CARINA GARRIDO
MEMBRE DE L’AMPA DE L’ESCOLA DE BORREDÀ QUE LLUITA PER LA CONTINUÏTAT DEL CENTRE
“Ens va atraure que l’escola fos diferent, viva i personalitzada”
A l’estiu va fer el canvi de Sabadell a Borredà responent a la crida per buscar famílies amb fills per salvar l’escola. N’està tan satisfeta que anima d’altres a seguir el seus passos
Quin és el problema que tenen amb l’escola?
És dels últims dos anys. Formem part de la zona escolar rural (ZER) de Vilada i Borredà, i a Vilada ja van passar aquesta problemàtica. Cada vegada hi ha menys nens i l’escola l’any passat va fer una campanya per atraure famílies de l’entorn, primer, i després d’altres que volguessin canviar de vida i tinguessin fills per anar-hi a viure. Nosaltres hi som des de l’estiu, tot i que vam llogar el pis a l’abril. En el meu cas feia un any i mig que buscàvem viure més a muntanya, a prop de la natura perquè la nostra filla petita tingués una infància més infantil, amb més llibertat, en una escola rural per tenir un atenció més personalitzada i una vivència més viva. Vam respondre a la crida que van fer a través de la premsa, vam anar a la jornada de portes obertes i ens va agradar. Va encaixar tot, perquè fer un canvi de vida significa que a vegades no pots conservar la feina i no saps com t’anirà, i llavors busques habitatge econòmic. I a Borredà n’hi ha i intentem facilitar les coses a partir de la nostra experiència.
Fan un crida arreu?
Pot venir algú de l’entorn, com per exemple de les Lloses, on fa molts anys que no tenen escola, però poden anar a Ripoll si fan la vida allà i, de l’altra banda hi ha Vilada, però la gent de Berga els queda més a prop. Per això s’amplia l’entorn de recerca de famílies. La distància està molt mitificada perquè si et mous per grans ciutats tens un mínim de 20 minuts per desplaçar-te i, si vius a Barcelona, ja ni t’ho explico, perquè pots passar una hora per creuar-la.
Què us va atraure de l’escola?
Ens va atraure que fos diferent, viva, personalitzada, i treballa per projectes. La persona que fins l’any passat estava a la direcció ja va començar a crear aquest projecte d’escola, i el nou grup de professorat i direcció ho continua. Ofereix ràtios diferents, classes multinivell amb nens de diferents edats, que estimulen el nanos i aprenen molt dels altres. El treball és molt participatiu, col·laboratiu, vinculat a l’entorn i el poble, i això arrela la gent i vincula els nens al territori. Sempre busquem una millora entre tots, com, per exemple, quan la inquietud d’uns pares per les ones electromagnètiques wifi ens ha conscienciat i ara estem en procés d’eliminar-les per ser una escola saludable.
La implicació dels pares deu ser fonamental.
Sí, forma part de l’aliança Escola Nova 21, que ja té una mirada de canvi en aquest sentit. També és molt activa i hi ha projectes en comú que fem amb Vilada: artístic, de cooperatives... És una escola viscuda, no és desvinculada. I crees vincles, més difícils a les ciutats, ja que la gent s’ajuda molt.
Quants alumnes falta per garantir que sobrevisqui l’escola?
Fan de P3 a sisè, hi ha deu alumnes i aquest any han obert la llar d’infants amb quatre nens que aniran sumant els pròxims anys si a les famílies no els canvia la situació. L’ideal seria un mínim de quatre o cinc nens més.
I han rebut alguna resposta?
Al llarg de l’any hi hagut gent interessada que trucava i, és clar, les seves necessitats impliquen el tema laboral, la mobilitat i l’habitatge. El que hem fet és ajudar-nos tot el poble, que l’AMPA, l’Ajuntament, l’Associació de Gent Gran i totes les entitats anem tots a l’una. Les activitats, festes i jornades tradicionals que et vinculen amb el poble es fan de manera coordinada i l’Ajuntament ens ajuda, perquè tenen clar que aquesta és una prioritat. No poden solucionar la vida de la gent i assegurar feina i habitatge, però alguna cosa es mou. El poble té tots els serveis essencials per viure-hi sense haver-se de moure d’allà. Estem fent un cens d’habitatges i estem molt pendents de temes laborals per poder ajudar els que vulguin venir. Es traca de donar vida al poble per donar-li continuïtat.
I què fan per captar famílies?
En totes les activitats, com ara la diada de Sant Jordi, que cau en dilluns, farem activitats el cap de setmana perquè la gent que hi vingui vegi que és un poble viu i que la vida en un poble no és tancar-se a casa. També farem la festa de la primavera i, a final de mes, una cursa de muntanya x-trail en què s’inclourà una festa infantil. El poble és tranquil, però no avorrit. També fem cartells per portar a llars d’infants de Berga i Ripoll, biblioteques, llibreries o botigues de joguines. I per les xarxes busquem espais no propis nostres que se’n vulguin fer ressò, com ara la xarxa Ludus, que mostra escoles amb un sistema diferent al corrent habitual.
La gent ha entès el canvi que han fet?
Em trobo amb gent que diu que voldria fer el mateix i no s’atreveix. La por fa que moltes vegades no ens moguem. Tenim molta vida laboral per endavant i les feines ja no duren tota la vida. A Borredà hi ha moltes oportunitats per a l’emprenedoria.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.