“Allà on calgués defensar el Parc de l’Alba, ho hem fet”

Serveix per avançar en el coneixement i en l’estudi de la matèria, per poder aplicar-los a resoldre reptes de la societat. El significat de la paraula és precís, un tipus d’accelerador, però el sincrotró Alba és tota la infraestructura d’investigació pública, i també se’n fa de privada, sobre tot el que es fa amb la llum que emeten els electrons accelerats. Produïm llum, rajos X amb unes capacitats d’interaccionar amb la matèria i de treure’n les propietats, que són excepcionals. Estudiem la matèria, i les aplicacions van des de les ciències de la vida, per als materials de l’energia, per desenvolupar energies netes, renovables... Es posa al servei d’una comunitat d’usuaris i ara tenim més de 9.000 investigadors d’arreu del món. Vénen amb un problema a resoldre i nosaltres tenim l’instrument que els ajuda a resoldre’l. I tenim els nostres científics que també hi participen.

S’han fet uns 3.500 experiments des del 2012. L’any passat ens van visitar uns 3.500 usuaris. Duren de mitjana tres dies i treballem dia i nit. Una part molt important és el manteniment, perquè és una de les infraestructures científiques més complexes que hi ha a tot Espanya. Un 98% de les 4.500 o 5.000 hores a l’any que fem, tot funciona perfectament i estem entre els millors del món. Assegurem l’operativitat i fem i pensem en la ciència, en els problemes que volem resoldre perquè el món sigui més sostenible. Tot allò que té a veure amb el canvi climàtic, en materials per fer una energia neta, l’hidrogen verd, per fer bateries que tinguin més vida útil i que siguin reciclables i basades en elements més enllà del liti. En salut hi ha molts usuaris que vénen d’hospitals, de centres de recerca i també tenim els nostres usuaris industrials farmacèutics que ens utilitzen molt per desenvolupar els fàrmacs i per entendre com els compostos actius interaccionen amb les proteïnes. Podem mirar la composició i la posició dels milions d’àtoms que té una proteïna amb precisió atòmica. I per a les empreses farmacèutiques és essencial.

Dels 3.500 experiments, han sortit 4.500 patents que han utilitzat dades de recerca fetes aquí. És un estudi que es publicarà en unes setmanes i ens hem quedat molt sorpresos favorablement perquè evidentment el que es fa aquí després té molt de recorregut. Casos com l’espintrònica, l’electrònica que cal per a la intel·ligència artificial amb els computadors o els centres de dades que tindrem aquí. Gasten molta energia i s’escalfen... és l’efecte Hall i necessites refredar-ho, dit de manera molt senzilla. En l’espintrònica en comptes de moure electrons mous el moment magnètic dels electrons, es pot utilitzar per a la transmissió de dades i gasta moltíssima menys energia. També podem fer tomografies de cèl·lules i vam veure representat en 3D com el virus de la covid s’hi posa a dins, com s’hi desenvolupa i destrueix els mitocondris. N’hem fet de l’hepatitis C per veure com actua el virus i els fàrmacs en la cèl·lula, perquè alguns els maten tots dos i d’altres de nova generació salven la cèl·lula. O estudis amb fàrmacs per a cèl·lules tumorals basades en nanopartícules. És una mil·lèsima d’una mil·lèsima de mil·límetre, les veiem, en particular d’iridi, i on es posicionen a la cèl·lula. Serveix per entendre quina dosi has d’utilitzar del fàrmac per matar les cèl·lules i per optimitzar els efectes dels fàrmacs tumorals.

Les diferències són en les tecnologies que tenen les línies de llum. Nosaltres en aquest moment tenim tretze línies i una més en construcció. I amb alguna d’específica que la tenen molt pocs altres. El que importa és que la comunitat que ens utilitzen necessiten més instruments. El usuaris públics vénen a través de convocatòries obertes i les propostes que ens arriben són sempre més de les que podem atendre, més o menys el doble, i fins i tot més. L’avaluació les fa un comitè extern d’experts sobre l’excel·lència científica i es dóna temps a les millors propostes, que siguin més impactants i excel·lents.

El pla és que l’Alba II funcioni el 2032. Substituirà el que tenim amb tecnologies més avançades i aconseguirà que els electrons que accelerem siguin de dimensions més petites. Produirà així un feix de llum més intens, més focalitzat, que permet arribar a resolucions majors, fer experiments més ràpids.

Diguem que l’evolució en el món dels sincrotrons és contínua, però després hi ha moments a la història en què s’han fet salts de tecnologia, i ara ho fem de la tercera a la quarta generació. Alba és un dels sincrotrons de tercera generació més joves i la tecnologia es renovarà al cap de 20 anys, però has de començar 10 anys abans fent el disseny, ho vam fer el 2021 i estem fent prototipatge, decidint fer línies noves més llargues. Tenim un nou terreny dins del Parc de l’Alba al costat del sincrotró, on podrem posar les sales experimentals d’aquestes línies. Això ens dona un avantatge competitiu, perquè tenir la línia llarga augmenta la resolució. Com dius, és un continu. Diguem que els primers de quarta generació estan pensant quin serà el pas successiu. És així. Quan es parla de la supercomputació el salt és cada cinc anys i nosaltres cada vint. Però cal fer-ho si volem continuar sent un instrument essencial pel país perquè ho fan altres sincrotrons a la resta del món.

Sempre s’ha d’invertir més en ciència. He de dir que a Espanya, i en particular a Catalunya, en els darrers anys hi ha hagut un augment d’inversions. Per a l’Alba II no tenim encara l’acord final dels governs i esperem que passi com més aviat millor, però el finançament inicial per al disseny i prototipatge fa deu anys amb la crisi era impensable. En ciència és molt important, sobretot en les infraestructures grans com l’Alba, tenir una programació a llarg termini. Evidentment sí, a Espanya va una mica millor la investigació pública ara, però cal encara augmentar i sobretot mantenir-ho en el futur. Ara hi ha més consciència del fet que la ciència és essencial per resoldre certs reptes. La pandèmia va obrir portes per veure com d’important era invertir i tenir els instruments per resoldre el problema. En polítics a tot el món i també, molt important, a la societat perquè les polítiques reflecteixen el que sent la societat i es va en la bona direcció. Ja no es veu el científic com aquest personatge que està al seu laboratori fent coses rares per divertir-se. Si es vol avançar a mantenir la salut es necessita la ciència i tecnologies noves, que siguin sostenibles, que es pugui desenvolupar una modalitat que substitueixi l’electrònica d’alt consum energètic amb l’espintrònica que consumeix menys energia perquè el planeta segueixi sent habitable. Això està ara més acceptat i espero que impliqui una continuïtat en l’augment del finançament de la investigació. Una part molt important i on encara hi ha espai per millorar és atraure talent, però sobretot mantenir-lo i que no se’n vagi on li donin més oportunitats.

Va néixer a la UAB, de Ramón Pascual i el seu equip, i hi va haver una aposta molt important del govern de Catalunya. Hi havia el terreny, és al costat de la UAB, del Parc Tecnològic i dels instituts de recerca. Des del punt de vista estratègic, Cerdanyola és un pol de coneixement i el sincrotró hi afegeix molt. Ser al costat de Barcelona també és estratègic, molt ben connectada amb tot el món i atrau. El 40% d’usuaris són internacionals i vénen perquè és fàcil arribar-hi, a diferència d’altres.

Que la zona vagi creixent és positiu. També per al personal que treballa a Alba, que viu a Cerdanyola o Sant Cugat.

Crec que sí. Hem estat sempre col·laborant al màxim perquè això passés i, allà on calgués defensar-ho, ho hem fet. El fet de tenir aquesta gran infraestructura única a Catalunya i a Espanya, li dóna una visibilitat al projecte. El suport de l’Ajuntament als nostres programes i viceversa és un èxit.

El dia de portes obertes ens quedem sense els 3.000 bitllets 2 hores abans que apareguin. La gent ens coneix però no prou. Malgrat el que deia abans que la societat està més conscienciada de la necessitat de la ciència, hi ha un desconeixement força general del que es fa en ciència. Tenir periodistes que veniu aquí i als lectors és importantíssim. El temps que dediquem a fer aquest tipus d’entrevistes, a xerrades, amb les escoles, amb els visitants, és temps molt ben invertit perquè la gent vegi què fem per la societat. Una part important també és el que fa la política. Si la política parla de ciència, això arriba. I a mi m’agrada molt quan a Catalunya, alguns polítics, no només la consellera o consellera de recerca, parlen de ciència, això és molt positiu. Quan hi ha les eleccions, moltes vegades a les campanyes és difícil sentir la paraula ciència i hauria d’estar-hi sempre.