Educació

Educació

Docents referents en benestar

Educació comença a formar mestres i professors que coordinaran les accions contra les violències en tots els centres educatius

S’unifiquen en un de sol els protocols que ja existeixen per actuar en situacions d’assetjament i altres conflictes

Es recomana acudir al protocol tan bon punt es tingui la primera sospita d’una situació de violència

Un docent s’encarregarà de coordinar les accions per contribuir al benestar de l’alumnat

Prop del 20% d’infants i ado­les­cents mani­fes­ten no tenir un bon estat de salut, segons va reco­llir l’enquesta de benes­tar emo­ci­o­nal que van fer els depar­ta­ments de Salut i Edu­cació el maig del 2022 a uns 270.000 alum­nes d’entre 11 i 18 anys. Un per­cen­tatge que és lluny de les dades dels Estats Units, per exem­ple, on el 56% de noies ver­ba­lit­zen un pro­fund males­tar, una des­es­pe­rança i falta de per­ti­nença. Però “no hauríem de dei­xar fora ni un alumne, i un 20% vol dir que hi ha molts joves que tenen una situ­ació de molta difi­cul­tat”. Així ho explica Fran Villar, coor­di­na­dor del pro­grama d’atenció a la con­ducta de la infància i ado­lescència a l’hos­pi­tal Sant Joan de Déu, en les jor­na­des de for­mació que s’estan fent aquests dies per pre­sen­tar als cen­tres edu­ca­tius la posada en marxa del refe­rent de coe­du­cació, con­vivència i benes­tar de l’alum­nat en tots els cen­tres de primària i secundària. Ja fa temps que el benes­tar emo­ci­o­nal és una pre­o­cu­pació per a la Gene­ra­li­tat, sobre­tot arran de la pandèmia, que ha agreu­jat el pati­ment de la població. El Depar­ta­ment de Salut va començar a implan­tar, a finals del 2021, un pro­grama per abor­dar el benes­tar emo­ci­o­nal en l’atenció primària que va incloure la incor­po­ració de 150 refe­rents per pre­ve­nir el males­tar emo­ci­o­nal als bar­ris amb més neces­si­tats.

Aquesta filo­so­fia es tras­llada ara a les 3.500 esco­les i ins­ti­tuts públics i con­cer­tats, que dis­po­sa­ran d’un docent encar­re­gat de coor­di­nar amb la resta de l’equip les acci­ons per con­tri­buir al benes­tar de l’alum­nat i abor­dar les situ­a­ci­ons de violència. “Aquest curs fem un pas molt impor­tant, que és el des­ple­ga­ment de la figura de coor­di­nació de coe­du­cació, con­vivència i benes­tar en tots els cen­tres edu­ca­tius”, va des­ta­car la direc­tora gene­ral d’Alum­nat, Anna Chi­llida, en el trans­curs de la for­mació que es va impar­tir la set­mana pas­sada als ser­veis ter­ri­to­ri­als del Bar­ce­lonès. Els cen­tres edu­ca­tius ja fa anys que tre­ba­llen en la gestió dels con­flic­tes i la cre­ació d’un bon clima, i des del 2017 és obli­gat que ela­bo­rin un pla de con­vivència. La llei edu­ca­tiva esta­tal, en vigor des de finals del 2020, des­taca la importància d’actuar en cas d’indi­cis de qual­se­vol violència, i esta­bleix que cada cen­tre ha de desig­nar un coor­di­na­dor o coor­di­na­dora de benes­tar i pro­tecció. A més, la llei orgànica de pro­tecció a la infància i l’ado­lescència, apro­vada a mit­jan 2021, esta­bleix les fun­ci­ons mínimes que ha d’exer­cir qui assu­meixi aquest paper. Així, els docents desig­nats hau­ran de pro­moure plans de for­mació sobre pre­venció i pro­tecció, coor­di­nar els casos que reque­rei­xin inter­venció per part dels ser­veis soci­als, ser el refe­rent prin­ci­pal per a les comu­ni­ca­ci­ons rela­ci­o­na­des amb casos de pos­si­bles violències i infor­mar el per­so­nal del cen­tre sobre els pro­to­cols exis­tents, entre d’altres.

La Cris­tina és mes­tra de l’escola Pom­peu Fabra, de Sant Adrià de Besòs, i des del 2013 és la refe­rent de coe­du­cació a l’escola. Va col·labo­rar en l’ela­bo­ració del pla de con­vivència i ara serà la refe­rent de con­vivència i benes­tar. Està en espera de saber com s’implan­tarà aquesta figura a l’escola, i veu posi­tiva la pre­visió “que hi hagi una figura, és un pas”. Aquesta mes­tra con­fia que la implan­tació dels refe­rents impli­qui “un acom­pa­nya­ment del depar­ta­ment que s’allar­gui en el temps i que sigui efec­tiu”, i que se’n vegi el resul­tat en la con­vivència a les aules. L’esce­nari ideal per a ella seria poder tenir psicòlegs dins dels cen­tres edu­ca­tius, perquè no sem­pre es rep l’atenció del per­so­nal extern amb la rapi­desa que neces­si­ten els alum­nes.

For­mació als ser­veis ter­ri­to­ri­als

Les jor­na­des for­ma­ti­ves que orga­nitza el depar­ta­ment fins a finals d’octu­bre, i que aple­guen unes 400 per­so­nes cadas­cuna, estan ser­vint per “expli­car de pri­mera mà qui­nes són les prin­ci­pals línies d’actu­ació del depar­ta­ment res­pecte a l’acom­pa­nya­ment al benes­tar i l’abor­datge de les situ­a­ci­ons de violència”, segons Chi­llida. “Aquest curs s’està fent un pas molt impor­tant, que és el des­ple­ga­ment de la figura de coor­di­nació de coe­du­cació, con­vivència i benes­tar en tots els cen­tres. I, atesa la seva importància, neces­si­ta­ven una pri­mera for­mació i acom­pa­nya­ment.” La direc­tora gene­ral d’Alum­nat va des­ta­car que s’ha apro­fi­tat “tota aque­lla feina que fa molts anys que els cen­tres estan fent”, i ara l’han d’imple­men­tar “amb paciència i sense car­re­gar de feina els cen­tres”. Els refe­rents de con­vivència tin­dran una hora mínima set­ma­nal per fer aquesta tasca, segons les neces­si­tats de cada cen­tre. Els refe­rents rebran, a més, una for­mació de 30 hores i l’acom­pa­nya­ment, segons Chi­llida, del Depar­ta­ment d’Edu­cació.

Una de les nove­tats del curs ha estat la uni­fi­cació dels qua­tre pro­to­cols pre­vis en un de sol –dedi­cats, res­pec­ti­va­ment, a abor­dar el bullying i el cibe­ras­set­ja­ment, l’asset­ja­ment LGTBI, la violència mas­clista i les con­duc­tes d’odi i dis­cri­mi­nació–. “Els cen­tres edu­ca­tius són un reflex de la soci­e­tat, i s’hi donen situ­a­ci­ons de violència. No ho podem negar i cal actuar de manera dili­gent”, va reconèixer Chi­llida. I una manera d’asse­gu­rar la diligència és faci­li­tar als cen­tres el segui­ment dels pro­to­cols. Quan esta­ven tots qua­tre vigents, els mes­tres i pro­fes­sors havien de clas­si­fi­car d’entrada el con­flicte. Ara no caldrà. “El pro­to­col és una de les prin­ci­pals eines de pre­venció. Tan bon punt en tin­gueu la pri­mera sos­pita, aneu al pro­to­col”, va indi­car als assis­tents la direc­tora gene­ral d’Alum­nat. També s’ha uni­fi­cat el regis­tre de violències cap a l’alum­nat amb l’objec­tiu de millo­rar-ne el segui­ment i fer una gestió més àgil dels casos.

Impli­car-hi les famílies

Una de les eines de què dis­po­sen tant docents com alum­nes per afron­tar els con­flic­tes és, des de fa dos cur­sos, la Uni­tat de Suport a l’Alum­nat en Situ­ació de Violència (USAV). La uni­tat ofe­reix asses­so­ra­ment a qual­se­vol mem­bre de la comu­ni­tat edu­ca­tiva, tant en qüesti­ons rela­ti­ves a la millora de la con­vivència com en la res­tau­ració del bon clima esco­lar, con­flic­tes inter­per­so­nals, situ­a­ci­ons deri­va­des des de la fis­ca­lia de menors i la gestió del dol i la pèrdua, entre d’altres. La coor­di­na­dora de la USAV, Neus Fol­guera, va expo­sar un cas de cibe­ras­set­ja­ment per donar als docents pau­tes d’actu­ació. D’entrada, “és molt impor­tant creure el que ens explica l’alumne i tenir en compte que és una infor­mació molt sen­si­ble. No hem de posar-hi eti­que­tes, no hem de jut­jar”. I assu­mir que el paper del docent és el d’“acom­pa­nyar, pro­te­gir, aco­llir”. De vega­des “no cal fer grans for­ma­ci­ons, sinó un canvi de mirada, i crear vin­cle amb l’alum­nat, obser­var i par­lar-hi”.

En la pre­venció i l’abor­datge de les violències, és impor­tant tre­ba­llar amb les famílies. El psicòleg Fran Villar va des­ta­car que en la pro­tecció dels menors hi ha dos àmbits: l’edu­ca­tiu i el fami­liar. I va valo­rar la importància de donar suport, des de l’escola, a les famílies, sobre­tot a les d’alum­nes més vul­ne­ra­bles. De vega­des, amb con­sells bàsics com ara asse­gu­rar a infants i ado­les­cents un cor­recte des­cans noc­turn. O sobre la con­veniència de saber on són i amb qui estan els fills i filles en tot moment, i això inclou l’ús que facin de les pan­ta­lles i les xar­xes soci­als.

És igual­ment impor­tant, segons Villar, el suport als docents, que no són psicòlegs. El refe­rent pot aju­dar els com­panys a par­tir de l’experiència que acu­muli. I té la importància de ser una per­sona visi­ble a l’hora de dema­nar ajuda. Un fet cab­dal, segons la seva experiència en la pre­venció del suïcidi. “Una cosa que cal tenir molt clara és saber on pots dema­nar ajuda quan et passa qual­se­vol cosa.” I la pro­xi­mi­tat física: saber que és a la sala del cos­tat ajuda.

S’amplia el pla salut i escola
El Departament de Salut de la Generalitat ha ampliat el pla salut i escola. Aquest programa està implantat a tot Catalunya i, a partir del qual, infermeres i llevadores es desplacen als instituts per tractar qüestions sobre salut directament amb els estudiants. Cada any s’atenen més de 13.000 consultes fetes pels estudiants.

El govern prepara un nou model d’educació sexual a les escoles

Rosa M. Bravo

Els departaments d’Igualtat i Feminismes i d’Educació estan elaborant el nou model d’educació sexual integral, dins d’una comissió de treball en la qual també participen el Grup d’Educació i Gènere de la UAB, altres persones expertes, representants de docents, alumnes i famílies, òrgans vinculats a la comunitat educativa i entitats feministes i de defensa dels drets LGBTI. L’objectiu d’aquest treball és la construcció de manera consensuada d’un model d’educació sexual que s’ha d’implantar als centres educatius. Segons defensa el govern de la Generalitat, l’educació sexual integral és clau per prevenir violències sexuals. En aquest sentit, ha engegat una sèrie de mesures dirigides a diversos col·lectius. Els departaments d’Educació i Igualtat i Feminismes han elaborat la Guia d’acompanyament i bon tracte a l’alumnat, que posa de manifest situacions de violències sexuals. Es tracta d’un material dirigit al professorat que durant aquest curs rebran físicament tots els centres educatius del país. El pla preveu crear un itinerari específic per a cada etapa educativa i elaborar material de suport als docents. La voluntat és contribuir al benestar d’infants i adolescents, segons el govern.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia