Males persones

L'alcalde de Vic ha tor­nat a la càrrega amb les seves manies. Inter­pre­tant abu­si­va­ment unes decla­ra­ci­ons de la comissària d'Inte­rior de la Unió Euro­pea, Ceci­lia Malms­trom, ha deci­dit (en fals) que Brus­sel·les li dóna suport en la cro­ada que va ini­ciar el gener pas­sat con­tra els immi­grants sense papers i ha anun­ciat, com qui no vol la cosa, que com que l'obli­guen a empa­dro­nar, empa­dro­narà, i que tot seguit dela­tarà a la poli­cia aquells que ell con­si­dera il·legals. Les reac­ci­ons no s'han fet espe­rar, i resulta veri­ta­ble­ment dece­be­dor veure que hi ha gent que li dóna la raó, amb argu­ments tan aga­fats pels pèls com els que ell mateix s'ha inven­tat res­pecte del suport euro­peu que, de fet, no té.

El cert és que els par­ti­da­ris de l'ine­fa­ble Vila d'Aba­dal se n'ado­nen per­fec­ta­ment, de la cru­el­tat i de la manca d'escrúpols del que pro­po­sen, i com que diuen que la millor defensa és un bon atac, més que jus­ti­fi­car l'alcalde des­qua­li­fi­quen els seus detrac­tors. No hi manca mai, en les seves expli­ca­ci­ons, un adjec­tiu i un subs­tan­tiu de nova planta, als quals encara els que­den anys, si volen entrar al dic­ci­o­nari: «bonista», i «bonisme». Segons aquesta gent, qui no vol denun­ciar els immi­grants és un bonista, perquè en comp­tes de mirar els pro­ble­mes a la cara, prac­tica el bonisme i es desentén de tota la resta. Si això fos veri­tat, si aquesta gent tingués raó i el seu argu­ment fos cor­recte, hauríem de con­cloure que ells són dolen­tis­tes, i que el fet d'actuar con­tra els sense papers cons­ti­tu­eix un acte de dolen­tisme. Par­lant d'aquest tema, un amic meu posava l'exem­ple següent: si vas al metge i tri­guen a visi­tar-te perquè hi ha molta cua, el lògic seria dema­nar que hi hagues­sin més met­ges, en comp­tes de quei­xar-te dels malalts que tens al davant, que solen ser estran­gers. Jo encara diria més. Exi­gir més met­ges perquè millori el ser­vei és una reacció nor­mal. Voler que depor­tin els que fan cua perquè a tu et toqui més aviat és una reacció moral­ment repro­va­ble. Una cosa pròpia d'una per­sona dolenta.

La majo­ria dels que opi­nem en aquest debat no tenim cap poder. La nos­tra sola volun­tat no obrirà ni tan­carà les fron­te­res, no posarà en marxa cap hos­pi­tal, ni cap bibli­o­teca, ni cap ope­ració de la poli­cia. Però a l'hora de desit­jar som lliu­res. Podem voler una cosa o una altra, i són aquests desit­jos els que ens defi­nei­xen. Par­len per nosal­tres, ens diuen quina mena de per­so­nes som. És per això que penso que aquell qui vol depor­tar la gent, aquell qui no dub­ta­ria a denun­ciar el seu veí perquè sos­pita que no té papers, aquell que sent ale­gria quan es parla d'expul­si­ons, aquell, doncs, és una mala per­sona. I m'entris­teix que hi hagi tan­tes males per­so­nes donant suport a l'alcalde de Vic.

Però pot­ser no n'hi ha tan­tes. Fa uns dies, a França va pas­sar un cas que esgar­rifa, o que esgar­ri­fa­ria a algú nor­mal. Assa­ben­tada dels hàbits quo­ti­di­ans d'un immi­grant sense papers, la poli­cia l'espe­rava per dete­nir-lo a la porta de l'escola on duia i reco­llia cada dia els seus dos fills. Davant dels nens el van emma­ni­llat i se'l van endur a la comis­sa­ria, acu­sat del delicte de no tenir papers. En aquest cas la reacció dels veïns ha estat tan ferma, serena, unànime i con­tun­dent que l'admi­nis­tració no ha tin­gut més remei que renun­ciar als seus plans de depor­tar-lo. L'home torna a cir­cu­lar pel car­rer, i a dur els seus fills a escola. Vull pen­sar que, digui el que digui en Vila d'Aba­dal, la majo­ria de la gent hau­ria reac­ci­o­nat com els veïns d'aquest cas real. Vull pen­sar que la majo­ria dels que em trobo pel car­rer no són males per­so­nes.