L’escola és segura?

L’alta trans­mis­si­bi­li­tat de la vari­ant òmicron ha moti­vat un canvi de com­por­ta­ment del virus a les esco­les. En les ona­des pre­ce­dents a penes es produïen con­ta­gis secun­da­ris a les aules; és a dir, en la majo­ria de casos l’alumne posi­tiu no con­ta­gi­ava els com­panys. Aquest tri­mes­tre, en canvi, s’estan pro­duint fins a vuit i deu con­ta­gis alhora dins de l’aula. La Gene­ra­li­tat con­ti­nua defen­sant que l’escola és segura i aposta pel màxim de pre­sen­ci­a­li­tat, i també ho fa el Minis­teri d’Edu­cació. Els sin­di­cats, però, aler­ten que els actu­als pro­to­cols fan que la inse­gu­re­tat sigui gran, i experts científics i sani­ta­ris els posen en qüestió.

“Les esco­les no són segu­res. Ja no podem afir­mar que els con­ta­gis venen de fora”, va afir­mar ahir Roser Navarro, dele­gada sin­di­cal d’Ustec-STEs. El sin­di­cat va fer una anàlisi de la situ­ació dels cen­tres edu­ca­tius des que es van repren­dre les clas­ses el 10 de gener i va lamen­tar que ahir s’havia mul­ti­pli­cat per qua­tre el nom­bre d’alum­nes con­fi­nats i per dos el del per­so­nal res­pecte de l’inici del tri­mes­tre. El sin­di­cat havia aler­tat abans de Nadal que el retorn seria com­pli­cat i retreu a la Gene­ra­li­tat que no fes un cri­bratge mas­siu abans de la represa del curs. També cri­tica el nou pro­to­col que eleva a cinc el nom­bre d’alum­nes con­ta­gi­ats o al 20% del grup abans de con­fi­nar tota la classe en el cas de primària.

El pro­to­col ha can­viat tres vega­des en les dues últi­mes set­ma­nes, cosa que ha creat con­fusió entre les famílies i una feina ingent per als equips direc­tius, “que han de fer de ges­tors covid, ges­ti­o­nar les bai­xes i apa­gar focs de famílies indig­na­des que es quei­xen de dis­cri­mi­nació” cap als fills no vacu­nats, va afir­mar la por­ta­veu del sin­di­cat, Iolanda Segura. El sin­di­cat demana tor­nar a con­fi­nar amb un posi­tiu, mas­ca­re­tes FFP2 per a docents i alum­nes, mesu­ra­dors de CO2 i ele­ments de ven­ti­lació mecànica per a les aules, així com la dis­mi­nució de la ràtio. Són unes recla­ma­ci­ons simi­lars a la del gruix dels sin­di­cats de l’edu­cació, que dijous es con­cen­tra­ran davant del depar­ta­ment.

Els sin­di­cats defen­sen les clas­ses pre­sen­ci­als, però impar­ti­des amb segu­re­tat, i no cre­uen que les con­di­ci­ons actu­als l’afa­vo­rei­xin. CCOO asse­gura que el Depar­ta­ment d’Edu­cació està més interes­sat a “insis­tir que les esco­les són segu­res que a escol­tar el per­so­nal tre­ba­lla­dor dels cen­tres edu­ca­tius, que porta tota la pandèmia fent un sobre­es­forç per garan­tir el dret a l’edu­cació en unes situ­a­ci­ons real­ment com­pli­ca­des”. CCOO ha fet una enquesta als afi­li­ats i, de les 700 res­pos­tes rebu­des, es con­clou que només al 27% dels cen­tres s’han sub­mi­nis­trat prou mas­ca­re­tes FFP2. Només al 26,3% dels cen­tres s’han cobert totes les bai­xes –al 9% no n’hi va haver–, men­tre que no es van cobrir la majo­ria en un 25,8% dels casos i algu­nes en el 38,9%. El 90% diuen que les aules es ven­ti­len obrint les fines­tres –només el 7,5% tenen apa­rells–, i tres de cada qua­tre pas­sen fred en algun moment del dia o sovint. Tot ple­gat fa que el 45,9% decla­rin que tre­ba­llen en unes con­di­ci­ons difícils però supor­ta­bles, men­tre que la resta diuen que ho fan amb molt estrès.

Àlex Are­nas, catedràtic de sis­te­mes com­ple­xos de la URV, con­si­dera que l’escola “mai ha estat un lloc segur”, en la mesura que és un lloc tan­cat on les per­so­nes pas­sen mol­tes hores i la pro­ba­bi­li­tat de con­ta­gis per aero­sols és molt alta. Les vari­e­tats ante­ri­ors, menys trans­mis­si­bles, faci­li­ta­ven els aïlla­ments dels casos posi­tius. Ara, el canvi de pro­to­col “per inten­tar que no es con­fi­nin tan­tes clas­ses s’ha fet a costa d’un nom­bre de con­ta­gis més alt. Ha estat un des­en­cert dar­rere l’altre”, asse­gura Are­nas, refe­rint-se a la gestió política de la pandèmia, inclosa la reducció de les qua­ran­te­nes a set dies. Defensa també mas­ca­re­tes FFP2 per a docents i alum­nes, mesu­ra­dors de CO2, ven­ti­lació natu­ral o mecànica i tests freqüents. En canvi, “res s’ha pre­pa­rat, i això ha col·lap­sat cen­tres d’atenció primària, farmàcies i cen­tres edu­ca­tius”.

En aquesta sisena onada mol­tes famílies han vist com pri­mer donava posi­tiu l’infant i després els adults. “És evi­dent que els nens con­ta­gien”, diu Are­nas. Qui­que Bas­sat, pedi­a­tre inves­ti­ga­dor Icrea a ISGlo­bal, asse­nyala: “Els pro­to­cols en marxa a les esco­les abans d’òmicron eren rela­ti­va­ment robus­tos per mini­mit­zar el risc a les esco­les, però ara hem vist que no n’hi ha prou.” La trans­missió del car­rer arriba a les aules, i en aques­tes, el fet de no con­fi­nar fins que no hi ha cinc casos fa que “puguis tenir casos silents que obrin la porta a la trans­missió dins les aules”, afirma. En les pri­me­res ona­des “un 75% dels casos no en dona­ven de secun­da­ris, no hi havia trans­missió intra­es­co­lar, entre altres coses perquè es mini­mit­zava el con­tacte”. Bas­sat diu que es detec­ten molts con­ta­gis infan­tils perquè es fan més pro­ves a aquest col·lec­tiu, que pre­senta una taxa de posi­ti­vi­tat més baixa que qual­se­vol altre grup. I crida a dedi­car esforços als adults, “que estan més en risc i que són més peri­llo­sos de super­con­ta­giar”.

“És nor­mal que els nens es con­tagiïn més i con­tagiïn més. És una dinàmica evo­lu­tiva del virus, que infecta qui no està pro­te­git”, explica el doc­tor Pere Domingo, coor­di­na­dor de covid de l’hos­pi­tal de Sant Pau. Recorda que la capa­ci­tat de l’òmicron de con­ta­giar per part de per­so­nes ja immu­nit­za­des és un altre fac­tor que fa que “l’escola sigui un viver de virus”, i en aquest con­text “no es pot dir que l’escola sigui segura”. Sí que ho és, en canvi, “si ens refe­rim a mor­ta­li­tat”, com ho prova el fet que el Sant Pau tin­gui només dos nens amb covid. La millor forma de cap­gi­rar la situ­ació és, per Domingo, vacu­nar la cana­lla.