Reactiven el projecte per soterrar residus metropolitans al Pinell de Brai

L'alcalde del Pinell de Brai, Pere Matí (CiU), va decli­nar fer decla­ra­ci­ons a El Punt sobre la reac­ti­vació del pro­jecte per res­tau­rar l'argi­lera amb el rebuig dels eco­parcs metro­po­li­tans de Bar­ce­lona. Amb tot, el regi­dor Lluís Melich (PM) va asse­gu­rar que l'alcalde ja els ha infor­mat que la unió d'empre­ses té la intenció d'ini­ciar els diver­sos tràmits per acon­se­guir els per­mi­sos. «Sem­bla que l'Ajun­ta­ment vol fer veure que se'n renta les mans, i dei­xar-ho tot a cri­teri de la Gene­ra­li­tat», va remar­car Melich, que també va adver­tir que el Pinell de Brai ja ha rebut una pri­mera anu­a­li­tat de 58.000 euros, tot i que l'alcalde havia dei­xat «en sus­pens» el con­veni entre el con­sis­tori i les tres empre­ses.

Segons el con­veni, que l'Ajun­ta­ment va rati­fi­car a final de novem­bre del 2008, les empre­ses reha­bi­li­ta­rien la mina d'argila amb el rebuig dels ano­me­nats eco­parcs de l'àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona. Ja en aquell moment, Martí va con­fir­mar l'interès muni­ci­pal perquè el pro­jecte tirés enda­vant, tot i que l'última paraula la tenia la Gene­ra­li­tat. Amb tot, a canvi d'auto­rit­zar el soter­ra­ment de les bales plas­ti­fi­ca­des amb la fracció de rebuig dels eco­parcs bar­ce­lo­nins, l'Ajun­ta­ment rebria dos euros per cada tona dipo­si­tada a l'argi­lera. Així, els càlculs eren que el Pinell de Brai rebria uns 300.000 euros anu­als, ja que s'espe­rava que unes 150.000 tones de bales de rebuig entres­sin a l'argi­lera. El ter­mini, fins que la zona estigués com­ple­ta­ment res­tau­rada, amb l'objec­tiu de recu­pe­rar la mor­fo­lo­gia ori­gi­nal de la finca, que té una superfície total de 55 hectàrees. A banda, el con­sis­tori rebria 100.000 euros per la tra­mi­tació dels per­mi­sos muni­ci­pals. De fet, l'Ajun­ta­ment va acla­rir que no es trac­tava de fer un abo­ca­dor, sinó de la res­tau­ració medi­am­bi­en­tal d'un espai tan degra­dat com és una pedrera, amb totes les mesu­res de segu­re­tat i dins de la llei, sem­pre que tingués tots els per­mi­sos de la Gene­ra­li­tat. L'exem­ple a seguir per garan­tir que no se soter­ra­ria res que con­ta­minés el subsòl era la res­tau­ració de la pedrera Elena, a Cer­da­nyola del Vallès, que el govern muni­ci­pal del Pinell van visi­tar fa uns dos anys. De fet, l'empresa Puig­fel SA, una de les tres empre­ses que volen tirar enda­vant el pro­jecte, és de Cer­da­nyola del Vallès.

Però l'alcalde va anun­ciar que dei­xava el con­veni en sus­pens, quan el pro­jecte va gene­rar el rebuig de l'opo­sició muni­ci­pal, i també del Gepec i de la fede­ració d'Eco­lo­gis­tes de Cata­lu­nya. «Hem fet con­sul­tes i la Gene­ra­li­tat con­ti­nua sense saber-ne res; només ens surt infor­mació d'un pro­jecte paral·lel per res­tau­rar l'argi­lera amb les runes de la cons­trucció», va con­cloure Melich.