La solidaritat com a estímul acadèmic

Què tenen en comú els estu­di­ants Bellaha Amin, Patrícia Carenys i Mireia Porta? Són de ciències, de l’Escola Politècnica Supe­rior; el pri­mer fa segon d’engi­nye­ria informàtica, i la Patrícia ja és engi­nyera indus­trial i cursa un màster. Tots ells com­par­tei­xen l’espe­rit de la soli­da­ri­tat. I aquí és on entren en joc el Patro­nat Politècnica i la Fun­dació Girona Est, que, amb la col·labo­ració espe­cial de la Fun­dació Mar­lex, impul­sen els pre­mis Com­promís i Par­ti­ci­pació, una ini­ci­a­tiva que pretén con­so­li­dar el com­promís dels estu­di­ants de la Politècnica en temes soci­als, par­ti­ci­pa­tius i de volun­ta­riat. Sem­pre hi ha un motor. I aquesta és, en bona part, la inqui­e­tud de Jaume Sana­bras, fun­da­dor i CEO de l’empresa Mar­lex Human Capi­tal. Una dada: aquesta empresa des­tina el 5% dels bene­fi­cis al volun­ta­riat, molt espe­ci­al­ment en pro­jec­tes al vol­tant de Girona Est. Sana­bras ho fa a través de la Fun­dació Mar­lex.

Gerard Lec­huga, direc­tor tècnic del patro­nat, explica que els pre­mis, de fet uns ajuts, volen ser un reco­nei­xe­ment als estu­di­ants que apos­ten pel volun­ta­riat i, a la vegada, també volen ser un apa­ra­dor perquè altres ho facin. L’estímul és impor­tant: 1.666 euros des­ti­nats al paga­ment de la matrícula. “Els tres alum­nes d’aquesta edició són un clar exem­ple de com­promís i par­ti­ci­pació social, tot i haver de fer front als estu­dis durant el curs”, remarca Lec­huga, que creu que són un estímul.

Bellaha Amin, que viu al grup Vila-roja, va assis­tir al Ser­vei d’Inter­venció Edu­ca­tiva (SIE) que impulsa Càritas, al Cen­tre Cívic Onyar. Admet que els estu­di­ants del barri arri­ben a l’ESO una mica per­duts, amb un des­ni­vell impor­tant en algu­nes matèries, com ara les matemàtiques: “Al SIE em van aju­dar molt. A quart d’ESO vaig des­co­brir que m’agra­dava ense­nyar i ja vaig començar a anar-hi com a volun­tari per aju­dar en mates.” En bona part, l’Amin no ha dei­xat de retor­nar allò que va rebre. Com també ha fet la Mireia Porta, també a la Cre­ueta. A més, ha par­ti­ci­pat durant sis anys en l’asso­ci­ació Xori­guers de la UdG, ha estat mem­bre de l’equip de junta tècnica durant tres anys i actu­al­ment cap de colla.

Al Mar­roc, prop de la fron­tera amb Algèria, un poblat es bene­fi­cia de la ins­tal·lació d’un sis­tema automàtic de rega­diu amb una extracció i dis­tri­bució sos­te­ni­ble, en fun­ci­o­nar amb pla­ques solar. Aquest punt de la fron­tera amb Algèria és molt lluny de la Cre­ueta i la Font de la Pólvora, al barri de Girona Est, però l’impuls no deixa de ser el mateix. Aquesta és una ini­ci­a­tiva, entre altres, de Patrícia Carenys. “Durant el grau vàrem fer molts pro­jec­tes i fruit de tot d’això va sor­gir la idea de crear l’Asso­ci­ació d’Engi­nyers Soli­da­ris de Girona. Fer les coses per soli­da­ri­tat ens agrada, m’agrada, i a més hi ha una impor­tant recom­pensa en fer-ho”, valora Carenys.

El Patro­nat Politècnica vol ser una eina per impul­sar aquesta i mol­tes altres ini­ci­a­ti­ves de l’Escola Politècnica Supe­rior de Girona i donar-hi suport. I té un objec­tiu clar: fomen­tar la relació empresa- Uni­ver­si­tat. Actu­al­ment, està for­mat per 135 empre­ses. El patro­nat des­tina més de 300.000 euros a fomen­tar la relació entre la Uni­ver­si­tat i l’empresa i a des­per­tar voca­ci­ons tec­nològiques a secundària, gràcies a la col·labo­ració espe­cial de la Dipu­tació de Girona i el Con­sell Social de la UdG.