El projecte no garantia la seguretat del Pont de Candi quan s'hi va iniciar l'obra de reforç

Fins a 9 mm cada mes

Des del juny del 2007, al via­ducte s'hi fa una «aus­cul­tació geotècnica» per­ma­nent, amb l'asses­so­ra­ment de la UPC, un segui­ment que aquell octu­bre desem­bo­cava en un pri­mer informe que reco­nei­xia l'acti­vi­tat expan­siva als fona­ments del pont, con­cre­ta­ment per la presència d'anhi­drita, un «mine­ral molt actiu». Entre el setem­bre i el desem­bre, de fet, ja es com­ple­tava una pri­mera actu­ació per cor­re­gir la rasant del tau­ler, del qual es rebai­xava la cota de recol­za­ment sobre els pilars 4, 5, 6 i 7 –fins a 21 centímetres als dos cen­trals–, per «reduir els esforços impo­sats al tau­ler i aug­men­tar la vida útil del via­ducte».

Aquell novem­bre es va ins­tal·lar una xarxa de més de 150 fites d'ani­ve­lla­ment per pre­ci­sar i con­tro­lar tots els movi­ments. L'informe de l'agost del 2008, en aquest sen­tit, encara és més devas­ta­dor, ja que con­firma i fins i tot aug­menta a l'alça tots els mals augu­ris: el pilar 5 s'havia aixe­cat entre 8,8 i 9 mil·límetres al mes de mit­jana en els dar­rers 10 mesos a la zona del tau­ler, i 8,3 a la base. Al pilar 6 l'aixe­ca­ment havia estat de 6,6 a 6,9 mm a dalt, i de 5,8 a la base. El 4 i el 7, en menor mesura, també havien expe­ri­men­tat aixe­ca­ments. El febrer del 2008, a més, es va haver de mun­tar una estruc­tura de blo­queig late­ral als pilars 2, 3 i 8 per la «neces­si­tat de reforçar trans­ver­sal­ment més pilars davant l'empenta late­ral dels que s'estan movent».

Girs en sen­tit con­trari

El que passa és que les fites no van detec­tar només aixe­ca­ments, sinó també girs lon­gi­tu­di­nals i trans­ver­sals en els fona­ments del pont, algun fins i tot en sen­tit con­trari: el pilar 5, per exem­ple, s'havia girat, en els dar­rers cinc mesos, 0,05 mm al mes aigua avall del bar­ranc, i 0,04 en sen­tit Lleida. En canvi, el pilar 7 s'havia girat en el mateix temps 0,03 mm al mes aigua amunt, i 0,06 en sen­tit Bar­ce­lona.

De fet, el mateix pro­jecte avançava: «Amb les últi­mes inves­ti­ga­ci­ons rea­lit­za­des es tenen sos­pi­tes d'una geo­lo­gia de major detall que l'emprada fins al moment a la zona objecte d'estudi, en la qual es podrien arri­bar a loca­lit­zar falles no loca­lit­za­des ante­ri­or­ment.» S'admet, doncs, que el «per­fil geològic-geotècnic» no era prou bo, i per això es demana que es facin més estu­dis per con­fir­mar exac­ta­ment a quina fondària hi ha els mate­ri­als que pro­du­ei­xen l'infla­ment, ja que això con­di­ci­o­narà l'actu­ació a pro­jec­tar. Segons les dades de què dis­po­sa­ven lla­vors, «encara no es pot cons­ta­tar ni expli­car ade­qua­da­ment quin ha estat el deto­nant d'aquesta expansió», tot i que «l'expli­cació més plau­si­ble és l'infla­ment de les capes pro­fun­des de ter­reny per sota dels fona­ments actu­als». Ja es cons­tata, a més, que s'han tro­bat «esquer­des entre el cap del pilot i el cep, sig­nes inequívocs que s'ha produït en algun moment post­cons­truc­tiu un infla­ment del ter­reny» de la franja supe­rior (10-15 metres).

Juliol del 2009, el límit

El novem­bre del 2007, paral·lela­ment, es va fer un estudi específic del reforç estruc­tu­ral dels pilars 4, 5, 6 i 7, per ana­lit­zar-ne bàsica­ment la segu­re­tat. I les con­clu­si­ons eren això, con­clo­ents: «A pesar del procés de cor­recció de cota del tau­ler, s'hau­rien de fer més actu­a­ci­ons del via­ducte, ja que els coe­fi­ci­ents de segu­re­tat exi­gits en ELU [estats límit últims, els requi­sits mínims de resistència i esta­bi­li­tat esta­blerts en obres d'engi­nye­ria] s'esgo­ta­rien el juliol del 2009.» «En canvi, els pilars arri­ba­rien al límit de segu­re­tat estricta en ELU l'abril de 2010», hi afe­geix l'informe.

Les aus­cul­ta­ci­ons poste­ri­ors rela­xa­rien aquest segon ter­mini als pilars, ja que els movi­ments ja hi eren menys impor­tants, però el pro­jecte tècnic de l'agost del 2008 cor­ro­bo­rava les alar­mes pel que fa al tau­ler. «Si es manté el ritme actual dels movi­ments, podrien reper­cu­tir en la segu­re­tat estruc­tu­ral del via­ducte, així com en la seva fun­ci­o­na­li­tat, per la qual cosa s'hi con­si­dera impres­cin­di­ble una actu­ació per com­pen­sar els citats des­plaçaments produïts pel ter­reny.» I con­ti­nua: «Amb l'extra­po­lació de les velo­ci­tats actu­als [...] i tenint en compte els càlculs estruc­tu­rals rea­lit­zats, es con­si­dera que el ter­mini de segu­re­tat rao­na­ble de l'estruc­tura s'esgo­ta­ria el juliol de 2009. Per tant, exis­teix una certa urgència a deci­dir i rea­lit­zar una actu­ació que pugui resol­dre o miti­gar el pro­blema.» Només tenien, doncs, onze mesos per actuar, si bé el mateix pro­jecte mati­sava que «amb l'actu­ació del ter­raplè es podria alte­rar la velo­ci­tat i la forma de l'ascens impo­sat al tau­ler, i aquests valors límits hau­rien de ser revi­sats».

Tra­mi­tació d'urgència

Dit i fet. L'Adif no es va entre­te­nir a cre­mar unes eta­pes admi­nis­tra­ti­ves que sovint s'eter­nit­zen, i tra­mi­tava el pro­jecte d'urgència. El desem­bre del 2008, el Con­sell de Minis­tres n'auto­rit­zava la posada a lici­tació, i el 30 de gener del 2009 l'adju­di­cava per un import de gai­rebé 44 mili­ons a la unió tem­po­ral d'empre­ses entre FCC Cons­trucción i Comsa. La noti­fi­cació no es publi­cava al But­lletí Ofi­cial de l'Estat fins al 27 de març, mes en què l'Ajun­ta­ment rebia el pro­jecte bàsic, els plànols i la llista de fin­ques afec­ta­des per les noves expro­pi­a­ci­ons que calia fer. El 9 d'abril, el BOE posava a expo­sició pública l'expe­di­ent d'expro­pi­ació forçosa –en resul­ta­ven afec­tats uns 90.000 m²– i donava 15 dies als afec­tats per pre­sen­tar-hi al·lega­ci­ons.

Les actes, a l'agost

Mal­grat que no hi va haver cap gran con­flicte, la tra­mi­tació de l'obra va fer que, segons fonts muni­ci­pals con­sul­ta­des, fins a l'agost del 2009 no se sig­nes­sin, al mateix ajun­ta­ment, les pri­me­res actes prèvies d'ocu­pació amb els pro­pi­e­ta­ris, pas impres­cin­di­ble perquè les màqui­nes pogues­sin acce­dir als ter­renys. El procés, de fet, no es va aca­bar fins al 23 de novem­bre, quan l'Ajun­ta­ment va sig­nar les últi­mes amb les seves pro­pi­e­tats. L'alcalde, Josep Andreu, con­firma en aquest sen­tit: «Les obres no van començar fins al novem­bre pas­sat –de fet, ell mateix hi va enviar una ins­pecció just qua­tre dies després, el dia 27–, tot i que no en tenim cap constància per escrit, perquè només estan obli­gats a fer una comu­ni­cació interna.» Ell mateix, això sí, acla­reix que «la refo­na­men­tació dels pilars va començar abans, perquè els ter­renys ja eren seus». Des de lla­vors els tre­balls han anat con­tra rellotge, però des del juliol del 2009, segons el mateix pro­jecte d'Adif, en prin­cipi no es podia garan­tir tècni­ca­ment la segu­re­tat de l'estruc­tura si s'hagues­sin man­tin­gut les velo­ci­tats d'aixe­ca­ment. Qua­tre mesos de sus­pens.