Educació

La Bofill denuncia que la segregació escolar empitjora perquè Govern i ajuntaments no apliquen les eines que tenen

El 83% dels centres segregats reben excés d’alumnat vulnerable durant el curs i només es detecta el 7% dels mateixos

La Fun­dació Bofill ha aler­tat que la segre­gació esco­lar con­ti­nua empit­jo­rant a Cata­lu­nya perquè no s’apli­quen les mesu­res per era­di­car-la. Les dades reve­len que a Cata­lu­nya hi ha 420 cen­tres segre­gats, 20 més que fa cinc anys. Una de les prin­ci­pals crítiques és que 6.101 infants de matrícula viva van ser assig­nats a cen­tres segre­gats el curs 2019-2020, un de cada tres. Així, el 83% dels cen­tres segre­gats de primària i secundària van rebre més matri­cula viva que la mit­jana de les seves zones de referència, men­tre que només el 18% dels no cor­res­pon­sa­bles van aco­llir alum­nat durant el curs. D’altra banda, hi ha una manca de detecció d’alum­nat vul­ne­ra­ble, ja que se n’iden­ti­fica un 7% quan s’estima que repre­sen­tamés del 31%.

Segons l’informe ela­bo­rat per la Fun­dació i que pren com a base l’alum­nat estran­ger per cal­cu­lar la segre­gació, les comis­si­ons de garan­ties d’admissió envien el 31% dels alum­nes que dema­nen plaça al llarg del curs a un cen­tre segre­gat. En aquest sen­tit, alerta que evi­tar l’adju­di­cació de matrícula viva als cen­tres segre­gats és un meca­nisme clau per posar fre a la seva com­ple­xi­fi­cació però el 86% dels muni­ci­pis encara no han acti­vi­tat aquesta mesura. A més, el 91% dels muni­ci­pis que tenen algun cen­tre segre­gat també té cen­tres on gai­rebé no hi ha alum­nat vul­ne­ra­ble.

La Bofill ha recor­dat que el Pacte con­tra la Segre­gació Esco­lar i el nou decret d’admis­si­ons expli­ci­ten que s’ha de fer una dis­tri­bució equi­li­brada de l’alum­nat. Tot i això, les Comis­si­ons de Garan­ties con­ti­nuen assig­nant alum­nat de matrícula viva als cen­tres segre­gats. El direc­tor de la Fun­dació Bofill, Ismael Palacín, ha apun­tat que Cata­lu­nya és pio­nera en dotar-se d’eines per solu­ci­o­nar la segre­gació, com el pacte i el decret, però ha insis­tit que el que cal és apli­car-ho de manera con­tun­dent i gene­ral a tot el ter­ri­tori.

Empit­jo­ra­ment de la situ­ació

Lluny de millo­rar, l’informe de la Bofill asse­gura que la situ­ació ha empit­jo­rat en els dar­rers anys, pas­sant de 293 cen­tres segre­gats el 2014-2015 a 305 el 2019-2020. A secundària, han pas­sat de 107 a 115 en cinc anys.

A banda de ser més, els cen­tres segre­gats que ja exis­tien fa cinc anys han empit­jo­rat la seva situ­ació. En con­cret, tres de cada qua­tre cen­tres con­ti­nuen tenien una con­cen­tració d’alum­nat estran­ger molt supe­rior a la mit­jana del seu entorn. De les 293 esco­les de primària amb alts nivells de segre­gació el curs 2014-2015, només 51 s’han des­a­gre­gat. D’altra banda, 84 de les 305 esco­les que lla­vors tenien una com­po­sició equi­li­brada ara són cen­tres segre­gats. En el con­junt, el 76% dels cen­tres segre­gats fa cinc anys ho con­ti­nuen sent, el 17% són ara cen­tres equi­li­brats, el 4% s’han con­ver­tit en ins­ti­tut-escola i con­ti­nuen segre­gats i el 3% van tan­car.

A secundària, el 64% con­ti­nuen sent segre­gats, el 33% són ara equi­li­brats i el 3% van tan­car.

Infra­de­tecció d’alum­nat amb neces­si­tats

L’informe apunta a la infra­de­tecció d’alum­nat amb neces­si­tats específiques com un dels pro­ble­mes clau. Als muni­ci­pis de més de 10.000 habi­tants hi ha 117.884 alum­nes vul­ne­ra­bles sense detec­tar com a alum­nes amb neces­si­tats edu­ca­ti­ves soci­o­e­conòmiques (NESCD). I és que tot i que es cal­cula que un 31,1% del total de l’alum­nat està sota el llin­dar de la pobresa, però el curs 2019-2020 només se’n va detec­tar el 7,1% dels alum­nes amb neces­si­tats edu­ca­ti­ves per raó soci­o­e­conòmica.

Aquesta infra­de­tecció s’observa també en el fet que la mei­tat dels cen­tres segre­gats no tenen cap alumne iden­ti­fi­cat com a de neces­si­tats edu­ca­ti­ves per raó soci­o­e­conòmica a P3. Aquesta manca de detecció impe­deix l’apro­fi­ta­ment de la reserva de pla­ces i genera con­cen­tració d’alum­nat vul­ne­ra­ble en deter­mi­na­des esco­les. En xifres abso­lu­tes, els cen­tres segre­gats tenen de mit­jana més d’un 38% d’alum­nat estran­ger a P3, però a cap dele­gació es detecta més d’un 20% d’alum­nat amb neces­si­tats edu­ca­ti­ves en el nivell ini­cial d’infan­til. Les diferències entre ter­ri­to­ris són de fins a 20 punts: Cata­lu­nya Cen­tral en detecta el 20% i el Baix Llo­bre­gat l’1%.

Per ter­ri­to­ris i tenint en compte tota l’esco­la­ri­tat i no només P3, el pit­jor esce­nari es dona als ser­veis ter­ri­to­ri­als de Tar­ra­gona, Baix Llo­bre­gat i Ter­res de l’Ebre, que detec­ten per sota d’un 5% d’alum­nat vul­ne­ra­ble.

Situ­ació ter­ri­to­rial desi­gual

Aquesta desi­gual­tat és extra­po­la­ble pel que fa al con­junt de la política con­tra la segre­gació. Les pit­jors dades es donen als ser­veis ter­ri­to­ri­als de Tar­ra­gona, amb un 31% dels cen­tres esco­lars de primària segre­gats. La mateixa situ­ació pre­sen­ten el 18% dels ins­ti­tuts. Per dar­rera hi ha Ter­res de l’Ebre (25%), Bar­ce­lona Comar­ques (23%), Lleida (23%), el Con­sorci de Bar­ce­lona (22%) i el Vallès Occi­den­tal (21%). En l’altre extrem, la millor situ­ació es dona al Vallès Ori­en­tal-Maresme, amb un 10% dels cen­tres de primària segre­gats.

Pel que fa a l’evo­lució en els dar­rers anys, els únics muni­ci­pis que van pro­te­gir la mei­tat o més dels seus cen­tres segre­gats de les assig­na­ci­ons al llarg del curs van ser Banyo­les, Cunit, El Mas­nou, el Prat de Llo­bre­gat, Igua­lada, Olot, Premià de Dalt, Sant Pere de Ribes, Sant Vicenç dels Horts i Vila­de­cans, així com el dis­tricte de Ciu­tat Vella de Bar­ce­lona.

D’altra banda, hi ha 23 muni­ci­pis on tots l’alum­nat està esco­la­rit­zat a cen­tres equi­li­brats amb la com­po­sició del seu ter­ri­tori. Entre aquests hi ha Arenys de Mar, Argen­tona, Badia del Vallès, Car­de­deu, Cas­telló d’Empúries, Ripoll o Sant Just Des­vern.

Per con­tra, els ser­veis ter­ri­to­ri­als de Tar­ra­gona, Ter­res de l’Ebre, Vallès Occi­den­tal, Bar­ce­lona Comar­ques, Lleida i el Con­sorci d’Edu­cació de Bar­ce­lona tenen més esco­les de primària segre­ga­des que la mit­jana de Cata­lu­nya.

La segre­gació es con­cen­tra a l’escola pública

Un cop més, la Bofill ha denun­ciat que la majo­ria dels cen­tres segre­gats són públics i la majo­ria de no cor­res­pon­sa­bles con­cer­tats. En gene­ral, el 91% dels cen­tres segre­gats de primària són públics i el 9% con­cer­tats; men­tre que secundària són el 76% i el 24%, res­pec­ti­va­ment. Pel que fa als no cor­res­pon­sa­bles, el 30% són públics a primària i el 70% con­cer­tats, men­tre que a secundària són el 9% i el 91%, res­pec­ti­va­ment.

Tot i això, l’experta en política con­tra la segre­gació esco­lar i autora de l’estudi, Maria Segu­rola, ha asse­gu­rat que la doble xarxa no explica la segre­gació ja que hi ha tant exem­ples d’esco­les con­cer­ta­des que ho estan fent bé com de públi­ques que incom­plei­xen les mesu­res.

Moment clau en la lluita con­tra la segre­gació

Palacín ha afir­mat que l’any vinent és “clau” per llui­tar con­tra la segre­gació esco­lar perquè el procés de preins­cripció per al curs vinent ha de reco­llir sí o sí totes les mesu­res reco­lli­des al pacte i al nou decret d’admis­si­ons. En pri­mer lloc, ha ins­tat el Depar­ta­ment d’Edu­cació a enviar ins­truc­ci­ons pre­ci­ses a les comis­si­ons de garan­ties per dis­tri­buir la matrícula viva en funció de la com­ple­xi­tat. En segon lloc, ha dema­nat detec­tar com a alum­nat amb neces­si­tats edu­ca­ti­ves per raó soci­o­e­conòmica (NESCD) tot l’alum­nat vul­ne­ra­ble. En ter­cer lloc, insta Edu­cació ha esta­blir reser­ves pres­su­postàries i els cir­cuits admi­nis­tra­tius per garan­tir la gratuïtat total per l’alum­nat vul­ne­ra­ble en aquest curs. En quart lloc, demana tras­lla­dar als ser­veis ter­ri­to­ri­als la urgència de pro­gra­mar una oferta ajus­tada a les neces­si­tats d’esco­la­rit­zació que no deixi vacants als cen­tres com­ple­xos.

Per últim, afirma que la ins­pecció ha d’asse­gu­rar un aco­lli­ment efec­tiu dels alum­nes en tots els cen­tres edu­ca­tius, inde­pen­dent­ment de les carac­terísti­ques soci­o­e­conòmiques, i pre­veure meca­nis­mes per detec­tar i san­ci­o­nar pràcti­ques dis­cri­mi­natòries amb el paga­ment de les quo­tes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.