Amb l’iPad a classe

A l’escola pública Jacint Verdaguer de Castelldefels l’iPad és present a les aules, però sense escarafalls. A l’aula de P3 juguen amb una aplicació que associa lletres, a la de segon es barallen amb les sumes i restes en paper mentre l’iPad, amb què treballen cada dia, reposa sobre la taula. A quart alguns alumnes assagen les escenes del projecte de cinema mentre uns altres escriuen un text a la pantalla. A l’aula d’anglès estan treballant un text sobre la paella de forma simultània a la tauleta i en una pantalla a la paret, connectades a través de l’Apple TV. “Integrem l’iPad a l’aprenentatge de forma molt natural, com una eina més. Però tenim clar que la tecnologia per si sola és inerta si no es treballa amb una metodologia que faci els alumnes competents en el seu entorn”. Així ho explica Francesc Morilla, director del centre i format amb un màster en tecnologia educativa de la Universitat Rovira i Virgili. Des del 2005, el centre tenia clar que no es podia donar l’esquena a la tecnologia sempre amb l’objectiu de millorar l’èxit escolar, i van començar a treballar amb pissarres digitals i portàtils. “Però quatre anys després ens vam adonar que havíem tecnificat el centre sense haver millorat els resultats”, explica Morilla, que assenyala que es va apostar llavors per retirar llibres i treballar per projectes. “L’essència no era la tecnologia sinó el canvi de metodologia”, diu, i aprofitant que s’havien de renovar els dispositius van apostar per la tecnologia tàctil. I alhora que s’incorpora una realitat ja present s’evita, segons Morilla, l’escletxa digital amb la formació a les famílies, a les quals s’ajuda, si cal –la Jacint Verdaguer està situada en un barri de classe treballadora–, a finançar la compra dels dispositius.

Aquesta escola és un exemple de com s’educa amb dispositius mòbils, una estratègia que el Departament d’Educació vol ampliar a almenys 100 centres amb el programa Mòbils.edu. L’objectiu del programa, qualificat de pioner pel conseller d’Educació, Josep Bargalló, és millorar la competència digital i contribuir a l’èxit educatiu de l’alumnat. El programa té una durada de tres anys i es començarà a implantar el curs vinent, en un principi a cinquè i sisè de primària i primer i segon d’ESO. S’acompanyarà els centres seleccionats, que s’hi acolliran de forma voluntària, amb la dotació de recursos educatius, i es potenciarà l’ús de la tecnologia mòbil –tauletes i telèfons– com a eina de recerca i creació artística

La introducció de la tecnologia mòbil ha d’anar vinculada, segons van explicar ahir Bargalló i la directora general d’Innovació, Recerca i Cultura Digital, Mar Camacho, al projecte educatiu de cada centre. Es vol donar a la tecnologia mòbil “un ús educatiu a l’aula”, va afirmar Bargalló, que va recordar que cada centre decideix quin ús en permet fora de les classes. I treballar des de la constatació que el 41% d’alumnes d’11 anys i el 75% de 12 anys tenen mòbil. “S’ha d’adequar l’aprenentatge a la situació quotidiana i treballar en el bon ús del mòbil”, van defensar Bargalló i Camacho.