Educació

Arbres contra el canvi climàtic

Uns 700 alumnes de Viladecans mesuren el diàmetre dels arbres per calcular quant carboni acumulen

L’Ajuntament i la UPC volen saber quants arbres caldrien per tenir una ciutat climàticament neutra

La universitat vol ajudar les administracions a saber el CO2 que s’emmagatzema als parcs i jardins

Es té en compte el clima, perquè en condicions de més humitat els arbres capturen més carboni

Vila­de­cans s’ha mar­cat com a objec­tiu ser una ciu­tat climàtica­ment neu­tra el 2030, fet que sig­ni­fica que el CO2 que s’emet sigui com­pen­sat amb el que es capta. I en aquesta missió, els arbres urbans hi tenen un paper essen­cial. Se sap que els arbres cap­ten car­boni i el fixen a la fusta, però és difícil saber quant. L’Ajun­ta­ment de Vila­de­cans i la Uni­ver­si­tat Politècnica de Cata­lu­nya (UPC) s’han embar­cat en un pro­jecte per estu­diar quina quan­ti­tat de diòxid de car­boni emma­gat­ze­men els arbres amb l’objec­tiu final de cal­cu­lar quants se n’hau­rien de tenir per aju­dar a reduir l’impacte dels gasos amb efecte hiver­na­cle. En aquesta missió, dis­po­sen de prop de 700 aju­dants: són els alum­nes d’entre sisè de primària i segon de secundària que par­ti­ci­pen en aquest pro­jecte, con­ce­but com de ciència ciu­ta­dana i que ser­veix als estu­di­ants per apli­car de manera pràctica el que apre­nen a les aules.

El 14 de març pas­sat, el Dia Inter­na­ci­o­nal del Nom­bre Pi, cen­te­nars d’estu­di­ants van sor­tir al parc de la Torre-roja amb cin­tes mètri­ques a la mà. Envol­ta­ven els troncs dels arbres i, a par­tir del resul­tat, feien uns càlculs. Mar­cel Joan, pro­fes­sor de matemàtiques de l’ins­ti­tut Torre Roja, expli­cava: “A classe vam expe­ri­men­tar amb un seguit de cir­cum­ferències per veure la relació que hi havia entre el perímetre, la lon­gi­tud i el diàmetre. Vam apro­fi­tar que ara tre­ba­llem les equa­ci­ons, i vam obte­nir les fórmu­les que fem ser­vir avui per cal­cu­lar el diàmetre dels arbres mesu­rant quina és l’amplada del tronc.”

Amb el diàmetre de l’arbre, es pot esti­mar la quan­ti­tat de CO2 que fixa a través d’una sèrie de models matemàtics. El 2025, també en el Dia Inter­na­ci­o­nal del Nom­bre Pi, es tor­na­ran a mesu­rar els matei­xos arbres per saber, a par­tir de la diferència de diàmetre, quant han cres­cut i quant CO2 han cap­tu­rat en aquest període. Així ho expli­cava Josep Yúfera, dele­gat del rec­tor al cam­pus del Baix Llo­bre­gat de la UPC. El cam­pus ubi­cat a Cas­tell­de­fels ha impul­sat el pro­jecte de ciència ciu­ta­dana Co-Car­bon Trees Mea­su­re­ments, en col·labo­ració amb l’Ajun­ta­ment, per pla­ni­fi­car estratègies urba­nes en la lluita con­tra el canvi climàtic i la reducció d’emis­si­ons de CO2. L’any vinent es farà un nou mesu­ra­ment i el càlcul cor­res­po­nent del CO2 que cap­tu­ren els arbres. Aques­tes dades es comu­ni­ca­ran als cen­tres edu­ca­tius que hagin par­ti­ci­pat en l’experiència, com a part del pro­jecte edu­ca­tiu que tras­llada als parcs el que s’aprèn a classe. També a l’Ajun­ta­ment de Vila­de­cans, però amb volun­tat d’esten­dre la ini­ci­a­tiva a més muni­ci­pis.

Dades per a l’admi­nis­tració

“Hi ha molts estu­dis que reve­len quant CO2 emet un muni­cipi, però no quant en cap­tura. A través d’un pro­jecte de ciència ciu­ta­dana, inten­tem veure aquesta part que ens falta”, hi va afe­gir Yúfera. La idea final és cons­ci­en­ciar que “en rea­li­tat els arbres ens aju­den a llui­tar con­tra el canvi climàtic”. I trans­me­tre aquesta cons­ta­tació a la ciu­ta­da­nia i a l’admi­nis­tració, i, en aquest segon cas, aju­dar-la, “perquè no sap nor­mal­ment la quan­ti­tat de CO2 que cap­tura el seu muni­cipi”, segons el dele­gat del rec­tor al cam­pus del Baix Llo­bre­gat.

Jordi Mazón és el regi­dor de Foment de la Ciència i Divul­gació Científica de l’Ajun­ta­ment i també pro­fes­sor del Depar­ta­ment de Física de la UPC al cam­pus del Baix Llo­bre­gat. Des d’aquest doble ves­sant, insis­teix en la volun­tat de “ser una zona lliure de car­boni” el 2030, una missió en la qual s’està tre­ba­llant jun­ta­ment amb el Minis­teri per a la Tran­sició Ecològica i la Unió Euro­pea. Mazón pre­cisa que, a par­tir del càlcul del car­boni que emma­gat­ze­men els arbres, “podrem saber les plan­ta­ci­ons que hem de fer i les reduc­ci­ons d’emis­si­ons que hem d’anar apli­cant per poder esde­ve­nir una ciu­tat climàtica­ment neu­tra”. S’han mesu­rat 1.300 dels 20.000 arbres urbans que té la ciu­tat, i a par­tir d’aquesta selecció s’extra­po­la­ran els resul­tats al con­junt. Els exem­plars s’han selec­ci­o­nat a par­tir dels cri­te­ris esta­blerts pels tècnics muni­ci­pals, ate­nent a l’espècie –s’han tin­gut en compte les pre­do­mi­nants, tot pen­sant en l’extra­po­lació– i al tipus de crei­xe­ment. A Vila­de­cans hi ha sobre­tot lle­do­ners, pla­ta­ners i pal­me­res, però aques­tes últi­mes no s’ana­lit­zen perquè tenen un crei­xe­ment molt lent. La mèlia, sí, perquè “té una cap­tura de car­boni més efi­ci­ent”, segons Mazón. Així mateix, es té en compte el clima, perquè en con­di­ci­ons de més humi­tat els arbres cap­tu­ren més car­boni. “Si l’experiència de Vila­de­cans es replica en altres cli­mes de la península Ibèrica o d’Europa, podrem saber com les con­di­ci­ons mete­o­rològiques i climàtiques en un any con­di­ci­o­nen la cap­tura de car­boni. I això té una impli­cació a l’hora de pla­ni­fi­car l’evo­lució de la cap­tura de car­boni en unes ciu­tats”, segons el regi­dor i pro­fes­sor de física de la UPC.

El fet d’haver impli­cat alum­nes de primària i secundària en el pro­jecte té també el seu impacte, edu­ca­tiu en aquest cas. “És interes­sant poder saber si fan falta més arbres per reduir la con­ta­mi­nació de la ciu­tat”, va asse­gu­rar Neus Roman, alumna de l’ins­ti­tut Torre Roja, que va tro­bar fàcil l’acti­vi­tat i té ganes de repe­tir-la l’any vinent. Per al seu pro­fes­sor de matemàtiques, és un pro­jecte ambiciós i una manera “interes­sant” de dur a la pràctica el que s’aprèn a l’aula. Per exem­ple, l’apli­cació del nom­bre pi.

Premi a la política mediambiental

Les polítiques per aconseguir una ciutat més sostenible han estat reconegudes per la Comissió Europea, que va concedir a Viladecans el premi Green Leaf 2025, juntament amb la ciutat italiana de Treviso. Segons fonts municipals, aquest guardó reconeix els municipis d’entre 20.000 i 99.999 habitants que destaquen pel seu compromís d’abordar els desafiaments ambientals urbans. A més, l’octubre del 2022, la xarxa de governs locals +Biodiversidad va aprovar la Declaració de Viladecans 3-30-300. La declaració, presentada per l’alcalde, Carles Ruiz, proposa als municipis implantar el model 3-30-300, d’origen suec, per aconseguir municipis verds i biodiversos el 2030. Es tracta que les administracions locals es comprometin perquè la ciutadania pugui veure almenys tres arbres des del seu domicili; perquè el municipi tingui un mínim d’un 30% de massa arbòria al seu territori, i perquè el veïnat disposi d’un espai verd accessible a menys de 300 metres de casa seva. També, l’any 2016, la ciutat va ser escollida en la primera convocatòria d’Accions Urbanes Innovadores en relació amb l’energia pel projecte local Vilawatt.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia