Mig segle de referència

Dues esco­les públi­ques del Gironès fan mig segle aquest any: l’escola de Taialà de Girona i l’escola La Farga de Salt. El cen­tre refe­rent dels bar­ris de Taialà i Ger­mans Sàbat i que rep alum­nes de Domeny, Sant Ponç i Fon­ta­jau està enmig dels actes de cele­bració, men­tre que l’escola La Farga ha posat punt final a una cele­bració “comu­nitària”, diu la direc­tora, Natàlia Nadal.

Diven­dres l’escola de Taialà va recu­pe­rar el pes­se­bre vivent, que ja havia orga­nit­zat feia 13 anys. Els esco­lars des d’I3 (anti­ga­ment, P3) i fins a segon de primària van fer d’actors. Els d’I4 eren els dimo­nis. La direc­tora, Maria Cabe­zas, explica que el cen­tre ha estat sem­pre l’equi­pa­ment de referència al barri, que té poc absen­tisme esco­lar, i que n’és un ele­ment iden­ti­fi­ca­tiu, igual que el CAP, la llar d’infants i la bibli­o­teca Antònia Adro­her i el cen­tre cívic Ter –els últims dos espais són allà mateix–. Fins al 2008, l’escola incloïa la bibli­o­teca de Ger­mans Sàbat.

El cen­tre té 410 alum­nes, amb tres línies a sisè i dues des d’I3 fins a cinquè, però només una a I4. El curs vinent tots els cur­sos seran de dues línies. Hi ha 34 docents, però arri­ben fins a 49 si es comp­ten els suports i l’atenció de ser­veis. “Volem man­te­nir l’essència de Taialà [...]. Que l’alum­nat esti­gui bé, que tin­gui les eines necessàries per sor­tir-se’n, però sem­pre amb edu­cació i bones mane­res”, explica Cabe­zas, direc­tora des del 2018 i mes­tra al cen­tre des del 2004.

A Taialà, l’alum­nat de fora de l’Estat se situa al vol­tant del 10% i els últims mesos hi han arri­bat esco­lars de la Font de la Pólvora, Vila-roja i Salt. Amb la des­co­berta del nou logo, una T ver­me­lla, que vol repre­sen­tar la inte­gració, va arren­car –el pri­mer dia de curs, al setem­bre– la cele­bració, que ha inclòs una cas­ta­nyada popu­lar i inclourà una rua de car­na­val pel barri i una cami­nada popu­lar fins a Car­tellà i tor­nar, una excursió que s’havia fet.

Abans de l’actual edi­fici, hi havia hagut uns mòduls (qua­tre aules) a l’altre cos­tat de l’N-II. Va ser la tar­dor del 1960. El febrer del 1965 es van ampliar i es va cons­ti­tuir el que es conei­xia com a Agru­pació Esco­lar Mixta. Xavier Car­ma­niu Mai­nadé en parla a De Ger­mans Sàbat a l’esquerra del Ter (1958-2008), edi­tat per l’Ajun­ta­ment. La cons­trucció de l’escola no va ser una rea­li­tat fins al 22 d’octu­bre de 1973. El cen­tre (Cole­gio Naci­o­nal Her­ma­nos Sàbat) estava situat al terme muni­ci­pal de Sant Gre­gori, recorda Car­ma­niu. Hi havia setze sec­ci­ons d’EGB més qua­tre grups “de pàrvuls, per a infants de 3 i 4 anys; així doncs, en total s’aten­drien les neces­si­tats edu­ca­ti­ves de 640 alum­nes”.

L’octu­bre del 1973 també va entrar en ser­vei l’escola de La Farga de Salt, entre el car­rer Major i la séquia Monar. Tal com recorda l’his­to­ri­a­dor Josep Clara, l’única escola pública del muni­cipi, inau­gu­rada el 1929, havia que­dat “insu­fi­ci­ent i enve­llida” a prin­ci­pis dels anys setanta. A Salt, hi vivien gai­rebé 11.500 per­so­nes. El nou cen­tre era un col·legi mixt i, per ordre minis­te­rial, es va bate­jar amb el nom de Ramón Menéndez Pidal, un nom que no va arre­lar. Quan Salt es va segre­gar de Girona el 1983, el claus­tre va deci­dir can­viar el nom del cen­tre i va triar La Farga, amb el vis­ti­plau del govern.

En el lli­bre edi­tat per l’escola el 1998, La Farga (1973-1998). 25 anys d’escola pública a Salt, Josep Clara hi escriu que “la farga [del car­rer Sant Dionís] era un obra­dor on es tre­ba­lla­ven els metalls al foc i amb mar­tell”. “Era, doncs, un lloc de cre­ació, for­mació i tre­ball, on l’artesà antic donava forma i sen­tit a una massa metàl·lica [p. 58].”

Una expo­sició de tre­balls plàstics a les Ber­nar­des, fa uns dies, ha clos la cele­bració, que ha inclòs una taula rodona, un con­cert soli­dari, tres dies de festa major al juny, amb cas­tells, gegants i per­cussió i oberta “a tot el poble”, diu Nadal, i un sopar amb exa­lum­nes i exmem­bres de la comu­ni­tat edu­ca­tiva.

La cele­bració més ori­gi­nal ha estat una càpsula del temps per ima­gi­nar La Farga d’aquí a 50 anys, el 2073. Alum­nes, mes­tres i emple­ats com ara el per­so­nal de neteja i de con­ser­ge­ria havien d’escriure com pen­sa­ven que seria el cen­tre d’aquí a mig segle. Les car­tes són en un armari tan­cat, a l’entrada del col·legi.

L’escola té la figura de coor­di­na­dor artístic i una comissió artística, for­mada per mes­tres, a infan­til i primària. “Cre­iem que les arts han de tenir pes en l’edu­cació per tot el que apor­ten als infants. Els llen­guat­ges artístics des­per­ten la cre­a­ti­vi­tat, la fle­xi­bi­li­tat, l’espe­rit crític i el pen­sa­ment alter­na­tiu. Pre­pa­ren per a altres apre­nen­tat­ges. I són un vehi­cle de comu­ni­cació impor­tant per a infants que encara no tenen un domini de la llen­gua.”

L’escola, amb un 95% d’alum­nat immi­grat, és de màxima com­ple­xi­tat i viu “el pro­blema de la segre­gació”, afirma Nadal. “La segre­gació és una ano­ma­lia. El fet que infants del mateix muni­cipi no con­vis­quin a l’escola fa que no apren­guin a con­viure fora de l’escola, i no és bo. És com si creéssim esco­les dife­rents, per als uns i per als altres.”