Incògnita sobre la ràtio i l’ús de mascaretes a classe
Educació i Salut continuen debatent el nombre d’estudiants que s’han d’agrupar en una aula
L’evolució de la pandèmia podria fer endarrerir l’inici del curs escolar en un territori concret
A escasses tres setmanes de l’inici del curs escolar continuen les incògnites sobre la represa, ja que els departaments d’Educació i Salut continuen debatent quin ha de ser el nombre màxim d’alumnes en una mateixa aula i si caldrà mascareta dins d’aquesta i a partir de quina edat. Les declaracions del cap de setmana passat del secretari general de Salut Pública, Josep Maria Argimon, que va dir que el seu departament no avalava la ràtio de 25 i 30 alumnes a les aules i que posteriorment va atribuir a un malentès, han causat estupor en la comunitat educativa per l’aparent contradicció entre els dos departaments. Ahir, el conseller d’Educació, Josep Bargalló, va explicar a Catalunya Ràdio que responsables de Salut i Educació s’estan trobant cada dos dies per acabar de definir el protocol de tornada a les aules, i que la setmana vinent es podrien presentar algunes conclusions.
“La ràtio no és l’únic element important per donar seguretat en la reobertura”, va afirmar. La que marca ara la llei és de 25 alumnes a primària i 30 a secundària, i segons el conseller en el 62% dels grups no s’arriba a aquest màxim i només en el 7% de les aules se supera, cosa que la contractació de 5.417 docents per al curs vinent hauria de solucionar. “La gran majoria de grups està entre 15 i 20 alumnes”, va assegurar. Aquesta és la xifra que proposen el Ministeri d’Educació i el Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES) perquè la represa del curs no representi un problema important per a la salut pública. L’epidemiòleg Antoni Trilla considera que com més petits siguin els grups millor, tot i que sense donar-ne cap xifra. “Tots estem d’acord que com més petit sigui el grup millor, però no és el mateix que s’ajuntin deu persones en un restaurant o que ho facin en una aula, perquè en aquesta aula seran sempre les mateixes persones”, va posar com a exemple Bargalló per defensar el grup de convivència estable.
“La ràtio és una decisió important, però no pas l’única”, va assegurar el conseller. Una altra qüestió que s’està debatent amb l’actual escenari epidemiològic és si caldrà fer servir la mascareta dins de l’aula. Està previst que els més grans de sis anys la utilitzin fora de les aules on passin la major part del temps, en espais d’interacció amb altres alumnes d’altres grups. L’ús a l’interior de l’aula estaria marcat per la situació epidemiològica de l’entorn de l’escola. “Si la pandèmia evoluciona com està evolucionant, crec que haurem de començar el curs amb mascareta en alguns territoris. En funció de com sigui l’evolució, podrem no utilitzar-la”, va explicar el conseller, que va recordar les dificultats que el seu ús provoca des del punt de vista pedagògic. En cas que s’hagi de fer servir dins de l’aula, s’està debatent a partir de quina edat, “dels deu anys, dels dotze, a l’institut...”, segons Bargalló. En els menors de deu anys l’afectació clínica és més lleu i hi ha més asimptomàtics, tot i que la capacitat de transmissió està en debat.
Educació treballa amb la previsió que el curs començarà el 14 de setembre amb una certa normalitat dins de l’anormalitat. “L’inici del curs està garantit amb les condicions sanitàries del moment, però no puc assegurar que comenci o no en un territori concret”, va advertir. Les escoles i instituts que sí que comencin les classes ho faran amb termòmetres, mascaretes i material de neteja i desinfecció, tot i que s’haurà de decidir si prenen la temperatura a l’entrada perquè això podria provocar aglomeracions.
Combatre l’absentisme
Bargalló es va referir a altres preocupacions que estan sorgint aquests dies, com ara els efectes de les quarantenes d’alumnes que es donin quan hi hagi positius de Covid-19. Respecte de l’ensenyament a distància, del qual Educació no és partidari perquè no garanteix l’equitat, el conseller va reconèixer que estan tenint problemes per trobar al mercat els 300.000 dispositius tecnològics per als centres.
I respecte de les baixes laborals que haurien de tenir els progenitors que hagin de tenir cura dels alumnes en quarantena, va explicar que és una competència estatal que es plantejarà en la trobada de dijous vinent amb els ministeris de Sanitat i Educació. També va recordar que l’ensenyament és un servei públic que s’ha d’oferir, en referència a les eventuals vagues del professorat, molt crític amb les condicions de retorn, o de les famílies que tenen por de dur els menors a l’escola. “Si hi ha absentisme s’ha de combatre. Si no porten el nen a l’escola per una opció ideològica i donen una alternativa la debatrem. I si és per una qüestió de salut haurem de donar-hi resposta”, va dir.
LA XIFRA
LA FRASE
Les infermeres qüestionen el pla de la represa escolar
RedaccióL’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (Aificc) va manifestar ahir “preocupació” pel contingut del document de la Generalitat que estableix com s’haurà de fer la gestió dels casos de Covid-19 als centres educatius quan s’engegui el curs escolar. En aquest sentit, consideren que “no es podrà garantir la seguretat epidemiològica” dels grups de convivència estable als quals fa referència el document.
L’Aificc considera imprescindible que, “des de l’etapa d’educació infantil i fins al batxillerat, tant alumnes com professorat com professionals de suport al centre educatiu portin sempre les mascaretes a l’escola”, amb l’única excepció de les classes d’educació física, on es podria valorar no dur-la si es fan “en entorns oberts a l’aire lliure i respectant la distància de seguretat”. Així mateix, el col·lectiu creu que l’estudi de contactes estrets a les aules ha de tenir en compte “el radi de la distància de seguretat al voltant del seient del cas en estudi o confirmat dels alumnes que hagin tingut contacte dins de l’aula, i no pas tota l’aula com especifica el document”.
Altres mesures que veuen imprescindibles són la higiene de mans amb solució hidroalcohòlica a l’entrada i la sortida de les aules, zones d’esbarjo i menjador, i “un control de temperatura a les entrades i sortides de l’aula, dos cops al dia, matí i tarda”, per la qual cosa els centres educatius hauran de disposar de termòmetres d’infrarojos. Segons l’associació, si es duen a terme aquestes mesures es minimitzarà l’impacte dels eventuals casos i s’evitarà que tota la classe i el docent hagin de fer quarantena cada cop que hi hagi un contagi.
L’Aificc reivindica que són un col·lectiu “clau” que gestiona tant casos sospitosos com confirmats de Covid-19 i que es tracta de professionals que “no es poden excloure” d’aquesta gestió en l’entorn escolar. Per tant, demanen que la infermera de família i comunitària del CAP pugui valorar també el nen derivat del centre educatiu, per comprovar si presenta clínica i és un cas sospitós, indicar la PCR i derivar-lo al seu metge si ho considera necessari.