Ensenyament
L’educació posa deures a Anna Simó
La consellera haurà de refer ponts amb els sindicats, que li demanen que reverteixi les retallades
Desplegar l’escola inclusiva, millorar el cos docent, posar fi a les desigualtats i millorar el nivell educatiu, els principals desafiaments
L’àmbit de l’educació és probablement un dels més complexos al qual ha de fer front una conselleria. La matèria és sensible, els col·lectius implicats són amplis i el pressupost, amb més de 6.000 milions d’euros, és el segon més elevat dels diferents departaments, darrere del de Salut. I, tanmateix, s’inverteix en educació aproximadament la meitat del 6% que determina la llei d’educació de Catalunya, aprovada el 2009.
Aquest és un recordatori constant que fan al Departament d’Educació sindicats i entitats, que asseguren que la inversió pública actual no permet crear una educació de qualitat, amb ràtios més baixes i un increment de recursos que permeti la inclusió i una atenció personalitzada. Els sindicats van ser especialment bel·ligerants amb l’anterior conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, que es va trobar amb mobilitzacions massives després que l’avançament de l’inici de curs desfermés el malestar acumulat durant una dècada. La seva successora, Anna Simó, té una llarga llista de reptes per abordar. Així va quedar palès dimarts al Parlament, dins i fora, on els grups parlamentaris i els sindicats li van exposar bona part de les necessitats en un ple monogràfic sobre educació. També ho ha fet el Marc Unitari de la Comunitat Educativa, que agrupa una quinzena de sindicats, associacions de famílies i d’estudiants. Aquests són alguns dels principals deures que la consellera té sobre la taula:
Posar fi a la conflictivitat
Simó té previst reunir-se amb la Ustec, el principal sindicat de l’educació, aquest divendres. El sindicat amenaça de convocar vaga a l’inici del curs que ve si no s’arriba a un acord amb Educació per revertir les retallades que es van començar a aplicar el 2011. Amb Gonzàlez-Cambray es van desencallar algunes demandes, com ara el retorn a l’horari lectiu previ a les retallades, que va comportar la contractació d’uns 3.500 docents al gener. Resten, però, tres aspectes clau per a la Ustec: que els sexennis es tornin a cobrar als sis anys i no pas als nou i que Educació pagui el deute per aquest complement salarial deixat de cobrar; que s’equipari el sou de tots els docents de FP amb la resta i que es redueixin dues hores lectives per als docents majors de 55 anys. “Ara prioritzaré la trobada amb els sindicats de major a menor representació. El repte és refer la confiança amb els representants dels treballadors”, va manifestar Simó en el ple. Carles Riera, diputat de la CUP, li va retreure que Simó no s’hi hagi reunit encara, i li va recordar que “en els últims anys hi ha hagut 15 vagues i Cambray va deixar el càrrec en part per la seva incapacitat de diàleg amb la comunitat educativa i en particular amb els sindicats”.
Abandonament escolar prematur
Un 16,9% de l’alumnat català no continua estudiant després de l’educació secundària obligatòria, un percentatge que supera la mitjana estatal, que és del 13,3%, i que és molt superior al 9,7% europeu. És un dels principals reptes que té el departament, com va recordar a Simó el president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet. “Les mesures genèriques no serveixen, cal un pla de xoc específic” centrat en els instituts, on es produeix més abandonament dels estudis. La Fundació Bofill fa temps que alerta de l’alt percentatge d’alumnat que no segueix al batxillerat ni a l’FP: un de cada deu alumnes no comença cap estudi postobligatori, i un de cada quatre que es matricula en un grau mitjà de formació professional no acaba el primer curs. I en tots dos casos, alerta la fundació, es tracta majoritàriament de fills de famílies vulnerables. L’abandonament prematur és, doncs, “el símptoma més palpable de la iniquitat del sistema educatiu català”, alerta el professor Víctor Saura en un recent article publicat per la Bofill. Simó és conscient de la necessitat de lluitar contra l’abandonament, i va afirmar al ple: “Treballem en com reduir-lo de manera dràstica.” El president, Pere Aragonès, va remarcar el treball que, va dir, està fent el govern per reforçar la formació professional, una eina per lluitar contra l’abandonament.
Segregació escolar
Si parlem de desigualtats al sistema educatiu, apareix un terme clau: la segregació escolar, entesa com el desequilibri en l’escolarització d’alumnat vulnerable entre els centres educatius. Fa temps que l’administració és conscient del problema, i el 2019 es va signar un ampli acord amb partits, ajuntaments i entitats. Segons dades del Síndic de Greuges, s’ha doblat l’escolarització dels alumnes més desafavorits a l’escola concertada, i el finançament addicional per acollir aquests estudiants ha augmentat un 83%. Tanmateix, el retard en el pagament de les subvencions posa en risc l’eficàcia d’aquesta, segons alerta. Simó, al seu torn, va destacar l’increment en la detecció de l’alumnat vulnerable, en què participen els ajuntaments. “La detecció ha passat d’un 7% a un 24% de l’alumnat”, cosa que facilita “un repartiment equilibrat a l’entrada del sistema educatiu. Les polítiques estan funcionant i han de funcionar millor encara”, segons Simó.
Baixada de ràtios
La disminució de la natalitat, que ja es fa notar en l’etapa d’infantil, és una ocasió per reduir la ràtio, el nombre d’alumnes, demanen les organitzacions agrupades al MUCE. La vinculen a la lluita contra la desigualtat, i assenyalen que la previsió de baixar la ràtio a 20 alumnes a I3 s’aplica només a l’escola pública. Això ha motivat, diuen, “una clara eliminació d’oferta de places de pública, mentre que la privada concertada ha pogut continuar oferint 25 places per grup”. Demanen que les classes siguin de 20 alumnes tant a la pública com a la concertada per donar una millor atenció a l’alumnat.
Reforçar el cos docent
El curs que ara ha acabat ha posat de manifest que cal reforçar el cos docent. D’una banda, cal recuperar el prestigi de mestres i professors, segons van indicar diversos portaveus parlamentaris. I cal refer la confiança amb un personal estressat pels continus canvis. Simó s’ha compromès a rebaixar la burocràcia que han d’assumir. D’una altra banda, cal reforçar el sistema, ja que s’ha vist que la borsa docent no ha pogut donar aquest curs resposta a la necessitat de cobertura de baixes. Com va recordar la socialista Esther Niubó, molts alumnes han afrontat la selectivitat sense haver acabat el temari per la baixa sense cobrir de professors. El govern ha anunciat la contractació de 1.190 docents. També personal d’atenció educativa i d’administració i serveis, un augment total de la plantilla de 1.528 professionals.
Escola inclusiva i altres decrets
La manca de desplegament del decret d’escola inclusiva, aprovat el 2017, és una queixa constant de la comunitat educativa. Calen recursos perquè l’escola ordinària sigui inclusiva, recorden els portaveus parlamentaris i el MUCE. Aquest, a més, reclama la retirada de diversos decrets, com ara el de plantilles, perquè considera que provoca falta de democràcia a les escoles.
Competències i català
La llista és llarga, i no es poden deixar d’incloure diversos aspectes que han provocat l’alarma en els últims cursos: el baix ús social del català i la baixada de resultats en les competències bàsiques de sisè de primària i quart d’ESO i de la comprensió lectora. Simó va reconèixer que “cal trobar solucions que perdurin en el temps” i, pel que fa a la comprensió lectora, millorar l’hàbit i el gust per la lectura des del principi de la primària. Respecte al català, un avís: “Hem superat la pressió judicial inicial amb un model de consens que volem millorar i enfortir, ja que l’atac a la llengua al País Valencià i a les Illes afecta a tot el territori”.
