La UA afirma que les raboses negres són fruit d'una mutació
Fins ara ja s'han detectat huit exemplars amb aquestes característiques
Les raboses negres aparegudes recentment en la Serra Mariola han sorgit d'una mutació, segons ha conclòs un estudi de la Universitat d'Alacant que, no obstant això, descarta que constituïsquen una espècie diferent dels de pelatge rogenc comú, ni tan sols una altra raça.
Aquesta investigació, que ha inclòs estudis genètics de la població de raboses del parc natural, s'ha dut a terme després que fa un poc més d'un any que s'observara un primer exemplar d'aquestes característiques. L'estudi ha estat dirigit per Antonio Belda, investigador del Departament de Ciències de la Terra i del Medi Ambient, amb la participació del genètic molecular i bioinformàtic Eduardo Larriba, del Departament de Ciències del Mar i Biologia Aplicada.
Els investigadors han comprovat que la població de raboses negres, l'única amb pelatge d'aquestes característiques que s'ha trobat a la Península Ibèrica, es localitza a la zona de protecció integral de Mariola, la de major qualitat ambiental. Les conclusions d'aquest projecte, dut a terme dins del programa de la Generalitat per a grups d'investigació emergents i que ha comptat amb ajuda de l'Institut Gil Albert, han estat presentades en un recent congrés nacional.
La troballa del primer exemplar de rabosa negra es va produir de forma casual dins d'un projecte precedent desenvolupat per Belda fa un parell d'anys per estudiar els mamífers carnívors d'aquest espai natural. El treball va consistir en dividir la zona, de 17.400 hectàrees, en 64 quadrícules virtuals en cadascuna de les quals es van situar un parell de càmeres fotogràfiques de fototrampeig sensibles al moviment. Una de les fotografies preses va mostrar sorprenentment un exemplar de pelatge totalment negre i, a hores d'ara, els investigadors han detectat ja 8 exemplars.
A diferència de les raboses negres, que només es troben en el nucli de la serra de major protecció i millor conservada ambientalment amb vegetació ben desenvolupada, els de coloració normal viuen en la resta de la zona, fins i tot en àmbits rurals urbanitzats.
En aquesta investigació genètica els científics van col·locar paranys de pèl, és a dir, filferros amb els quals l'animal ha de fregar-se necessàriament per aconseguir les mostres, pels quals s'han emprat sardines en oli, ametlles o carronya. Una vegada obtingut aquest material han procedit al seu estudi molecular en laboratori per comparar l'estructura genètica d'animals dels exemplars negres i els rogencs.
Les conclusions han determinat que ni constitueixen una espècie diferent ni tan sols una altra raça, només una varietat. L'origen d'aquest canvi respon, segons estimen els investigadors, a una mutació d'origen espontani, ja que la puresa ambiental de l'àrea de protecció integral descarta les provocades artificialment com per exemple per residus tòxics.