“De diables n’hi ha molts, però de Basiliscos, pocs, i de foc som els únics”

Vam néixer el 2004 participant als barris i en l’Escapada a Negra Nit, per Santes, quan hi ha totes les comparses de foc. El 2009, però, es volia canviar la normativa de foc i totes les colles de Catalunya vam pujar a Berga per fer pressió i aconseguir salvar els correfocs. El mateix any, però, no ens van deixar sortir per la festa major a Mataró, i aquí és el punt d’inflexió per a la colla.

Volem aportar el valor tradicional. Ens atrau més que ser colla de diables que a molts municipis apareixen amb la recuperació de la democràcia. A Mataró, ja hi ha els Botargues i les Diablesses, que només són dones. Per això anem cap al model del ball tradicional, i això ens obliga a repensar tota la comparsa.

Crear els personatges i canviar el vestuari que dissenya l’Amadeu Farré, que ja havia fet els del ball de diables de Vilafranca. Busquem uns tabals tradicionals de fusta i pell, amb un únic toc que ens acompanya tota la cercavila. Som els quatre tabalers, un abanderat, els diables, Llucifer, la Diablessa i el Botafoc.

El 2012 ens vam presentar a l’acte de l’Encesa amb uns versots que van marcar el to crític i satíric. Un any després vam incorporar el ball parlat adaptant el text de Serrallonga i situant a plaça els personatges com es feia antigament a Mataró. La tradició es remunta a l’època medieval, en què s’explicava l’enfrontament entre el bé i el mal, l’àngel Miquel i Llucifer. L’Església s’ho feia venir bé i sempre els àngels guanyaven...

A l’inici ens portaven problemes perquè alguns polítics no entenien que davant de l’alcalde anéssim a posar el dit a la nafra. Però és el que toca per festa major, i a vegades la veritat no agrada, tot i que mirem de repartir a parts iguals.

Van venir fins a nou colles que no han deixat mai de fer representacions i no deixen de ser l’elit. Això ens va animar, i per Santes convertim l’Encesa en una mostra de cultura popular que admirem. Ens ha visitat el seguici de l’Arboç, de Torredembarra, el carnaval de Solsona o l’any passat Girona.

Vam néixer agafats de la mà, tot i que no la vam construir fins al 2014. Ara és la nostra cuca, i ens dona molta visibilitat. De colles de diables n’hi ha moltes, però de Basiliscos a Catalunya només són quatre, i de foc, som els únics. La colla és una, però són comparses independents. Ella va amb un tipus de pirotècnica, un pas i un ritme. Té el seu caràcter i protocol, i ens agrada que surti amb la seva personalitat.

No hauria de ser així. Tenim un ball de diables que forma part del seguici festiu, i no es pot negar. La cultura popular la fa el poble, no una institució, no es pot frenar l’accés a la cultura popular, i això a Mataró ens passa. Les Santes és una festa molt jove i s’hi han anat incorporant comparses i no ha passat res. S’ha de generar un debat que s’ha negat. I això és el pitjor.

Per reconèixer altres bèsties molt joves que són vives, coincidint amb els cinc anys del Basilisc. Per un costat hi ha les figures més realistes amb origen bíblic com el Lleó del Vendrell, la Mulassa de Falset, el Bou de Vic i l’Àliga de Tàrrega. Per l’altre, les més fantàstiques, que representaven més el mal, com el Drac de Granollers, la Cucafera de Reus, el Griu de Tarragona i el Basilisc de Valls. Els cavallets de Manresa no s’han quedat tot i que van venir a la cercavila. Tenen una tradició més de lluita entre moros i cristians, però a Catalunya no té aquest sentit.

La primera setmana van entrar 4.500 persones i cada dia rebem visites d’escoles. Són actes per disfrutar i fer-les lluir tant exposades com ballant al carrer.

Potser el Griu encara és més desconegut que el Basilisc. Només n’hi ha dos, a tot Catalunya, amb mig cos d’àliga i lleó. El d’Artesa de Lleida i el de Tarragona que tenim a la mostra semblen trets de les gàrgoles de la catedral.

L’escultora Dolors Sans va jugar amb els colors càlids del cap del gall i la calidesa de les escates de serp i pell de gripau. Només li vam demanar que no desentonés amb la Momerota i el Drac, i ens va impressionar.