Educació

L’escola ‘online’ pren cos

La tecnologia a l’aula millora la motivació i els aprenentatges

El pla de la Generalitat

vol millorar les competències digitals d’alumnes i docents

La digitalització haurà de ser una estratègia dels centres educatius

A l’escola Jacint Verdaguer de Castelldefels tenen integrada la tecnologia en el seu dia a dia. L’iPad és un element d’ús habitual a les aules des que, el 2009, el centre va apostar per retirar els llibres i treballar per projectes. La tauleta s’integra a l’aprenentatge com un element més, després d’haver arribat a la conclusió que la tecnologia per si sola no és res si no es treballa amb una metodologia que faci els alumnes competents en el seu entorn. El director del centre, Francesc Morilla, es reafirma després del confinament en la idea que els dispositius no són la solució si l’escola no fa una transformació a l’hora d’abordar l’ús de la tecnologia. “El concepte no ha de ser traslladar la classe magistral a una videoconferència”, defensa.

L’alumnat de la Jacint Verdaguer ha patit, com tots, els efectes del confinament. A l’escola cada alumne té un dispositiu, però la previsió inicial d’un confinament curt va fer que es quedessin a l’escola. “El 35% dels alumnes no tenien dispositius ni connexió a internet a casa”, explica Morilla. Fent mans i mànigues, i comptant amb dispositius que repartia el Departament d’Educació, es va poder reprendre l’aprenentatge tot i la dificultat de no treballar amb el material habitual en molts casos. S’encarregaven tasques setmanals seguint la indicació del departament de no avançar matèria, i la videoconferència no s’usava per fer classes magistrals sinó per tenir contacte amb les famílies. “No ens va venir de nou la manera de treballar i vam poder mantenir el projecte”, explica Morilla.

El confinament ha posat sobre la taula les dificultats per seguir un ensenyament telemàtic. A l’hora d’afrontar una situació tan imprevista i insòlita, cada centre ho va fer com va poder durant els tres mesos de tancament, tenint en compte que el model d’ensenyament a primària i secundària és eminentment presencial. “La tecnologia no ens ha salvat en la pandèmia”, considera el director de la Jacint Verdaguer, referint-se al conjunt del sistema educatiu, “i si una cosa ha sorgit de positiu és que el departament ha vist que no ha fet la feina” en aquest sentit.

Educació assumeix que l’ensenyament virtual no és la solució i, alhora que defensa el model presencial com a garant d’equitat, ha decidit accelerar el Pla d’Educació Digital. És un pla que es va presentar a finals del 2019 per ser executat en cinc anys i que ara s’ha decidit escurçar a tres anys. “Quan irromp la pandèmia s’accelera el pla”, va explicar la directora general d’Innovació, Recerca i Cultura digital d’Educació, Mar Camacho, dimarts, en un debat virtual organitzat per la Fundació Jaume Bofill.

Competència digital

El pla va néixer amb la voluntat d’ajudar l’alumnat a aprendre i relacionar-se en un món digital. I per aconseguir-ho cal que els docents siguin també competents digitalment. El pla està dotat amb 103 milions d’euros, que serviran per acabar de connectar tots els centres públics amb wifi i fibra òptica, per comprar 300.000 ordinadors per als estudiants de tercer d’ESO fins a la postobligatòria i 85.000 per als docents, i per lliurar 110.000 paquets de connectivitat per a l’alumnat vulnerable socialment.

“Entenem el moment com una enorme oportunitat de canviar el sistema”, va afirmar Camacho. I una de les coses que ha posat en evidència el confinament és que sovint l’aposta d’un centre educatiu per la digitalització depèn de la voluntat o interès d’un docent. “Vam veure molta solidaritat en el confinament, docents que ajudaven els altres”, recorda Camacho. El pla pretén que tot el professorat tingui la competència digital bàsica –és impossible que tothom tingui una capacitació extrema–, el que revertirà en la competència de l’alumnat, i l’acreditació de la competència digital es compensarà com a mèrit en els concursos d’oposicions. La digitalització haurà de ser una estratègia dels centres educatius, i per acompanyar-los en aquest procés el departament ha creat la figura del mentor digital.

Mireia Usart, doctora en educació i tecnologies de la informació i comunicació i professora a la Universitat Rovira i Virgili, va defensar en la trobada de la Jaume Bofill que l’ús de la tecnologia en l’educació millora el rendiment acadèmic i genera més motivació en els estudiants. La millora és més significativa a primària, “potser perquè els grups són més petits i es fa un ús més equilibrat de la tecnologia”. A primària “no cal fer grans simulacions, amb videojocs petits i en parella els resultats són molt positius”, destaca Usart. A secundària recomana activitats relacionades amb la indagació. I defensa sempre que siguin activitats col·laboratives.

Les eines poden ser diverses: apps, tauletes, realitat augmentada... “Les tauletes milloren la lectoescriptura i les funcionalitats multilingües. La realitat augmentada funciona molt bé per a les ciències”, diu. I alerta que “no s’ha de caure a replicar el model transmissiu, és important invertir temps a dissenyar eines. I cal no donar per entès que professors i alumnes són competents digitalment”. No es millora pel simple fet de tenir els dispositius, alerta. En la digitalització cal repensar les eines, la formació i la pedagogia. I acompanyar també les famílies en el procés.

LES FRASE

Vam veure molta solidaritat en el confinament, docents que ajudaven els altres
Mar Camacho
directora general d’Innovació, Recerca i Cultura digital
No s’ha de caure a replicar el model transmissiu, és important dissenyar eines
Mireia Usart
doctora en educació i TIC i professora a la URV
El concepte no ha de ser traslladar la classe magistral a una videoconferència
Francesc Morilla
Director de l’escola Jacint Verdaguer de Castelldefels

Dos sindicats convoquen vaga a les escoles i instituts

Rosa M. Bravo

El Sindicat Professors de Secundària i CGT Ensenyament han convocat vaga el 9 i 15 d’octubre. Fa una crida al personal de l’ensenyament públic i el de les escoles bressol municipals a demanar una reducció de ràtio fins a 10 o 15 alumnes a primària i fins a 20 a secundària. Demanen també incrementar les plantilles, dotar les escoles de personal sanitari, proveir del material de protecció necessari i substituir el personal vulnerable.

També critica les condicions en què ha començat el curs l’entitat Famílies per la Revolta Educativa, fundada per l’Agrupació de Famílies per a una Elecció Educativa Segura. L’ entitat amenaça de denunciar les mesures de seguretat establertes.

La Covid-19 obliga a aïllar 20.398 alumnes i docents

Rosa M. Bravo

La segona setmana de curs escolar ha conclòs amb un total de 20.398 persones confinades en el context educatiu. L’aplicació Traçacovid, en què els centres educatius introdueixen els casos de contagis, recollia ahir que 18.860 alumnes, 1.349 docents i personal d’administració i serveis (PAS) i 189 professionals externs estaven confinats a causa de 1.792 casos positius –1.583 alumnes, 199 docents i PAS i 10 professionals externs–. Hi ha quatre centres tancats: dues escoles bressol de Barcelona, una de l’Hospitalet i una d’Almenar. Hi ha 922 grups confinats, i la tendència ha estat la del creixement diari, després que el curs comencés amb nou grups aïllats.

Un institut de Canet tancarà per 16 casos de Covid

Rosa M. Bravo

L’institut de secundària Lluís Domènech i Montaner, de Canet de Mar, suspendrà l’activitat presencial fins al 5 d’octubre perquè hi ha 23 grups confinats a causa de 16 contagis. Els alumnes de FP podran continuar amb l’activitat presencial, ja que fan classe en un altre edifici. Dilluns i dimarts es faran PCR a alumnes i docents a l’institut.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.