El TSJC suspèn el decret d’usos lingüístics que pretenia protegir el català a l’escola

Nou revés judicial a l’immersió i els intents del govern de blindar l’ensenyament en català. En aquest cas, no és una reclamació individual, si no que el Tribunal Superior de Justícia (TSJC) ha suspès cautelarment l’aplicació del decret d’usos lingüístics aprovat pel govern en funcions el maig passat, i que pretenia acabar de blindar el català a l’ensenyament no universitari. El decret del règim lingüístic fixa com han de ser els projectes lingüístics d’escoles i instituts, reforça el caràcter vehicular del català i estableix que tots els docents hauran de tenir el nivell C2 d’aquí a dos cursos. Era l’eina que requeria també la Llei d’Educació de Catalunya des del 2009, però que encara no s’havia desplegat, i vol donar seguretat jurídica a les direccions a l’hora d’aplicar la immersió.

El TSJC suspèn el decret mitjançant una interlocutòria tot i que fiscalia s’hi havia oposat. Ho fa en base al fet que la Llei d’Educació està pendent de la seva validació al Tribunal al Constitucional, on va ser elevada pel mateix TSJC perquè no garantia prou l’ensenyament en castellà. Argumenta que el decret “dona cobertura a accions educatives que puguin situar en una posició marginal la llengua castellana en l’ensenyament, ja que únicament es garanteix la posició prevalent i vehicular del català”. I assegura que “intensifica el model únic immersiu d’ensenyament gratuït per a tots els alumnes”.

El decret previ del 2023 fixava que les direccions dels centres no eren les darreres responsables dels projectes lingüístics, si no el departament d’Ensenyament. Es va fer per evitar el degoteig de denúncies i sentències de casos individuals de famílies que reclamaven l’ensenyament en castellà. Aquest mes de maig es va aprovar el segon decret que estableix el català com la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu i en l’acollida de l’alumnat nouvingut, i l’aranès per als centres de l’Aran. També ho és en les activitats educatives, incloses les complementàries, les extraescolars i els serveis educatius, les comunicacions internes del centre i en les de projecció externa i de relació amb la resta de la comunitat educativa. I també garanteix la competència oral i escrita en les llengües oficials i una llengua estrangera de tot l’alumnat, i preveu que s’adoptin les mesures organitzatives, pedagògiques i metodològiques adequades per assolir aquest objectiu. Sobretot advertia que és també el departament qui ha de validar el projecte de cada centre i qui n’ha d’assumir la responsabilitat sobre la legalitat en tots els casos que validi, i no pas les direccions dels centres.

Els projectes lingüístics de centre no es poden canviar amb el curs ja començat, i els docents i personal educatiu han d’emprar la llengua o llengües en els termes previstos en el projecte lingüístic del seu centre.

L’entitat Assemblea per una Escola Bilingüe, que lluita per augmentar la presència de la llengua castellana en l’àmbit educatiu, va recórrer el Decret, que ha suspès la sala del contenciós 5 de Barcelona del TSJC, presidida pel jutge José Luis Aguado Baños. La suspensió torna a deixar les direccions de les escoles i instituts en mans de la justícia i es veuran obligats a aplicar de manera individual els canvis en els projectes lingüístics que es sentenciïn. En la majoria de casos, els obliguen a fer un 25% de classes en castellà o una segona matèria troncal en espanyol.