Les entitats treballen per aconseguir més pisos socials
El grup que promou arribar a un 30% d’habitatges públics a Barcelona vol estendre la iniciativa a altres municipis
Presenten un manual perquè es puguin presentar mocions que tirin endavant
L’habitatge públic a Catalunya no arriba al 2% del total i l’any 2030 aquest volum s’hauria d’incrementar fins al 15%. Per fer possible aquest creixement, les entitats socials volen liderar l’impuls per estendre a més municipis la iniciativa aprovada a Barcelona el desembre passat, que hi destinarà el 30% de les promocions privades de nova construcció i grans rehabilitacions. Els plens dels ajuntaments de Ripollet i Rubí ja han aprovat mocions que recullen la proposta i altres municipis treballen en la mateixa línia.
Per facilitar la feina a entitats socials d’altres pobles i ciutats, el grup promotor de la moció a Barcelona ha presentat el Kit del 30%, un manual que recull propostes i eines per poder-la fer avançar amb èxit a tots els racons de Catalunya. El grup, format per la PAH de Barcelona, l’Observatori DESC, la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS) i el Sindicat de Llogaters i Llogateres, va fer dissabte passat el primer taller per implementar el 30%. Hi van participar una cinquantena de persones, moltes de les quals procedents de diferents municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, però també d’altres de les comarques gironines.
Entitats al capdavant
L’objectiu de la trobada era explicar als integrants de les entitats interessades a presentar la moció què cal fer per aconseguir que, un cop aprovada, s’apliqui i perquè els ajuntaments n’assumeixin el compromís. “Cal que les entitats acompanyin les institucions per tal que les mocions es puguin acabar aplicant”, assegura la portaveu de la PAH, Lucía Delgado, que argumenta que, si la iniciativa la lideren les entitats, “té més possibilitats de tirar endavant que si ho fa un partit polític”, i manté que els termes de la moció es poden adaptar a la naturalesa de cada municipi.
Des de la Taula del Tercer Sector, el coordinador del grup de Dret a l’Habitatge, Martí Batllori, assegura que l’extensió de la mesura “té tot el sentit” i insta els promotors a no posar-hi traves. “El repte és prou important perquè els privats es posin al servei de l’interès general”, manté Batllori, que recorda que Catalunya se situa molt lluny de la mitjana europea d’habitatge protegit. El coordinador denuncia la falta de voluntat política de les administracions pel que fa a la creació d’un parc públic d’habitatge. “La situació actual està causada perquè les administracions mai han entès la funció social de l’habitatge”, argumenta.
Efectes “no desitjats”
El president de l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE), Marc Torrent, assegura que la mesura aprovada per l’Ajuntament de Barcelona “no té encaix legal ni en la normativa catalana ni en l’espanyola” i assenyala que “podria generar un efecte contrari al que es pretén, sobretot en el cas de rehabilitacions”, perquè explica que desincentiva els propietaris que tenen finques que necessiten una rehabilitació. Segons ell, en aquest sector ja se n’han començat a notar els efectes, perquè la mesura genera molts dubtes a propietaris i promotors a Barcelona i tem que la situació es pugui produir en altres municipis si la mesura s’estén.
Des de l’APCE, els promotors privats mantenen que són conscients del problema de l’accés a l’habitatge i que sempre han remarcat a les administracions la necessitat de disposar d’un parc públic d’habitatge “adequat i eficient”. A més, hi afegeixen que entre el 2013 i el 2017 han construït 2.455 habitatges de protecció oficial. Torrent recorda que els plans d’ordenació urbanística municipal ja han de reservar un percentatge de sòl als pisos protegits i, a més, els propietaris tenen el deure de la cessió d’aprofitament urbanístic a les administracions.
Tot i les reticències sobre la legalitat de la mesura, l’APCE encara no ha decidit si hi pensa recórrer. “Ho estem estudiant i ho comunicarem en breu”, diu Torrent.
Clam per l’aplicació de les lleis recuperades
Les entitats socials reclamen l’aplicació immediata de la llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, ara que el Tribunal Constitucional ha acceptat el desistiment del recurs del govern espanyol, després de l’acord signat amb la Generalitat. La resolució del TC, que es va prendre el 31 de gener, segons explica la portaveu de la PAH, encara podria trigar unes setmanes a sortir publicada al BOE. “Intentarem que sigui abans”, assegura Lucía Delgado. “Ens trobem cada dia amb desnonaments en què els propietaris són entitats financeres i fons voltor, i els jutjats no tenen en compte el pronunciament del Constitucional perquè encara no ha sortit publicat”, es lamenta. Per facilitar la tasca dels jutjats, la PAH ha elaborat una guia bàsica per a l’aplicació de la llei. Les entitats del grup promotor de la llei han assegurat que estaran “pendents i mobilitzats’’ perquè no es doni cap desnonament, perquè els grans tenidors cedeixin el seu habitatge i perquè les administracions públiques protegeixin les persones. A més, han començat a organitzar mobilitzacions, i el dia 20 de febrer totes les PAH de Catalunya es concentraran als jutjats i ajuntaments per exigir l’aturada per llei dels desnonaments de famílies vulnerables. “La justícia hauria de vetllar més pels interessos dels veïns”, manté la portaveu de la PAH. Les entitats de la Taula del Tercer Sector s’adhereixen a la demanda, que qualifiquen d’“imprescindible en un moment d’emergència habitacional i de vulneració del dret a l’habitatge”. Martí Batllori remarca que “les eines legislatives vigents s’han de poder aplicar per lluitar contra l’exclusió residencial” i hi afegeix que calen altres mesures. Per això, la Taula del Tercer Sector també insta a recuperar la resta de lleis socials encara tombades pel Tribunal Constitucional.