La caldera coronada

La cal­dera, al cràter del volcà

L'illa, que abans era rodona, té forma de mitja lluna des que a con­seqüència d'una de les majors erup­ci­ons volcàniques de la pre­història, que inves­ti­ga­ci­ons recents situen a l'any 1627 aC, es va esfon­drar en bona part dins el cràter, i va pro­vo­car la for­mació de l'actual cal­dera volcànica, a l'inte­rior de la qual van que­dar con­fi­gu­ra­des peti­tes illes. La part còncava de la cal­dera és la més espec­ta­cu­lar, ja que hi ha uns penya-segats de fins a tres-cents metres d'altura, coro­nats pels pobles més impor­tants, que que­den mate­ri­al­ment pen­jats a la mun­ta­nya: Oia i Fira. La immen­si­tat de mar dins la cal­dera, que en el cen­tre té una pro­fun­di­tat de qua­tre-cents metres, fa que els grans vai­xells hi puguin anco­rar. Després, arri­bar al port d'Athi­nios és feina de les llan­xes moto­res, per, a con­ti­nu­ació, seguir amb auto­car per una única car­re­tera que ser­pen­teja a la mun­ta­nya.

Encara que l'illa de San­torí és petita, es pot pas­se­jar o estar-se rela­xat a qual­se­vol dels llocs pri­vi­le­gi­ats con­tem­plant tot el seu entorn. A banda de les boni­ques plat­ges, un dels al·lici­ents és sor­tir a visi­tar, en veler, les peti­tes illes de la cal­dera en una excursió d'unes tres hores de durada. Una excursió de la qual cal des­ta­car que inclou la visita a l'illa de Nea Kameni. En aquesta petita illa hi ha el volcà encara en actiu on, en el mar, en una raco­nada de la zona cos­ta­nera que voreja la illeta, es pot pren­dre un bany d'aigües calen­tes i sul­fu­ro­ses, sense obli­dar entrar al Parc Natu­ral Geològic Naci­o­nal de Nea Kameni. Ni tam­poc obli­dar arri­bar-se al jaci­ment arqueològic, situat al sur de l'illa de San­torí. És tota una vila minoica des­co­berta en el decurs de les exca­va­ci­ons de 1967, que cer­ti­fica l'existència d'una gran civi­lit­zació ante­rior a l'explosió volcànica.

Els pobles prin­ci­pals

Entre els pobles de caire típic i tra­di­ci­o­nal que ani­rem tro­bant, cal des­ta­car Oia i Fira.

A Oia, que és el poble que està situat més al nord de l'illa, el moment més màgic i expec­tant arriba al cap­ves­pre, quan, des de qual­se­vol dels seus mera­ve­llo­sos racons, es pot veure el sol que s'amaga a l'horitzó del mar. És, diuen, una de les postes de sol més maques del món. Pel que fa a Fira, la capi­tal de San­torí, té uns típics car­re­rons de puja­des i bai­xa­des. I, a part de la pas­se­jada obli­gada, cal visi­tar l'església d'Ágios Minás (segle XVIII, i símbol de San­torí). Una experiència per viure és la sor­tida, o entrada, per l'antic port Skála Firón (Escala de Fira). I és que per pujar o bai­xar, s'ha de fer a través de 588 esca­lons, i enmig de mol­tes caga­ra­des dels bur­ros que fan el tra­jecte per 5 euros, o a peu. L'alter­na­tiva és amb el telefèric: el preu del tiquet és de 4 euros.