Un passeig per l'escenari de la Passió
Cada Setmana Santa, els carrers i les places de Vilalba dels Arcs es converteixen en el decorat per a la representació de la Passió
Fa disset anys els membres del grup de teatre La Pirindola van tenir la idea de representar la Passió, és a dir, els darrers dies de la vida de Jesús, però en lloc de fer-ho en una sala, com és habitual, van apostar per un escenari particular: els carrers i les places del seu poble, Vilalba dels Arcs.
«Amb els anys, la Passió ha agafat força. El text l'ha escrit sempre el grup de teatre i l'escenografia és espectacular», explica el seu director, Rafel Esteruelas, que afegeix: «Per exemple, el judici el representem al costat de la muralla. Tot és natural, fins i tot la llum, perquè a la nit utilitzem més de cent torxes per il·luminar les escenes.»
La voluntat del grup era fer partícip i implicar-hi tot el poble, un desig que s'ha complert, si es tenen en compte els 140 personatges que participen a la representació i el quilòmetre i mig de trama urbana que s'utilitza per disposar-hi les quinze escenes de la Passió.
Una altra característica d'aquesta Passió és el grau d'implicació que aconsegueix del públic, que es belluga d'un espai a un altre rere els actors. «El públic es converteix en membre actiu de la Passió, perquè se situa al voltant nostre, a tan sols un metre dels actors», diu en Rafel. És a dir, a mesura que es representa la Passió, els visitants van descobrint els racons del poble on s'han situat les escenes: el carrer dels Forné, el carrer Major, la plaça de la Vila, la plaça de l'Església i els carrers que l'envolten, el parc del Bassot i la finca a tocar del poble on s'ha construït el Calvari. Algunes de les escenes es representen a peu de carrer i d'altres, damunt un escenari per facilitar la visibilitat dels espectadors.
Més enllà de la Passió
En aquest recorregut estan situats bona part dels llocs d'interès per ser visitats. Per exemple, els porxos de la plaça de la Vila, una mostra dels porxos que antigament travessaven el carrer Major i sobre els quals se situaven els habitatges.
Al carrer de l'Església es pot visitar la capella de la Mare de Déu de Gràcia. Va ser construïda en època dels templers, al segle XIII (el poble formava part dels dominis templers dins la comanda de Miravet. La seva Carta de Poblament es remunta a 1224). Originàriament era d'estil romànic, però al principi del segle XV es va reformar segons el corrent gòtic.
A tocar d'aquest antic temple, ara fora de culte, es pot visitar l'església parroquial de Sant Llorenç. A finals del segle XV es va crear la comanda de Vilalba dels Arcs, cosa que va generar bonança econòmica i un augment de població notable. Al segle XVI es va començar a bastir una església més gran, la de Sant Llorenç, interessant per la combinació d'elements gòtics, renaixentistes i barrocs, a més del seu campanar, de 40 metres d'altura.
I com a mostra d'arquitectura popular es poden citar el Perxe del Bassot, Lo Muro, Lo Bassot, els antics rentadors públics, anomenats La Font, Casa Silveri, que té un petit museu amb eines del camp i de la vida rural, i Casa Coll, que és la seu de la fundació Verge de Montserrat. Totes dues es poden visitar en hores convingudes.
D'altra banda, cal recordar que l'economia del poble és de tipus agrari, lligada a cultius com la vinya i les oliveres. L'existència de set cellers i tres almàsseres donen testimoni d'aquest fet.
Els barrancs