Més enllà de la Seu i el cargol
És una ciutat amable i desconeguda per a molts catalans que no han caminat pels seus carrers plens de vida
L’any 1940, Francesc Vinyoles i Sebastià Garrofer van fer el “servici” (la mili), com ells ho deien a la Seu Vella de Lleida. El castell havia actuat com a camp de concentració i els reclutes dormien a dalt de tot del claustre en uns compartiments tancats per les arcades gòtiques on feia un fred que tallava les mans. Malgrat que l’un era de Sils (Selva) i l’altre, de la Portella (Segrià), van mantenir l’amistat tota la vida, van sovintejar les visites entre les dues terres i van seguir de prop les obres de restauració i transformació de l’antiga catedral, que després d’un procés llarg, complicat i acurat ha esdevingut un dels grans monuments d’una ciutat plena de propostes que pot seduir la majoria de turistes i visitants. Més enllà de la Seu Vella, o de l’Aplec del Cargol, que es podrien definir com els fars turístics i gastronòmics, la capital del Segrià ofereix múltiples alternatives. Tot i que es va veure obligat a retornar algunes de les obres del monestir de Sixena, el seu museu continua sent un dels més potents de Catalunya, amb una exposició permanent que reuneix gairebé mil objectes –béns arqueològics, pintura, escultura, arts de l’objecte, tapissos, indumentària, mobiliari i numismàtica–, que acompanyen el visitant en un recorregut per la història i el patrimoni d’un ampli territori des de l’època prehistòrica fins al segle XX. Podem arribar-nos al castell del rei Suda; reposar al bar La Sibil·la i, sobretot a la primavera i l’estiu, deixar passar el temps i gaudir d’unes magnífiques vistes, o, si tenim delit i ganes de badoquejar, anar fins al centre comercial, entrar a la Paeria, tancar-nos a la Morra o arribar-nos a l’Arc del Pont, l’antiga porta d’entrada a la ciutat, i retre homenatge a Indíbil i Mandoni, caps ilergetes i ausetans, considerats els dos primers independentistes. Qüestions històriques al marge, Lleida ofereix natura i aire lliure, parcs com els Camps Elisis: el Parc Fluvial del Segre o el de la Mitjana són espais verds on els visitants poden trobar tant jardins d’estil francès i romàntic anglès com una gran mostra d’art urbà, un rocòdrom o bosc de ribera, prats humits i zones amb aigua.
Gastrono-mia
La gastronomia lleidatana és una barreja entre la mediterrània i la de muntanya, un esclat de sabors i textures que tant es poden assaborir amb les moltes especialitats de cargols –a la cassola, a la llauna o a la brutesca– com també amb la girella, o la qualitat de les carns –entre d’altres, la de vedella dels Pirineus–, els formatges, els bolets, la fruita dolça i l’olla barrejada que es poden trobar als restaurants d’una ciutat per delectar-se.