Gravats medievals a la pedra del Pirineu

Veïns de la vall d’Àssua, entre els municipis de Rialp i Sort, al Pallars Sobirà, han descobert de forma casual desenes de gravats a la roca, a més de 1.300 metres d’alçada. En alguns casos, els petròglifs representen escenes i en altres es tracta d’elements aïllats. Ermengol Gassiot, membre del Grup d’Arqueologia d’Alta Muntanya de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), ha explicat a l’agència ACN que es tracta d’una troballa “molt important’’ i ha afegit que els gravats “possiblement” daten entre els segles XI i XIV. La presència d’elements com cavallers armats amb llances i esperons sobre els cavalls porta a situar els gravats a l’edat mitjana. De fet, la troballa s’ha fet en el que era territori del comtat del Pallars, amb castell a Torena.

Gassiot ha afirmat que “sorprèn’’ la quantitat de gravats que hi ha i que no recorda cap altre lloc del Pirineu català amb aquesta densitat de petròglifs a l’exterior, donat que se n’han trobat centenars. Sorprèn també l’elevada presència de cavallers i individus armats en un espai tradicionalment ramader.

La troballa es troba dispersa sobre un eix de prop d’un quilòmetre de longitud seguint la part alta de la vessant solana d’un barranc. L’indret és molt abrupte i els petròglifs estan situats entre els 1.390 i 1.710 metres d’altitud. Tots els panells d’art es localitzen a l’aire lliure i consisteixen en motius gravats a la roca mare, en superfícies llises, majoritàriament, orientades cap al sud. Tot i tractar-se d’un terreny molt abrupte, en alguns punts sembla que ressegueixen el traçat d’un antic camí. Pràcticament en tots els casos, els gravats documentats consisteixen en motius definits mitjançant línies fines i estretes. En alguns, la fondària és major i en d’altres, menor. Malgrat això, dins aquest tipus d’incisió es poden distingir alguns exemples on el traç és una mica més gruixut. Quan això passa acostuma a ser en figures que semblen tenir una certa singularitat, com determinats personatges.

L’observació dels diferents panells permet inferir l’existència clara d’una variabilitat cronològica entre ells, segons ha advertit Gassiot. En el conjunt dels motius gravats, especialment en aquells que semblen ser més antics, hi ha un clar predomini de les figures humanes, de cavalls i de les figures de persones muntant aquests animals. També hi ha una freqüència elevada d’armes, principalment llances, majoritàriament de punta foliàcia, i en alguna ocasió espases. Els cavallers sovint porten esperons als peus. Amb tot, no totes les figures humanes porten armes. Moltes altres vegades apareixen simplement amb la roba i, ocasionalment, el que semblarien instruments musicals, com un sac de gemecs. En algun cas es representa un sac de gemecs aïllat, sense persona.

La pràctica totalitat dels panells descoberts tenen diverses figures, de vegades enmig d’una gran quantitat de línies rectes de traç també molt fi. A vegades les figures no es troben al mateix nivell i fins i tot se superposen les unes a les altres. No obstant això, hi ha diversos exemples en què una part del panell conforma una espècie de fris on s’il·lustra una escena bèl·lica. En aquestes ocasions hi ha presència de cavallers acompanyats de soldats d’infanteria que es contraposen a com a mínim una figura humana que envesteixen amb la llança. Crida l’atenció que tots els cavalls i cavallers miren cap a la dreta, que, atesa la disposició dels panells, estan orientats cap a la vall. De forma puntual es representen animals diferents dels cavalls com possibles llops, guineus i aus, ha explicat Gassiot.

Pel que fa a l’estat de conservació, el membre del Grup d’Arqueologia d’Alta Muntanya ha explicat que en general “és bona’’, tot i que en alguns casos “les línies estiguin poc definides’’. En molts gravats és habitual apreciar la presència de líquens que tapen part dels motius i en altres casos s’ha detectat que la mateixa evolució del vessant provoca que algun tram d’algun panell estigui parcialment cobert de terra tapant alguna part d’alguna de les figures.