Posar-se el plat a taula

El menjador de l’escola El Cim de Teià té les taules agrupades i els alumnes poden servir-se el plat ells mateixos. Abans de seure, però, tenen feina a parar la taula. “És el que hauria de ser arreu, com es fa a les cases i no esperar fent cua que t’omplin la safata”, reconeixia una de les monitores del menjador. Per això cada grup s’organitza com vol cada setmana per assignar els responsables de posar plats, servir i anar a buscar el menjar a la cuina. Carregats amb bols i soperes, comparteixen l’àpat en petit comitè. “Si volen repetir no hi ha problema; n’anem a buscar més”, explica un dels joves. La monitora responsable del menjador, Maite Vázquez, assenyala que la seva feina ha canviat per deixar de servir a les taules i ara acompanyen perquè tot rutlli. “Estem a l’aguait perquè a alguns els costa complir amb les responsabilitats i també mirar els qui mengen massa o massa poc”, apunta.

Des de l’inici del curs, els alumnes a partir de 3r fins a 6è participen de la iniciativa Servim-nos com a casa que impulsa l’empresa 7iTria als menjadors que gestiona a tot Catalunya. Al Maresme, són prop de 900 escolars que estan canviant els hàbits, acostumats a esperar que els posin el menjar. L’empresa, així mateix, segueix de prop l’experiència que també fan a les escoles El Pi Gros de Sant Cebrià de Vallalta i els centres Fabra i La Serreta d’Alella. “És un projecte que vam començar amb tres escoles l’any passat i ara ja són una trentena. Estem molt satisfets perquè menys el que mengen i a l’hora que mengen, la resta s’ho gestionen ells”, apunta el gerent de 7iTria, Oriol Carbonell.

S’ha vist que el fet que per petits grups se serveixin potencia els hàbits alimentaris i d’autonomia en el moment de l’àpat i crea un espai d’aprenentatge, convivència i participació davant la mirada atenta dels monitors. “Implica canvis importants d’estris de cuina, ja que deixem de costat les safates, per tenir plats i soperes”, apunta Carbonell, que destaca altres avantatges, com ara la supervisió que poden fer els monitors. “Passen a ser acompanyants i atendre possibles conflictes; és una nova manera d’entendre el menjador”, apunta el gerent.

A l’escola El Cim, s’estan adaptant als nous hàbits i segons els cursos, encara hi ha qui menja de les antigues safates. “És millor fer-ho nosaltres i cada setmana ens toca fer una cosa diferent”, coincideixen els joves un cop entaulats.

Cada grup s’organitza a la seva manera, des de parar taula fins a decidir si hi ha encarregat o no de servir els plats. La condició per a tots és la mateixa, perquè fins que no s’acaba el primer no es poden aixecar per anar a buscar el segon plat.“Això permet aconseguir un equilibri entre els més ràpids i els més lents a taula”, assegura la responsable del menjador. Servir-se a taula té altres avantatges obvis: el menjar que surt de la cuina en peroles i bols el troben més calent. Altres sorpreses per als monitors han estat descobrir que les plates d’amanida compartides tenen més èxit del que s’esperaven. “Això de posar-la al mig fa que un o altre estiri una fulla”, diuen les monitores.

Arran de l’experiència a centres de primària, l’escola de menjadors escolars té la intenció, per al curs vinent, d’ampliar aquest sistema als menjadors per als alumnes més grans i oferir el mateix servei als instituts.