França es dota d’un consell educatiu de llengües, incloent les “regionals”
El ministre Jean-Michel Blanquer constitueix l’organisme, on també hi ha les estrangeres i les antigues
La immersió lingüística queda exclosa del nou pla
El reconeixement d’una llengua a França en l’ensenyament que no sigui el francès es fa a poc a poc, i sempre amb totes les prudències. Ahir es va constituir el Consell Superior de les Llengües, desdoblat en tres col·legis diferents per a les estrangeres, les anomenades “regionals” i les antigues, llatí i grec. Aquest és el plantejament del ministre d’Educació, Jean-Michel Blanquer, que vol afavorir uns alumnes més hàbils amb un idioma que no sigui el francès, apostant per un cert bilingüisme, però en cap cas la immersió lingüística per a les llengües a l’Estat francès en perill d’extinció com el català.
Aquest nou consell, a semblança del Consell Científic i del Consell de la Laïcitat, està presidit pel crític literari italià i membre del Col·legi de França Carlo Ossola i té com a secretari general el cap en l’educació escolar de continguts pedagògics i llengües regionals, Laurent Bergez. I compta com a membres amb personalitats en cadascun d’aquests tres col·legis. L’objectiu serà vetllar per la construcció “de polítiques lingüístiques adaptades a les necessitats dels territoris”.
En l’exposició que van fer els responsables del ministeri, es preveu un ensenyament diari a primària de vint minuts en una llengua que no sigui el francès. A secundària, la possibilitat de fer alguna de les assignatures no pròpiament lingüístiques en un altre idioma. I, a l’institut, d’afegir-hi, de forma voluntària, una tercera llengua. Però, en tots aquests casos, els responsables feien èmfasi en les llengües estrangeres, com l’anglès, l’alemany, el castellà o l’italià, amb la seva possible homologació en l’àmbit de la UE i facilitant la mobilitat amb un Erasmus ampliat.
Conscient del moment delicat per la polèmica sobre l’amenaça de la immersió lingüística per a les associacions privades que la practiquen després de la censura, l’any passat, del Consell Constitucional a una llei que ho volia estendre, Blanquer es va mostrar conciliador quan tocava indirectament aquest tema. “Som en una nova etapa amb la publicació de la circular sobre l’ensenyament de les llengües i les cultures regionals (al desembre, per part del cap del govern, Jean Castex)”, va manifestar el ministre. “I ens comprometem en un treball de recollida i elaboració de recursos que acabarà amb la publicació d’un vademècum sobre la pedagogia de les llengües regionals i en la creació d’una pàgina a la nostra web Eduscol.” A Blanquer se l’acusava de ser al darrere de la seixantena de diputats de la majoria del president, Emmanuel Macron, que van presentar el recurs al Constitucional a la coneguda com a llei Molac, per part d’un altre diputat centrista bretó. Ahir, el ministre va tornar a expressar el seu concepte sobre l’ús de les llengües: “Un universalisme per evitar les fragmentacions identitàries.”
Esperant l’òrgan de concertació de Jean Castex
Davant de la mobilització per part de les diferents xarxes que fa 50 anys que practiquen la immersió lingüística a l’escola, com La Bressola a la Catalunya del Nord, per protestar per la censura del Consell Constitucional a la llei Molac, el primer ministre, Jean Castex, va haver de crear una comissió d’estudi per reconduir la situació, es va reunir amb aquestes xarxes, conjuntament amb el seu ministre Jean-Michel Blanquer, i va acabar publicant una circular el 16 de desembre on reconeix la immersió com a “estratègia possible d’aprenentatge de les llengües”.
També es va anunciar que s’instauraria un organisme de concertació permanent de les llengües regionals, de caràcter interministerial. El problema és que encara no s’ha fet, i el temps de durada d’aquest govern és el de les eleccions presidencials de l’abril que ve. Una circular no té caràcter de llei i, per tant, pot ser revocada.