Encara l'aigua

Un balanç molt posi­tiu

Un país no pot modi­fi­car els seus trets físics, però pot apren­dre a apro­fi­tar millor els seus recur­sos i a ser molt més curós en la seva gestió. Això és el que a les nos­tres comar­ques hem sabut fer, i és mèrit de tots, en els dar­rers anys. Hem impul­sat mesu­res d'estalvi i eficiència que han com­por­tat una reducció dels con­sums per càpita d'aigua al Camp de Tar­ra­gona. Com a con­seqüència, s'ha pogut esta­bi­lit­zar el con­sum d'aigua pro­ce­dent de la Conca de l'Ebre, que sota els governs de CiU havia aug­men­tat any rere any. Hem millo­rat nota­ble­ment la qua­li­tat i la garan­tia de dis­po­ni­bi­li­tat de l'aigua del sis­tema CAT, amb un paquet d'inver­si­ons que ha superat els 60 mili­ons d'euros: fil­tres de carbó actiu a l'Ampo­lla (recla­mats per Sani­tat des de fa força temps, però mai s'havia fet), nou labo­ra­tori biològic, químic i radiològic (retor­nant a les Ter­res de l'Ebre una acti­vi­tat que n'havia mar­xat en períodes ante­ri­ors), tri­pli­cació de la capa­ci­tat dels dipòsits d'emma­gat­ze­matge, etc. Hem ini­ciat les obres del pro­jecte de reu­ti­lit­zació d'aigües pro­ce­dents de les esta­ci­ons depu­ra­do­res de Tar­ra­gona i Vila-seca/Salou, i que per­me­tran abas­tir la indústria del Camp de Tar­ra­gona amb aigua rege­ne­rada (més de 6 Hm³ anu­als), subs­ti­tuint aigua pro­ce­dent de l'Ebre. Hem impul­sat la des­sa­li­nit­za­dora del Foix, actu­al­ment ja només pen­dent de l'auto­rit­zació per part del Depar­ta­ment d'Eco­no­mia i Finan­ces, per tal de dis­po­sar d'una font alter­na­tiva de sub­mi­nis­tra­ment a l'aigua de l'Ebre. Hem ampliat la xarxa d'abas­ta­ment a les comar­ques del Montsià, el Baix Camp i el Baix Penedès; i s'han obert línies de sub­venció a ens locals per a millo­res en l'abas­ta­ment.

L'ele­vat nivell d'estalvi i eficiència asso­lit a l'àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona (dis­mi­nució del con­sum en 60 Hm³ entre el 2000 i el 2010), més les inver­si­ons rea­lit­za­des per obte­nir fins a 300 Hm³ de nous recur­sos han permès equi­li­brar el balanç hídric d'aquesta zona, eli­mi­nant l'amenaça de trans­va­sa­ments, siguin de l'Ebre o del Roine.

En matèria de sane­ja­ment, s'han posat en marxa noves depu­ra­do­res al Camp de Tar­ra­gona i a les Ter­res de l'Ebre. Actu­al­ment hi ha 124 depu­ra­do­res en ser­vei o en cons­trucció, davant les 61 que hi havia l'any 2003. Dis­po­sem per fi del pla de cabals de man­te­ni­ment dels rius de Cata­lu­nya, que posa les bases per a la pre­e­minència efec­tiva dels cabals ambi­en­tals. S'ha deter­mi­nat el cabal ambi­en­tal que neces­sita l'Ebre per al man­te­ni­ment de la seva funció biològica en el tram final del riu, i hem defen­sat aquest cabal ambi­en­tal davant la Con­fe­de­ració Hidrogràfica de l'Ebre. Davant l'evidència de la pro­blemàtica asso­ci­ada als resi­dus dipo­si­tats al pantà de Flix, hem exi­git la rea­lit­zació de les tas­ques de des­con­ta­mi­nació i la rea­lit­zació d'actu­a­ci­ons d'abas­ta­ment com­pen­satòries a una tren­tena de muni­ci­pis de les Ter­res de l'Ebre. Al mateix temps, estem impul­sant l'esta­bli­ment d'un cabal ambi­en­tal per al tram baix del riu Gaià, aigües avall del pantà del Cat­llar.

Deu­res per fer

Evi­dent­ment resta molta feina per fer, i tant que sí. Cal man­te­nir l'esforç dels dar­rers anys en abas­ta­ment i sane­ja­ment. Tenim pen­dent abor­dar de manera deci­dida i rea­lista les neces­si­tats de man­te­ni­ment de les lle­res públi­ques, assu­mint els cos­tos impor­tants que com­porta. Resta pen­dent, i és impres­cin­di­ble i urgent, l'esta­bli­ment d'un sis­tema de finançament just i rao­na­ble per al cicle de l'aigua, amb apor­ta­ci­ons pres­su­postàries per a les inver­si­ons, que allu­nyi els fan­tas­mes de la pri­va­tit­zació de les xar­xes en alta: que no ens passi amb l'aigua el que ha pas­sat recent­ment en matèria d'ener­gia. Man­te­nir una política de país que busca cap­gi­rar una situ­ació històrica i atàvica, i avançar en la con­questa d'allò que per­met la tec­no­lo­gia: pas­sar de la dependència cli­ma­tològica, pròpia del clima medi­ter­rani, i dels trans­va­sa­ments com a opció per a l'abas­ta­ment de les grans conur­ba­ci­ons, a una situ­ació de suficiència.

L'estalvi i l'eficiència, les des­sa­li­nit­za­do­res (cons­truïdes o en curs) i el pro­jecte d'ús d'aigua rege­ne­rada han esde­vin­gut les noves fonts que garan­tei­xen l'aigua al Camp de Tar­ra­gona i les Ter­res de l'Ebre. El fan­tasma del trans­va­sa­ment s'ha esvaït. Ull, però! No es pot bai­xar la guàrdia, perquè cal defen­sar el cabal ecològic del riu, garan­tia de la pròpia vida i sub­sistència de l'Ebre. Els perills cal bus­car-los ara conca amunt, en les con­ces­si­ons de la Con­fe­de­ració Hidrogràfica de l'Ebre (CHE).

Seguim tre­ba­llant, no només el Dia Mun­dial de l'Aigua sinó tot l'any, en l'horitzó d'aquesta consciència de sos­te­ni­bi­li­tat. Igual que els resul­tats obtin­guts ens enco­rat­gen a seguir enda­vant, també ens espe­rona sumar esforços amb els qui com­par­tei­xin aquests cri­te­ris, i veuen la uni­tat d'acció envers els perills reals com l'única opció.