RECERCA
El Parc Científic de la UB atrau una inversió de 124 milions el 2024
El Parc Científic de la Universitat de Barcelona ha atret una inversió de 124 milions d’euros durant el 2024, fet que suposa el segon millor resultat de la seva història. Ho ha explicat Maria Terrades, directora general de la instal·lació que ha detallat que 97,5 milions d’euros corresponen a finançament privat i la resta, 27,2 milions, a capital públic. Terrades ha indicat que aquest creixement sostingut coincideixen amb la “plena ocupació” dels espais de laboratori del parc. Així, ha dit que s’han projectat dos nous edificis, el CUB i el MIES, per donar resposta a l’elevada demanda, almenys fins al 2030. Aquests equipaments formaran part del futur eix Diagonal Salut que acollirà el nou Hospital Clínic que començarà a funcionar el 2035.
Maria Terrades s’ha mostrat satisfeta amb els resultats obtinguts per les 86 empreses que treballen al Parc Tecnològic. Ha assegurat que després d’un 2023 influït per una contracció generalitzada de la inversió a causa de la inestabilitat geopolítica i econòmica global, durant el 2024 les empreses han experimentat “una consolidació de la recuperació financera”.
Ha assenyalat que el finançament privat ha tingut un paper destacat, amb 97,5 milions d’euros, de forma que ha esdevingut la principal font d’inversió per a les empreses del sector salut. A més, la inversió pública (27,2 milions d’euros), provinent d’ajuts competitius nacionals i europeus, ha guanyat presència en l’impuls de la innovació i ha experimentat un augment del 53,6% respecte a l’any anterior.
Per subsectors, les tecnologies mèdiques han continuat sent l’àmbit predominant en volum d’inversió (85,5 milions d’euros), seguides per les biotecnològiques (37 milions d’euros). Les àrees terapèutiques més representades han tornat a ser les que estan vinculades amb el sistema nerviós central, l’oncologia i la immunologia.
El 36% de la inversió global de la Bioregió
Terrades ha explicat que el Parc Tecnològic s’ha consolidat com un potent motor en captació d’inversió de la Bioregió. Ha concretat que el 36% del global de la inversió registrada, que ha ascendit a 347 milions d’euros, ha correspost a la instal·lació, segons el darrer Informe Biocat.
“El 2024 ha estat un any de consolidació i estabilitat per al nostre ecosistema. La plena ocupació dels espais del Parc i l’augment sostingut de la inversió reflecteixen la confiança en la ciència, el talent i la innovació que acollim”, ha afirmat la directora del centre que ha apuntat que les xifres posicionen el parc com a motor d’innovació biomèdica a Catalunya i evidencien l’èxit del model de col·laboració publicoprivada.
Inbrain Neuroelectronics, protagonista destacada
Per segon any consecutiu l’empresa Inbrain Neuroelectronics ha estat la que ha aconseguit més inversió privada, amb una xifra rècord de 78,2 milions d’euros gràcies a una ronda Sèrie B de 46,2 milions d’euros, als quals s’han d’afegir 32 milions d’euros obtinguts amb socis estratègics privats.
Aquests fons han de permetre a aquesta companyia pionera en tecnologies neuroelectròniques accelerar els seus assaigs clínics i ampliar l’equip de professionals per desenvolupar la seva plataforma terapèutica innovadora basada en grafè per al tractament de malalties neurològiques, com el Parkinson i l’epilèpsia.
“El grafè és una tecnologia innovadora que permet crear uns pals molt fins, tant com un cabell, per treballar dintre del cervell de les persones i actuar d’una forma localitzada, en zones molt petites per aplicar medicaments i diagnosticar”, ha concretat la directora del parc. “Inbrain és una empresa de la qual en sentirem molt a parlar en el futur i creiem que la seva investigació acabarà tenint una aplicació real en la salut de les persones”, ha valorat.
Una instal·lació al límit de la seva capacitat
Terrades ha dit que aquestes xifres de creixement sostingut coincideixen amb la “plena ocupació” dels espais de laboratori habilitats al parc, que sumen 22.109 metres quadrats. Ha apuntat que per fer front a la forta demanda d’espai no satisfeta s’està treballant per rehabilitar l’edifici Cub i convertir-lo en un nou equipament amb laboratoris secs i oficines de recerca. Ha assenyalat que ja s’ha escollit la proposta guanyadora del concurs d’idees i que durant el 2025 es desenvoluparà el projecte bàsic, l’executiu i la llicència. Així, el 2026 es farà la licitació d’obres i el 2027 la construcció. La previsió és que els primers investigadors puguin començar-hi a treballar el gener de 2028 i que l’edifici doti el parc de 2.700 metres quadrats addicionals. El pressupost d’aquest projecte ha estat de sis milions d’euros. Dos d’aquests els ha avançat el parc i la resta es finançarà a través d’un préstec que el centre ja té obert amb la Generalitat.
En paral·lel, també està avançant la construcció dels dos nous edificis del projecte MIES (Matemàtiques, Informàtica, Economia i Salut) de la Universitat de Barcelona. El maig del 2024 es va signar el conveni entre la Universitat de Barcelona i l’Incasòl, per construir dos equipaments en uns terrenys que són propietat de la universitat.
A la zona que queda més al nord hi haurà un edifici de matemàtiques, que serà gestionat per la Universitat de Barcelona, i al sud s’ubicarà el que està vinculat a les ciències de la salut i que acollirà l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), l’Institut Fraunhofer i diversos grups de recerca. Aquest darrer equipament tindrà una superfície de 10.000 metres quadrats.
El pressupost total d’aquests projectes és de 60 milions d’euros i el concurs d’idees es va publicar el 5 de maig. Les ofertes es podran presentar fins al 3 de juny de 2025 i l’entrada dels primers usuaris està prevista per a l’inici de 2029.
Jordi García, vicerector de recerca de la Universitat de Barcelona, ha explicat que aquests nous edificis s’integraran al projecte de l’eix Diagonal Sud de Barcelona que esdevindrà “un pol de docència i recerca única a l’Estat i al sud d’Europa”.
Ha recordat que en un mateix espai s’hi concentrarà el futur Campus Clínic, que ha d’entrar en funcionament el 2035, l’Hospital Sant Joan de Déu, el parc Científic de Barcelona, que haurà crescut amb els projectes CUB i MIES, i un ampli ecosistema format per les facultats de Biologia, Ciències de la Terra i Física. “Serà un pol de formació, idees, recerca, transferència i projectes que podran aplicar-se en la societat que transformarà la ciutat de Barcelona”, ha apuntat.
Investigadors americans que fugen de les polítiques de Trump
Tarrades ha aprofitat la seva intervenció per referir-se a l’impacte negatiu que les polítiques impulsades per Donald Trump estan tenint sobre investigadors i recerques que es duen a terme a Estats Units. “Estem veient un interès important d’investigadors i projectes que estan a allà i que no volen seguir-hi”, ha apuntat la responsable del Parc Científic que ha dit que aquests és “una oportunitat” que Europa no pot desaprofitar. Ha apostat per donar a aquestes demandes una resposta ràpida, coordinada i estable per poder atraure aquestes recerques.
