Atendre la infància és feina de tots

La infància és un dels col·lectius més desprotegits en la nostra societat, sobretot si tenim en compte que l’anomenada pobresa infantil és la pobresa de les famílies amb fills i filles. A l’Estat no es refereix a nenes i nens en situació d’abandonament, sinó que fem referència a menors d’edat que viuen en llars exposats a l’exclusió social. Per tant, creiem que és més encertat, en un context com l’espanyol, parlar de “la pobresa de les famílies amb fills ” com una de les grans debilitats de la nostra societat.

Segons l’última enquesta EINS de Foessa del 2018, el 23% dels menors d’edat es troben en situació d’exclusió social. Una quarta part de la nostra infància està desenvolupant-se en un context de mancances. Tenir o no menors a càrrec a la llar pot fer la diferència entre l’exclusió i la integració, ja que en l’actual escenari el 21% de les llars amb menors a càrrec es troben en situació d’exclusió (el 16% a les llars sense menors), i aquesta xifra s’eleva fins al 28% quan es tracta d’una llar monoparental i al 33% si parlem de famílies nombroses.

Amb tot, el que més preocupa de la infància i adolescència a Espanya són els elevats nivells de desigualtat. Avui, la igualtat d’oportunitats és més una aspiració que una realitat. Les persones que han viscut la seva primera etapa en una llar en pobresa tenen més possibilitats de viure situacions de pobresa en la seva vida adulta. És el que anomenem “transmissió intergeneracional de la pobresa”. Perquè la infància sí que importa, el seu valor social va molt més enllà, no són només un assumpte de les seves famílies sinó de tota la societat. El cost de desatendre la infància és enorme i l’aposta política i social és possible i necessària. Cal posar la infància de protagonista en aquest món d’adults que estem creant. La desigualtat d’oportunitats, l’abandonament i el fracàs escolar no tenen una repercussió només en la pobresa i en la seva transmissió generacional, sinó també en els recursos que es generen per al bé col·lectiu, en definitiva, a la societat en què vivim.