Valls enceta la temporada alta de les calçotades

Tot i que els més aficionats segurament ja n’hauran menjat, la temporada alta de calçotades s’enceta amb la Gran Festa de la Calçotada de Valls, una ciutat amb una gran tradició calçotaire que es remunta a finals del segle XIX. A partir de la celebració, i fins ben entrat el mes d’abril, milers de persones es reuneixen amb familiars i amics i s’embruten les mans per degustar aquesta ceba dolça que es suca amb una peculiar salsa –amb ingredients secrets i diferents a cada casa–. Segons Rafel Castells, coordinador de la festa, “es presenta una temporada molt bona, amb gran quantitat de calçots, ja que la meteorologia hi ha ajudat, i també serà llarga perquè la Setmana Santa cau bastant enllà en el calendari”. Així, es calcula que durant aquest període es vendran uns 16 milions d’unitats de Calçots de Valls, amb indicació geogràfica protegida des del 1996, “una etiqueta que garanteix unes condicions específiques de conreu”.

Quant a la gran cita gastronòmica de diumenge, desplegarà el seu ritual ja consolidat. El Mercat de la Calçotada i la Mostra de Cuina del Calçot obriran les portes dissabte i començaran a ambientar la ciutat, junt amb la trobada de cotxes Citroën 2CV. Diumenge arribarà el plat fort de la programació amb propostes populars com ara les demostracions de coure calçots i les d’elaboració de salsa. També sortiran la cercavila de la calçotada i la mostra de danses al carrer, i no faltaran els concursos de salsa de calçotada i el de menjar calçots, un dels actes més esperats juntament amb la calçotada popular –entre els dos actes es reparteixen unes 60.000 unitats de calçots–. “Si no s’ha viscut, cal acostar-se aquest dia a Valls per gaudir d’un ambient únic, una diada festiva, popular i promocional entorn del calçot que impregna d’una olor característica carrers i places. Cal viure-ho”, acaba recomanant d’una de les grans festes de Catalunya Rafel Castells, que espera uns 40.000 visitants: “Principalment catalans, però també de diferents països, sobretot del sud de França i Andorra, i últimament hem detectat la presència de bastants japonesos.”