“Quasi tots els problemes de comportament caní tenen solució”

La iniciativa va arrencar a Moià. En una travessa amb un altre grup excursionista ens va ploure molt, alguns anàvem amb gossos i, a l’entrar en un refugi de muntanya, unes persones es van queixar per la fortor que feien els gossos pel pelatge moll. A partir d’aquest episodi vàrem decidir crear una entitat per fer totes les activitats amb gossos. L’Associació Catalana d’Excursionisme Caní (ACEC) va començar a funcionar fa vuit anys i ara tenim 250 socis i uns 7.800 simpatitzants. L’objectiu és gaudir de la muntanya amb els gossos i fer-ho d’una manera acurada, responsable i segura.

La nostra seu oficial és a Moià, però també som presents a València, a Melilla, a Astúries i properament s’obriran seus a Aragó i a Andalusia. Hi ha unes directrius per a tothom: ens allunyem de tota activitat relacionada amb la cacera, estem en contra dels maltractaments, i l’educació dels gossos ha de ser positiva o cognitiva, sense emprar cap mena de càstig.

Excursionisme, rescat i mantrailing (seguiment de rastres humans per l’olor), barrancs, cims, caiac, esquí, canicròs, teràpies, cangurs de gossos, modificació de conductes, agilitat canina, relació amb protectores i cursos de formació.

D’acord amb la normativa, el gos pot anar lliure per la muntanya però no ha de molestar els ramats. Això està perseguit i penat i solen ser gossos urbans que no estan habituats a veure bestiar. Tampoc pot destorbar la fauna. Per exemple, no ha de perseguir perdius si és temps de cria. I si hi ha problemes de socialització amb altres gossos cal fer classes d’obediència.

Molts parcs catalans estableixen que el gos ha d’anar lligat. De fet, hi ha una disciplina, que té l’origen en el canicròs, consistent a córrer pels parcs naturals amb el gos lligat. I si es vol anar caminant també es poden utilitzar corretges amb goma elàstica. En parcs de Terol, Alacant i Aragó, els gossos hi poden entrar deslligats.

Jo ho recomano. Es controla pel mòbil i, si perds de vista el gos, almenys saps on és. Si no, buscar un gos al bosc és un drama.

Sí, en fem molts amb els nostres gossos de rastrejament i normalment el trobem.

Això ho fa la unitat canina dels Mossos i també els Bombers, però si la superfície on es fa la cerca és gran ens activen a nosaltres també.

El Pedraforca, el Puigmal, el Comapedrosa, el pic de la Dona... També fem travesses llargues com el GRP Andorra [120 km] i la Moià-França [118 km]. Però qui entra a l’associació comença fent sortides curtes d’entre 8 i 12 quilòmetres i només passa a les llargues quan l’excursionista i el gos superen un filtre de preparació física. Això els pot permetre més endavant pujar al Toubkal, que amb 4.168 metres és el cim més alt del Marroc. En aquest país també hi portem material escolar i fem a les escoles campanyes de conscienciació contra el maltractament dels animals.

A l’hivern fem travesses damunt la neu. Busquem llocs idonis per anar amb gossos. Els humans anem amb raquetes o amb esquís i els gossos van al nostre costat. Els posem unes botes o unes cremes que protegeixen els coixinets dels peus. També hi ha armilles per al fred o la calor. Els barrancs es fan amb gossos d’aigua o que tinguin un pelatge llarg i que no els faci por l’aigua. Sempre hi ha un període d’aprenentatge amb descens aquàtic, sota la supervisió d’especialistes. El caiac es porta a terme en aigües tranquil·les i amb el gos dins l’embarcació.

És un campament d’estiu únic al món en què hi participen durant sis dies un grup de 20 nenes i nens de 7 a 14 anys amb les seves respectives mascotes. Fem dos torns cada juliol. Vàrem començar fa quatre anys a Castellcir i ara ho portem a terme a Rialp. Allà un grup d’educadors i d’especialistes donen a la mainada una gran formació sobre el món dels gossos.

Els pares han de ser conscients que un gosset mai ha de ser considerat com un regal de Nadal. És un ésser viu que genera alguns problemes a casa i obligacions tota la seva vida. L’època de Nadal és la pitjor de totes perquè després hi ha molts abandonaments. Ha de ser una decisió responsable i s’han d’evitar les modes a l’hora d’escollir la raça. Convé tenir en compte l’estil de vida. Una persona sedentària mai no ha de tenir un gos de raça activa. Això sol evitarà el 70 per cent dels problemes de conducta. També aconsellaria que qui vulgui adoptar un gos d’una protectora tingui coneixements previs de comportament caní. Si no saps el seu historial, pots tenir sorpreses. I és primordial portar el cadell, adoptat o comprat, a fer un curset amb un educador caní. El primer any és bàsic.

Aquestes conductes es poden reconduir, però cal cercar professionals titulats. És un sector amb molt d’intrusisme. Amb un bon instructor caní, quasi tots els problemes de comportament tenen solució.